Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "catafurna" in all thematic areas

Centre de Mediació de Catalunya Centre de Mediació de Catalunya

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  Centre de Mediació de Catalunya, n m
  • ca  CMC, n m sigla
  • es  Centro de Mediación de Cataluña, n m
  • es  CMC, n m sigla

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>

Definition
Òrgan de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat, que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i els altres procediments de resolució alternativa de conflictes i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans; estudiar les tècniques de mediació; gestionar els registres de persones mediadores en l'àmbit familiar i en l'àmbit del dret privat; designar la persona mediadora en obrir un expedient de mediació; fer el seguiment del procediment; homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic de mediació.

Note

  • Originàriament, es va anomenar Centre de Mediació Familiar de Catalunya, perquè va ser creat per la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. Posteriorment, arran de l'aprovació de la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat, es va ampliar l'ús de la mediació a nous conflictes --tot i que es mantenia el model establert el 2001-- i, en conseqüència, va canviar la seva denominació inicial per la de Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. L'any 2020 a través de la Llei 9/2020, de 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l'àmbit del dret privat, el centre canvia de nou la seva denominació per Centre de Mediació de Catalunya.
Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya, n m
  • oc  Còdi de conducta des membres deth Parlament de Catalonha, n m
  • es  Código de conducta de los miembros del Parlamento de Cataluña, n m
  • fr  Code de conduite des membres du Parlement de Catalogne, n m
  • en  Code of Conduct for Members of the Parliament of Catalonia, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definition
Norma que conté els principis ètics i les regles que guien l'actuació dels diputats, i que regula les situacions de conflicte d'interessos, el compliment de les obligacions derivades del règim d'incompatibilitats i de les declaracions d'activitats i béns, i el procediment i les conseqüències en cas d'incompliment.

Note

  • El Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya deriva de la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aplicable als alts càrrecs de la Generalitat, amb contingut vinculant. És aprovat per la Comissió del Reglament i ratificat pel Ple del Parlament. La Comissió de l'Estatut dels Diputats fa el seguiment de l'aplicació del Codi.
Comissió d'Urbanisme de Catalunya Comissió d'Urbanisme de Catalunya

<Construcció>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Comissió d'Urbanisme de Catalunya, n f
  • es  Comisión de Urbanismo de Cataluña

<Construcció > Urbanisme>

Definition
Òrgan superior col·legiat, decisori en matèria de planejament i urbanisme en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya.
Comissió d'Urbanisme de Catalunya Comissió d'Urbanisme de Catalunya

<Dret > Dret administratiu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  Comissió d'Urbanisme de Catalunya, n f
  • es  Comisión de Urbanismo de Cataluña, n f

<Dret administratiu > Urbanisme>

Definition
Òrgan superior de caràcter consultiu en matèria d'urbanisme de Catalunya que té la funció d'emetre informes sobre les qüestions que estableix la normativa vigent o sobre els assumptes que en matèria d'urbanisme determini el conseller competent.

Note

  • En la Comissió d'Urbanisme de Catalunya hi han de ser representats els departaments i els ens locals amb competències urbanístiques i hi han de participar persones de reconegut prestigi professional o acadèmic en matèria d'urbanisme, habitatge i medi ambient.
Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya, n f
  • ca  CIFALC, n f sigla
  • es  Comisión Interuniversitaria de Formación y Acreditación Lingüísticas de Cataluña, n f
  • es  CIFALC, n f sigla
  • en  Catalan Interuniversity Commission for Language Training and Certification, n
  • en  CIFALC, n sigla

<Gestió universitària > Política lingüística / Language policy>

Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya

<Ciències socials > Serveis socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, n m
  • es  Comité de Ética de los Servicios Sociales de Cataluña

<Serveis socials > Organització>

Definition
Òrgan adscrit al departament competent en matèria de serveis socials, de caràcter consultiu i interdisciplinari, al servei de les persones i les entitats que presten, utilitzen o són destinatàries de serveis d'intervenció social, i que té l'objectiu de millorar la qualitat d'aquesta intervenció i ser fòrum de referència en el debat ètic en el camp dels serveis socials.
Compilació del dret civil especial de Catalunya Compilació del dret civil especial de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Compilació del dret civil especial de Catalunya, n f
  • es  Compilación del derecho civil especial de Cataluña

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definition
Compilació del dret civil català que és el resultat dels avantprojectes presentats per la Comissió de Juristes de Catalunya, amb motiu de l'intent del 1960 d'unificar el dret civil espanyol.

Note

  • Per aplicació de l'Ordre ministerial del 3 d'agost de 1944 es va autoritzar la promoció d'un Congrés Nacional de Dret Civil, que havia de tenir lloc a Saragossa el 1946, amb la finalitat d'assolir l'harmonització, en l'àmbit del dret privat, de dues tendències oposades: d'una banda, la favorable a la unificació del dret civil espanyol i, de l'altra, la que defensava la subsistència de les institucions jurídiques anomenades forals (diversos drets civils) dins el territori de l'Estat. Es va nomenar una comissió organitzadora que va fixar la sessió solemne d'obertura del Congrés per al dia 3 d'octubre de 1946, i se'n van configurar, a més, les sis seccions: dret balear, dret aragonès, dret català, dret comú, dret navarrès i dret biscaïnoalabès.
    Les conclusions a què es va arribar en aquest Congrés van constituir els fonaments per a la posterior estructuració de la legislació civil espanyola. Concretament, la primera conclusió era que l'elaboració del Codi civil general implicava el desenvolupament de diverses etapes. La primera: «la compilació de les institucions forals o territorials, tenint en compte no només la seva actual vigència, sinó el restabliment de les no decaigudes pel desús i les necessitats del moment present. Tals compilacions podrien fer-se sobre la base dels actuals projectes d'apèndixs convenientment revisats». Pel decret del 23 de maig de 1947 entrava en vigor el sistema de les compilacions. Poc després, es van anar nomenant les comissions de juristes per a escometre la redacció de les diferents compilacions en relació amb cadascun dels drets forals de cada territori.
    En compliment dels acords del Congrés de Saragossa del 1946, la Comissió de Juristes de Catalunya va redactar la Compilació del dret civil de Catalunya, el desenvolupament del qual va passar per dues fases. Una primera, en què es va elaborar un projecte no oficial amb el títol d'Avantprojecte de la Compilació del dret especial de Catalunya del 1952, basat en la revisió de la memòria de D. Manuel Duran i Bas i en el Projecte d'Apèndix del 1930. Una segona etapa, en què es va elaborar un avantprojecte nou, que s'hauria de convertir en el definitiu, redactat en castellà (perquè les circumstàncies polítiques d'aquells moments així ho exigirien) i, una vegada la Comissió General de Codificació n'hagué dut a terme quatre revisions materials, amb el títol de Projecte de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1955, fou aprovat per la Prefectura de l'Estat com a Llei el 21 de juliol de 1960. La Compilació s'ajusta a la sistemàtica següent: 344 articles distribuïts en un títol preliminar, encaminat a regular l'aplicació i la interpretació del dret civil especial de Catalunya (art. 1 al 3), i quatre llibres. El primer llibre tracta del dret de família, amb títols sobre la filiació, l'adopció, el règim econòmic conjugal i els heretaments (art. 4 al 96). El segon, tracta del dret de successions, amb títols reguladors de les disposicions generals, la successió testada, les donacions per causa de mort, la successió intestada, les disposicions comunes a la successió testada i intestada (art. 97 al 276). El tercer llibre regula els drets reals, amb títols sobre la tradició i l'accessió, l'usdefruit, les servituds i l'emfiteusi (art. 277 al 320). La cambra versa sobre les obligacions i els contractes i sobre la prescripció, amb dues parts: obligacions i contractes (art. 321 al 341) i de la prescripció (art. 342 al 344). Completen l'esquema anterior tres disposicions finals, una disposició addicional i sis disposicions transitòries.
    L'articulat legal de la Compilació presenta unes característiques molt específiques: a) l'existència d'un sistema propi de fonts del dret a Catalunya, que s'infereix d'un conjunt de disposicions, encara que no de manera expressa d'un únic precepte. Aquestes fonts són: la llei (art. 1), el costum (art. 57, 58, 60, 115, 116, i 337, entre altres) i els principis generals del dret (disposició final [DF] segona). Com a dret supletori, es declara no només el dret del Codi civil, sinó tot l'ordenament estatal (DF segona); b) l'abolició del dret local o comarcal, escrit o consuetudinari, en la part que aquesta Compilació no ho reculli o no s'hi faci referència (art. 2); c) el tarannà conservador, que es manifesta en l'enorme importància concedida al dret patrimonial i familiar i, amb ell, al successor, desenvolupant per primera vegada una extensa regulació de les formes de successió contractual, peculiars del territori català; d) la derogació expressa del dret històric català com a motor d'innovació de la Compilació, dret històric substituït per les normes contingudes en la mateixa Compilació (DF primera); e) la seva especialitat, que s'exterioritza en el fet que el dret de la Compilació posseeix un àmbit de vigència limitat al territori català; f) la condició de Codi, la bondat del qual és limitada per les circumstàncies històriques i socials de l'època en què es va promulgar. Com a Codi, conté preceptes totalment nous (per exemple, art. 272 i 101-4), i deroga el dret fins aleshores vigent (DF primera). La seva sistemàtica és l'antítesi de les recopilacions històriques, atès que la Compilació està dividida en llibres, títols, capítols i articles, amb una exclusió total de criteris cronològics. Finalment, en destaca el caràcter d'ordenament jurídic complet en les matèries que regula; g) la fidelitat al costum com a font de creació del dret, d'una enorme significació sempre en la vida jurídica catalana; h) el manteniment ple dels grans principis del dret romà, tan arrelats a Catalunya, de manera especial en el dret de successions (art. 109, que estableix la necessitat de la institució d'hereu per a la validesa del testament); i) la Compilació se serveix a títol informatiu dels llibres jurídics més venerables de la terra catalana, com són els Usatges de Barcelona, el Recognoverunt proceres, el Llibre dels Costums de Tortosa, etc.
    Per la Llei 13/1984, del 20 de març (DOGC núm. 420, 28.3.1987), es va modificar el text de la Compilació per adaptar-lo als principis constitucionals. Actualment, el dret civil de Catalunya s'orienta cap al sistema de les codificacions parcials o sectorials, enteses com a cossos legislatius unitaris, moderns, actualitzats i comprensius dels àmbits fonamentals del dret civil català.
conques internes de Catalunya conques internes de Catalunya

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  conques internes de Catalunya, n f pl
  • es  cuencas internas de Catalunya
  • en  Catalonia internal basins

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition
Conques dels rius que corren íntegrament pel territori de Catalunya.

N'hi ha tres grups: les conques del Nord, que comprenen les de la Muga, el Fluvià, el Ter, el Daró i la Tordera i les rieres que desguassen al mar entre la frontera amb França i la riera d'Arenys de Mar, aquesta darrera inclosa; les conques del Centre, que abracen les dels rius Besòs, Llobregat i Foix i les rieres que desguassen al mar entre la d'Arenys de Mar i la de la Bisbal del Penedès, totes dues excloses, i les conques del Sud, que inclouen les del Francolí i el Gaià i les rieres que desguassen al mar entre la riera de la Bisbal del Penedès i el barranc del Codolar, tots dos inclosos.

També pertanyen a l'àmbit de les conques internes de Catalunya les conques de les rieres litorals que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i el riu de la Sénia, així com els aqüífers subterranis corresponents a les conques esmentades i aquells altres situats en territori català i que desguassen al mar. Les conques internes ocupen 16.600 km2, xifra que equival a un 52 % de la superfície total de Catalunya.

De les 41 comarques catalanes, 23 es poden considerar incloses en el territori de les conques internes, quatre hi participen amb una petita part i únicament la del Solsonès pot considerar-se dividida significativament entre les conques internes i la conca de l'Ebre.
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, n m
  • ca  CGE, n m sigla
  • oc  Conselh de Garanties Estatutàries de Catalonha, n m
  • oc  CGE, n m sigla
  • es  Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña, n m
  • es  CGE, n m sigla
  • fr  Conseil des garanties statutaires de Catalogne, n m
  • en  Council for Statutory Guarantees of Catalonia, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definition
Institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació de les normes amb rang de llei del Govern i del Parlament a l'Estatut i a la Constitució espanyola, i dictamina sobre l'adequació a l'autonomia local de projectes de llei, proposicions de llei i projectes de decret legislatiu, i sobre disposicions de l'Estat prèviament a la interposició davant el Tribunal Constitucional de recursos d'inconstitucionalitat, conflictes de competència i de defensa de l'autonomia local.

Note

  • 1. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya es regula per una llei específica. Els seus membres són nomenats pel president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament i tres a proposta del Govern.
  • 2. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya dictamina sobre les normes amb rang de llei, si així ho demana un nombre determinat de grups parlamentaris o diputats, just abans de sotmetre-les a l'aprovació o validació del Ple del Parlament.
  • 3. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya substitueix, des del 2009, l'antic Consell Consultiu.
  • 4. Vegeu també "dictamen del Consell de Garanties Estatutàries".
Consell de l'Audiovisual de Catalunya Consell de l'Audiovisual de Catalunya

<TIC > Telecomunicacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  Consell de l'Audiovisual de Catalunya, n m
  • ca  CAC, n m sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definition
Organisme públic instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals.