Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "cent" in all thematic areas

dos-cents / dues-centes

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca dos-cents / dues-centes, adj
es dos cientos -as, adj
fr deux cent, adj
pt duzentos -as, adj
en two hundred, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Nombres>

googol [en]

<Matemàtiques > Aritmètica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca googol [en], n m
es googol, n m
es gúgol, n m
fr dix à la puissance cent, n m
fr gogol, n m
fr googol, n m
it googol, n m
pt googol, n m
en googol, n
en ten to the hundredth power, n
de Googol, n n
de zehn Sexdezilliarden, n f pl

<Matemàtiques > Aritmètica>

Definition

Gran nombre equivalent a deu sexdeciliards (10¹⁰⁰).

herba de cent nus

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de cent nus, n f
ca passacamins romà, n m alt. sin.
ca herba de cent nuus, n f var. ling.
nc Polygonum romanum Jacq.

<Botànica > poligonàcies>

herba de cent nus

<Ciències de la vida>

ca herba de cent nus, n f
ca passacamins romà, n m alt. sin.
ca herba de cent nuus, n f var. ling.
nc Polygonum romanum Jacq.

<Botànica > poligonàcies>

herba de cent nusos

<Botànica>

ca herba de cent nusos, n f
ca passacamins, n m alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca herba de cent nuus, n f var. ling.
nc Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
nc Polygonum bellardii All. var. ling.
nc Polygonum patulum auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

herba de cent nusos

<Ciències de la vida>

ca herba de cent nusos, n f
ca passacamins, n m alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca herba de cent nuus, n f var. ling.
nc Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
nc Polygonum bellardii All. var. ling.
nc Polygonum patulum auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

herba de Noè

<Ciències de la vida>

ca herba de Noè, n f
ca trencapedra, n f sin. compl.
ca arenal, n f alt. sin.
ca arenària, n f alt. sin.
ca centengrana, n m alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centenrama llis, n m alt. sin.
ca granelluda, n f alt. sin.
ca herba arenària, n f alt. sin.
ca herba arenera, n f alt. sin.
ca herba cagadora, n f alt. sin.
ca herba còlica, n f alt. sin.
ca herba d'arenal, n f alt. sin.
ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
ca herba de cent granes, n f alt. sin.
ca herba de la grapa, n f alt. sin.
ca herba de la irritació, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de la rapa, n f alt. sin.
ca herba de les dones, n f alt. sin.
ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba de mil granes, n f alt. sin.
ca herba de pedra, n f alt. sin.
ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
ca herba granària, n f alt. sin.
ca herba roca, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca herba trencapedra, n f alt. sin.
ca herba turca, n f alt. sin.
ca herniària, n f alt. sin.
ca herniària glabra, n f alt. sin.
ca milgrana, n m alt. sin.
ca milgranes, n m alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca pixosa, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca romp-roques, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca arenilla, n f var. ling.
ca cent en grana, n m var. ling.
ca cent en granes, n m var. ling.
ca cent en rama, n m var. ling.
ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
ca granalluda, n f var. ling.
ca herba cagadera, n f var. ling.
ca herba de la irritación, n f var. ling.
ca herba de les set sangries, n f var. ling.
ca herba de milgranes, n f var. ling.
ca herba de santa en grana, n f var. ling.
ca herba de santaengrana, n f var. ling.
ca herba renària, n f var. ling.
ca herba santaengrana, n f var. ling.
ca santaengrana, n f var. ling.
nc Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè

<Botànica>

ca herba de Noè, n f
ca trencapedra, n f sin. compl.
ca arenal, n f alt. sin.
ca arenària, n f alt. sin.
ca centengrana, n m alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centenrama llis, n m alt. sin.
ca granelluda, n f alt. sin.
ca herba arenària, n f alt. sin.
ca herba arenera, n f alt. sin.
ca herba cagadora, n f alt. sin.
ca herba còlica, n f alt. sin.
ca herba d'arenal, n f alt. sin.
ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
ca herba de cent granes, n f alt. sin.
ca herba de la grapa, n f alt. sin.
ca herba de la irritació, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de la rapa, n f alt. sin.
ca herba de les dones, n f alt. sin.
ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba de mil granes, n f alt. sin.
ca herba de pedra, n f alt. sin.
ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
ca herba granària, n f alt. sin.
ca herba roca, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca herba trencapedra, n f alt. sin.
ca herba turca, n f alt. sin.
ca herniària, n f alt. sin.
ca herniària glabra, n f alt. sin.
ca milgrana, n m alt. sin.
ca milgranes, n m alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca pixosa, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca romp-roques, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca arenilla, n f var. ling.
ca cent en grana, n m var. ling.
ca cent en granes, n m var. ling.
ca cent en rama, n m var. ling.
ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
ca granalluda, n f var. ling.
ca herba cagadera, n f var. ling.
ca herba de la irritación, n f var. ling.
ca herba de les set sangries, n f var. ling.
ca herba de milgranes, n f var. ling.
ca herba de santa en grana, n f var. ling.
ca herba de santaengrana, n f var. ling.
ca herba renària, n f var. ling.
ca herba santaengrana, n f var. ling.
ca santaengrana, n f var. ling.
nc Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

milfulles

<Ciències de la vida>

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulles

<Botànica>

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.