Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "castell��" in all thematic areas

0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa? 0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?

<Zoologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
  • es  (aleví) alevín, n m
  • es  (esmolt) esguín, n m
  • es  (esmolt) murgón, n m
  • es  (esmolt) smolt, n m
  • es  (salmó barrat) parr, n m
  • es  (salmó barrat) pinto, n m
  • es  (salmó barrat) preesguín, n m
  • es  (salmó barrat) salmón joven, n m
  • es  (salmó barrat) salmonillo, n m
  • es  (salmó postfresa) kelt, n m
  • es  (salmó postfresa) salmón zancado, n m
  • es  (salmó postfresa) zancado, n m
  • es  (salmó unihivernal) añal, n m
  • es  (salmó unihivernal) grilse, n m
  • fr  (aleví) alevin, n m
  • fr  (esmolt) saumoneau, n m
  • fr  (esmolt) smolt, n m
  • fr  (salmó barrat) tacon, n m
  • fr  (salmó postfresa) bécard, n m
  • fr  (salmó postfresa) charognard, n m
  • fr  (salmó postfresa) saumon vide, n m
  • fr  (salmó unihivernal) castillon, n m
  • fr  (salmó unihivernal) gerbillot, n m
  • fr  (salmó unihivernal) grilse, n m
  • fr  (salmó unihivernal) madeleineau, n m
  • fr  (salmó unihivernal) unibermarin, n m
  • en  (aleví) alevin, n
  • en  (aleví) fry, n
  • en  (esmolt) smolt, n
  • en  (salmó barrat) fingerling, n
  • en  (salmó barrat) parr, n
  • en  (salmó postfresa) kelt, n
  • en  (salmó unihivernal) grilse, n

<Zoologia > Peixos>

Definition
Tant aleví com salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa (tots cinc, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents, corresponents a les diverses fases de vida dels salmons. Ordenats cronològicament, aquestes fases són les següents:

- Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
. Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
. L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.

- Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
. Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.

- Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
. Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.

- Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
. Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.

- Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
. Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-complexa-vida-dels-salmons).
agrostis castellana agrostis castellana

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrostis castellana, n f
  • nc  Agrostis capillaris L. subsp. castellana (Boiss. et Reut.) O. Bolòs, Masalles et Vigo
  • nc  Agrostis castellana Boiss. et Reut. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

agrostis castellana agrostis castellana

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrostis castellana, n f
  • nc  Agrostis capillaris L. subsp. castellana (Boiss. et Reut.) O. Bolòs, Masalles et Vigo
  • nc  Agrostis castellana Boiss. et Reut. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

amanida, costelles de xai a la brasa i guarnició amanida, costelles de xai a la brasa i guarnició

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida, costelles de xai a la brasa i guarnició
  • es  ensalada, chuletas de cordero a la brasa y guarnición
  • fr  salade, côtelettes d'agneau grillées sur la braise et garniture
  • it  insalata, costolette d'agnello alla brace e contorno
  • en  salad, charcoal-grilled lamb chops and garnish
  • de  Salat, Lammrippchen vom Rost und Beilage

<Plats a la carta. Plats combinats>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babaus, n m pl
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • nc  Avena barbata Pott ex Link in Schrad. subsp. castellana Romero Zarco

<Botànica > gramínies / poàcies>

babaus babaus

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babaus, n m pl
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • nc  Avena barbata Pott ex Link in Schrad. subsp. castellana Romero Zarco

<Botànica > gramínies / poàcies>

batarà de Castelnau batarà de Castelnau

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  batarà de Castelnau, n m
  • es  batará de Castelnau
  • fr  batara de Castelnau
  • en  Castelnau's antshrike
  • de  Flussufer-Ameisenwürger
  • nc  Thamnophilus cryptoleucus

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

Note

  • El nom específic de Castelnau fa referència a François Louis Nompar de Caumont Laporte, comte de Castelnau, (1810-1880), diplomàtic, explorador i col·leccionista francès a la zona tropical d'Amèrica.
batarà de Castelnau batarà de Castelnau

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  batarà de Castelnau, n m
  • es  batará de Castelnau
  • fr  batara de Castelnau
  • en  Castelnau's antshrike
  • de  Flussufer-Ameisenwürger
  • nc  Thamnophilus cryptoleucus

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

Note

  • El nom específic de Castelnau fa referència a François Louis Nompar de Caumont Laporte, comte de Castelnau, (1810-1880), diplomàtic, explorador i col·leccionista francès a la zona tropical d'Amèrica.
batedor de costelles batedor de costelles

<Utillatge de cuina>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  batedor de costelles, n m
  • es  tabla de costillas
  • fr  batte
  • en  cutlet-bat

<Utillatge de cuina>

Definition
Eina de tall, de fulla aproximadament rectangular, amb el mànec perpendicular al centre d'un costat del rectangle, que serveix per a arreglar les costelles de xai.
biga alveolada biga alveolada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  biga alveolada, n f
  • es  viga alveolada, n f
  • es  viga void, n f sin. compl.
  • fr  poutre ajourée, n f
  • fr  poutre alvéolaire, n f
  • fr  poutre Castella, n f
  • en  castellated beam, n
  • eu  habe albeolatu, n
  • eu  habe boyd, n

<Fusteria > Materials > Fusta >