Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "calumniar" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aluminiar, v tr
  • es  aluminiar, v tr
  • fr  aluminier, v tr
  • en  aluminium plate, to, v tr
  • de  aluminisieren, v tr

<Enginyeria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aluminiat, n m
  • es  aluminiado, n m
  • fr  aluminiage, n m
  • en  aluminium plating, n
  • de  Aluminisieren, n n

<Enginyeria>

animus calumniandi [la] animus calumniandi [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  animus calumniandi [la], n m

<Dret romà>

Definition
Intenció de calumniar.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('intenció de calumniar')
atípia de cèl·lules cilíndriques (anomalia morfològica) atípia de cèl·lules cilíndriques (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  atípia de cèl·lules cilíndriques (anomalia morfològica)
  • en  Columnar cell atypia (morphologic abnormality)
  • cod  55465005

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

avet de Douglas avet de Douglas

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  douglas, n m sin. compl.
  • ca  oregon, n m sin. compl.
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • es  abeto de Douglas, n m
  • es  abeto Douglas, n m
  • es  Douglas, n m
  • es  pino de Oregón, n m
  • es  pino Oregón, n m
  • fr  Douglas, n m
  • fr  douglas vert, n m
  • fr  sapin d'Oregon, n m
  • fr  sapin Douglas, n m
  • en  British Columbian pine, n
  • en  Douglas fir, n
  • en  Oregon pine, n
  • de  Douglasie, n f

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definition
Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.
calúmnia calúmnia

<Protecció civil > Policia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  calúmnia, n f
  • es  calumnia
  • en  calumny

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definition
Delicte que consisteix a atribuir conscientment a una persona un fet fals que dona lloc a un procediment d'ofici.
calúmnia calúmnia

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  calúmnia, n f
  • es  calumnia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calúmnia, n f
  • es  calumnia, n f

<Dret penal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calúmnia, n m
  • es  calumnia

<Dret penal>

Definition
Delicte que consisteix a atribuir a una persona un altre delicte amb el coneixement que és falsa l'atribució o amb menyspreu temerari envers la veritat.

Note

  • Àmbit: Espanya
  • El delicte de calúmnia és dins els delictes contra l'honor, regulats en el títol XI del llibre II del Codi penal (CP). Concretament, es regula en els articles del 205 al 207 del CP, i els articles del 211 al 216 del CP també contenen qüestions generals aplicables a aquest delicte.
    L'article 205 del CP tipifica la calúmnia com «la imputació d'un delicte amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu a la veritat». És a dir, consisteix a atribuir a una persona la realització d'un delicte sabent que aquesta imputació és falsa o bé fent-ho de manera temerària (art. 205 CP).
    Els elements constitutius del tipus penal són l'atribució falsa d'un delicte a una persona, tant si es tracta d'un delicte inexistent com si s'ha produït i se n'imputa la realització a una persona que no n'és l'autora. De fet, el tipus admet que la imputació falsa ho sigui no només pel que fa als autors, sinó també amb relació als col·laboradors necessaris o partícips, entre altres. El delicte atribuït falsament pot ser qualsevol dels tipificats en el CP, inclosos els de caràcter privat. Cal tenir present que si el que s'imputa és la realització d'una conducta constitutiva d'una falta, llavors no es tracta d'una calúmnia, sinó d'una injúria.
    Els fets imputats falsament no han de ser genèrics, ja que si ho són també constitueixen una injúria. Cal que la imputació tingui una concreció mínima. És a dir, la calúmnia, atès que és un delicte més greu que la injúria, comporta la imputació d'una conducta concreta reprovable penalment, i no una mera atribució genèrica, que és tipificada com a injúria i, per tant, sancionada d'una manera més lleu. Ara bé, no cal que es concreti gaire en la conducta imputada falsament, ni tampoc que se'n faci una qualificació o una tipificació penal: n'hi ha prou que s'imputi una conducta delictiva concreta falsament a una persona (o amb total menyspreu a la veritat).
    Tradicionalment, s'ha considerat que el delicte de calúmnia exigeix una conducta o una motivació de difamar imputant un delicte, és a dir, un animus calumniandi, que consisteix en la consciència dels autors d'estar imputant falsament la realització d'un delicte a la víctima amb voluntat de calumniar-la. L'ànim de calumniar exigeix que el delicte no es pugui cometre de manera culposa; ara bé, la redacció de l'article 205 del CP deixa clar que el delicte es pot cometre de manera temerària quan la imputació de la conducta delictiva es fa amb «temerari menyspreu a la veritat».
    La determinació de si hi ha la falta de total menyspreu a la veritat és important quan es confronten la defensa del dret a l'honor i la llibertat d'informació. Ambdós són drets fonamentals proclamats per la Constitució espanyola (CE). El Tribunal Constitucional s'ha manifestat en moltes ocasions sobre els límits del dret a l'honor (art. 18 CE) i de la llibertat d'informació (art 20.d CE). Els periodistes que informen sobre un determinat delicte fan ús del dret (i alhora del deure) d'informar la ciutadania, però en la tasca informadora han d'actuar amb diligència; és a dir, no es poden limitar a difondre la informació, sinó que cal que facin una tasca prèvia d'investigació i de comprovació de la informació.
    La jurisprudència penal i la constitucional han donat valor a l'expressió «temerari menyspreu a la veritat» en el sentit que els informadors han de dur a terme una tasca mínima d'investigació o de constatació del fet imputat a una persona. Amb aquesta expressió, doncs, el CP tipifica un dol eventual.
    La calúmnia es perfà en el mateix moment en què l'autor o autora fa la manifestació falsa i algú en té coneixement. La simple divulgació o la difusió de la falsedat ja fan néixer el delicte de calúmnia quan el fet imputat falsament es difon, de manera que és indiferent que la víctima en tingui coneixement en el mateix moment o més tard.
    La calúmnia es diferencia de la injúria en el fet que en la darrera no s'imputa cap conducta delictiva, sinó que es fa una acció o es diu alguna cosa (de paraula o per escrit) que lesiona la dignitat d'una persona i n'afecta la fama o l'estimació pròpia (art. 208 CP).
    D'altra banda, cal tenir present que l'article 207 del CP disposa que els acusats d'un delicte de calúmnia queden exempts de pena si es prova el fet criminal que han imputat; és l'anomenada exceptio veritatis, segons la qual la persona acusada de calumniar algú pot provar en el judici que la conducta que va atribuir a una tercera persona és certa. Aquesta prova implica que el jutge o jutgessa ha de permetre que els acusats de calúmnia puguin dur a terme (i si cal mitjançant auxili judicial) una tasca probatòria de l'existència i l'autoria del fet que es considera calumniós. Si el fet queda provat, la calúmnia caduca i la persona acusada de calúmnia és exonerada de tota pena.
    Cal afegir que la defensa penal davant els atacs a l'honor no és una defensa d'ofici. Tant el delicte d'injúria com el delicte de calúmnia són delictes perseguibles únicament a instància de la víctima, de manera que el ministeri fiscal mai no en promou la persecució, excepte quan l'ofensa es dirigeix contra el funcionariat, una autoritat o agents de l'Administració en l'exercici del càrrec (art. 215 CP). Només en aquest darrer cas el procediment s'insta d'ofici.
    L'article 215 del CP exigeix que la persona perjudicada presenti una querella, que s'ha de tramitar per mitjà d'un procediment especial regulat en el títol IV del llibre IV de la Llei d'enjudiciament criminal (art. 804 al 815), però s'exigeix prèviament que s'intenti resoldre amb un acte de conciliació. Si la calúmnia s'ha dut a terme en un judici, cal que el jutge o jutgessa autoritzi la denúncia. En aquest punt, cal recordar que l'article 456 del CP tipifica el delicte de la denúncia falsa, en el qual el que fan els autors és imputar falsament un delicte a una persona davant de la policia, la fiscalia o el jutjat amb la finalitat no només de calumniar-la, sinó de promoure'n la persecució en el procediment policial o judicial que s'obri de resultes de la denúncia falsa.
    La calúmnia, igual que la injúria, és un delicte privat i, per tant, la víctima pot perdonar l'autor o l'autora del delicte en qualsevol moment. De la mateixa manera, cal tenir present que com que és un delicte privat, el termini de prescripció és el més breu dels delictes. L'article 131 del CP estableix que la calúmnia i la injúria prescriuen al cap d'un any.
    L'article 206 del CP fixa la pena per al delicte de calúmnies entre sis mesos i dos anys de presó, o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos si la calúmnia es fa amb publicitat; si no hi ha publicitat, la pena és una multa de sis a dotze mesos.
    L'article 211 del CP, aplicable tant a la calúmnia com a la injúria, estableix quan es considera que la calúmnia s'ha fet amb publicitat. Hi ha publicitat i, per tant, la pena és superior, quan la calúmnia es propaga per mitjà de la impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant. Aquesta remissió oberta a qualsevol «altre mitjà d'eficàcia semblant» permet sancionar la difusió de calúmnies fetes en la premsa escrita, per ràdio, per televisió i, fins i tot, per Internet (per mitjà de pàgines web, blocs o correus electrònics).
    En les calúmnies fetes per mitjà d'impremta i radiodifusió, els propietaris del mitjà informatiu són responsables civils solidaris amb l'autor o autora de la calúmnia o la injúria, per disposició expressa de l'article 212 del CP. L'article 212 del CP, però, va més enllà de la responsabilitat subsidiària establerta de manera general en l'article 120.2 del CP. Per tal de rescabalar la víctima calumniada del dany sofert, l'article 216 del CP disposa que la reparació del dany pot comportar la publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria.
    L'article 213 del CP estableix que si la calúmnia (o la injúria) s'ha realitzat a canvi de preu, recompensa o promesa, s'ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial de sis mesos a dos anys. Es tracta d'una circumstància agreujant específica com la que conté l'article 22.3 del CP. Lògicament, s'ha de condemnar com a autora la persona que en paga el preu o en fa la promesa, ja que és inductora del delicte (art. 28 CP).
    L'article 214 del CP estableix una reducció de la pena en cas que l'autor o autora de la calúmnia reconegui la falsedat dels fets imputats i se'n retracti davant del jutge o jutgessa, cas en què se li ha d'imposar la pena inferior en grau. Ara bé, el jutge o jutgessa ha de lliurar a la víctima de la calúmnia un testimoni de la confessió de la persona calumniadora i, si la víctima ho sol·licita, ha d'ordenar-ne la publicació en el mateix mitjà en què es va difondre la calúmnia.
  • V. t.: denúncia i acusació falses n f
  • V. t.: exceptio veritatis n f
  • V. t.: injúria n f
cal·lomania cal·lomania

<Salut mental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cal·lomania, n f
  • es  calomanía
  • fr  callomanie
  • en  callomania

<Salut mental>

Definition
Creença il·lusòria sobre la pròpia bellesa personal.