Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "cabot��" in all thematic areas

aferrapedres aferrapedres

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  agafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  ventosa, n f sin. compl.
  • ca  xafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xucladits, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  agafa roques, n m var. ling.
  • ca  agafarroques, n m var. ling.
  • ca  gafa rocas, n m var. ling.
  • ca  pega roques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porc, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucla dit, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster
  • nc  Lepadogaster biciliatus var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouani var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouanii var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
  • es  chafarrocas
  • es  chupadedos
  • es  pegadizo
  • es  sapo de mar
  • fr  barbier
  • fr  lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>

aferrapedres aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  agafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  ventosa, n f sin. compl.
  • ca  xafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xucladits, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  agafa roques, n m var. ling.
  • ca  agafarroques, n m var. ling.
  • ca  gafa rocas, n m var. ling.
  • ca  pega roques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porc, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucla dit, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster
  • nc  Lepadogaster biciliatus var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouani var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouanii var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
  • es  chafarrocas
  • es  chupadedos
  • es  pegadizo
  • es  sapo de mar
  • fr  barbier
  • fr  lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>

agafa-roques agafa-roques

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agafa-roques, n m
  • ca  aixafa-roques, n m
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  pegarroques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster candolii
  • nc  Lepadogaster candollei var. ling.
  • nc  Lepadogaster decandollei var. ling.
  • es  sapo de mar

<Peixos > Gobiesòcids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - cabot xuclador (DCVB-E): Menorca

    - cabot xuclador (FAUNAICT): Menorca

    - cabot xuclador (RANDA11): Menorca

    - pega roques (FAUNAICT): Tarragona

    - peix porch (FAUNAICT): Barcelona

    - peix-porc (DELC): Mallorca

    - peix-porc (DELC2): Mallorca

    - peix-porch (RPCE3): Mallorca

    - xafa-roques (DCVB-E): St. Feliu de Guíxols

    - xucla dit (FAUNAICT): Menorca

    - xucladit (DCVB-E): Eivissa

    - xucladit (DELC): Mallorca

    - xucladit (RPCE3): Eivissa

    - xucladó (FAUNAICT): Tarragona

    - xuclador (DCVB-E): Menorca, Tarragona
agafa-roques agafa-roques

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agafa-roques, n m
  • ca  aixafa-roques, n m
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  pegarroques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster candolii
  • nc  Lepadogaster candollei var. ling.
  • nc  Lepadogaster decandollei var. ling.
  • es  sapo de mar

<Peixos > Gobiesòcids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - cabot xuclador (DCVB-E): Menorca

    - cabot xuclador (FAUNAICT): Menorca

    - cabot xuclador (RANDA11): Menorca

    - pega roques (FAUNAICT): Tarragona

    - peix porch (FAUNAICT): Barcelona

    - peix-porc (DELC): Mallorca

    - peix-porc (DELC2): Mallorca

    - peix-porch (RPCE3): Mallorca

    - xafa-roques (DCVB-E): St. Feliu de Guíxols

    - xucla dit (FAUNAICT): Menorca

    - xucladit (DCVB-E): Eivissa

    - xucladit (DELC): Mallorca

    - xucladit (RPCE3): Eivissa

    - xucladó (FAUNAICT): Tarragona

    - xuclador (DCVB-E): Menorca, Tarragona
aixafa-roques aixafa-roques

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aixafa-roques, n m
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  ventosa, n f sin. compl.
  • ca  xafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xucladits, n m sin. compl.
  • es  chafarrocas
  • es  chupadedos
  • fr  barbier
  • fr  lépadogastère de Gouan
  • nc  Lepadogaster lepadogaster

<Peixos>

Definition
Peix teleosti, gobiesociforme, de la família dels gobiesòcids, amb el cap deprimit, ulls grossos, boca grossa, de color groc o gris terrós amb taques terroses o blavoses.
anell de Cabot anell de Cabot

<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anell de Cabot, n m
  • ca  cos anular, n m sin. compl.
  • ca  cos de Cabot, n m sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definition
Cadascuna de les inclusions intraeritrocítiques filiformes, disposades en forma d'anell o de vuit invertit, que probablement són restes de filaments del fus acromàtic de la mitosi. La seva observació demostra un trastorn important de l'eritropoesi.
anguila anguila

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
anguila anguila

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
banyut banyut

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

banyut banyut

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>