Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "cap gros" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca catxalot, n m
- ca cap gros, n m sin. compl.
- ca fisetera, n f sin. compl.
- ca mular, n m sin. compl.
- ca peix mular, n m sin. compl.
- ca cacalot, n m var. ling.
- ca marsopla, n f var. ling.
- ca molà, n m var. ling.
- ca molar, n m var. ling.
- ca mula, n f var. ling.
- ca mulà, n m var. ling.
- ca peix molà, n m var. ling.
- ca peix molar, n m var. ling.
- ca peix mulà, n m var. ling.
- ca quexalot, n m var. ling.
- nc Physeter macrocephalus
- auct Linnaeus 1758
- cod SPW
- es cachalote
- fr cachalot
- en sperm whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Fisetèrids>
Note
- Sobre les denominacions catxalot, cap gros i mular vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca catxalot, n m
- ca cap gros, n m sin. compl.
- ca fisetera, n f sin. compl.
- ca mular, n m sin. compl.
- ca peix mular, n m sin. compl.
- ca cacalot, n m var. ling.
- ca marsopla, n f var. ling.
- ca molà, n m var. ling.
- ca molar, n m var. ling.
- ca mula, n f var. ling.
- ca mulà, n m var. ling.
- ca peix molà, n m var. ling.
- ca peix molar, n m var. ling.
- ca peix mulà, n m var. ling.
- ca quexalot, n m var. ling.
- nc Physeter macrocephalus
- auct Linnaeus 1758
- cod SPW
- es cachalote
- fr cachalot
- en sperm whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Fisetèrids>
Note
- Sobre les denominacions catxalot, cap gros i mular vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa llobarrera, n f
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabuda, n f sin. compl.
- ca cap d'ase, n m sin. compl.
- ca cap planer, n m sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa petroliera, n f sin. compl.
- ca llissa taverner, n f sin. compl.
- ca llissa testona, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera llobarrera, n f sin. compl.
- ca llíssera testona, n f sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca mújola, n f sin. compl.
- ca retallat [jove], n m sin. compl.
- ca taverner, n m sin. compl.
- ca billa, n f var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca cap gros, n m var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap plané, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca lisa, n f var. ling.
- ca lliça cabuda, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa de cap gros, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera, n f var. ling.
- ca llísera, n f var. ling.
- ca llissa llubarrera, n f var. ling.
- ca llissa petrolera, n f var. ling.
- ca llissa tastona, n f var. ling.
- ca llissara llubarrera, n f var. ling.
- ca llíssera tastona, n f var. ling.
- ca maxón, n m var. ling.
- ca muiol, n m var. ling.
- ca muixol, n m var. ling.
- ca mujil, n m var. ling.
- ca mujol, n m var. ling.
- ca mujol blanco, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sando, n m var. ling.
- ca taberner, n m var. ling.
- ca trilla, n f var. ling.
- nc Mugil cephalus
- nc Mugil cephalus cephalus var. ling.
- es budión
- es cabezuda
- es capitón
- es liza
- es matajudío
- es múgil
- es múgil común
- es mujín
- es mujol
- es mújol
- es pardete
- es róbalo
- fr carido
- fr muge cabot
- fr muge cephale
- fr mulet à grosse tete
- fr mulet cabot
- pt kabo
- pt moetchu
- pt testoe
- en flathead grey mullet
- en grey mullet
<Peixos > Mugílids>
Note
-
Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
Denominació: (codi obra) localitats
cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
cap-plá: (RPCE3) Menorca
llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
llissa: (3037) Cambrils, Palamós
llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
llissa de cap gros: (DCVB-E) València
llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
llissa petrolera: (3037) Roses
llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
llissa: (FAUNAICT) Menorca
llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
llíssera: (3037) Vilanova
mújol: (AGUILO) Mallorca, València
mújol: (DCVB-E) Balears
retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
taberner: (FAUNAICT) Menorca
taverner: (DCVB-E) Maó
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa llobarrera, n f
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabuda, n f sin. compl.
- ca cap d'ase, n m sin. compl.
- ca cap planer, n m sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa petroliera, n f sin. compl.
- ca llissa taverner, n f sin. compl.
- ca llissa testona, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera llobarrera, n f sin. compl.
- ca llíssera testona, n f sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca mújola, n f sin. compl.
- ca retallat [jove], n m sin. compl.
- ca taverner, n m sin. compl.
- ca billa, n f var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca cap gros, n m var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap plané, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca lisa, n f var. ling.
- ca lliça cabuda, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa de cap gros, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera, n f var. ling.
- ca llísera, n f var. ling.
- ca llissa llubarrera, n f var. ling.
- ca llissa petrolera, n f var. ling.
- ca llissa tastona, n f var. ling.
- ca llissara llubarrera, n f var. ling.
- ca llíssera tastona, n f var. ling.
- ca maxón, n m var. ling.
- ca muiol, n m var. ling.
- ca muixol, n m var. ling.
- ca mujil, n m var. ling.
- ca mujol, n m var. ling.
- ca mujol blanco, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sando, n m var. ling.
- ca taberner, n m var. ling.
- ca trilla, n f var. ling.
- nc Mugil cephalus
- nc Mugil cephalus cephalus var. ling.
- es budión
- es cabezuda
- es capitón
- es liza
- es matajudío
- es múgil
- es múgil común
- es mujín
- es mujol
- es mújol
- es pardete
- es róbalo
- fr carido
- fr muge cabot
- fr muge cephale
- fr mulet à grosse tete
- fr mulet cabot
- pt kabo
- pt moetchu
- pt testoe
- en flathead grey mullet
- en grey mullet
<Peixos > Mugílids>
Note
-
Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
Denominació: (codi obra) localitats
cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
cap-plá: (RPCE3) Menorca
llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
llissa: (3037) Cambrils, Palamós
llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
llissa de cap gros: (DCVB-E) València
llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
llissa petrolera: (3037) Roses
llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
llissa: (FAUNAICT) Menorca
llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
llíssera: (3037) Vilanova
mújol: (AGUILO) Mallorca, València
mújol: (DCVB-E) Balears
retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
taberner: (FAUNAICT) Menorca
taverner: (DCVB-E) Maó
