Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "cogitar" in all thematic areas

0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade? 0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?

<Alimentació. Gastronomia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?
  • es  (tallar a la brunesa) cortar en brunoise, v tr
  • es  (tallar a la juliana) cortar en juliana, v tr
  • es  (tallar a la xifonada) cortar en chiffonade, v tr
  • es  (tallar a la xifonada) cortar en chifonada, v tr
  • fr  (tallar a la brunesa) couper en brunoise, v tr
  • fr  (tallar a la juliana) couper en julienne, v tr
  • fr  (tallar a la xifonada) couper en chiffonnade, v tr
  • en  (tallar a la brunesa) cut in brunoise, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) cut in julienne, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) julienne, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) shred, to, v tr
  • en  (tallar a la xifonada) chiffonade, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia>

Definition
Es considera que les formes més adequades per a referir-se a aquestes maneres diferents de tallar els aliments són tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada (tots, verbs transitius); en canvi, es consideren menys adequades les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade.

- El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
. L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.

- El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
. L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.

- El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
. Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
(2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
(3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
Ex. crep, bullabessa, papillota
(4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
(5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.

En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
(1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
(2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.

Note

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agitar, v tr
  • es  agitar, v tr
  • fr  agiter, v tr
  • en  shake, to, v tr
  • en  stir, to, v tr
  • de  rühren, v tr
  • de  umrühren, v tr

<Enginyeria>

alicates de tallar lligadures alicates de tallar lligadures

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alicates de tallar lligadures, n f pl
  • es  alicates de cortar ligaduras
  • fr  pinces à couper les ligatures
  • en  ligature cutters

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

api de fulla api de fulla

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  api de fulla, n m
  • es  apio chino
  • es  apio de cortar
  • es  apio de hoja
  • fr  céleri à couper
  • fr  céleri chinois
  • fr  céleri petit
  • fr  céleri-feuille
  • it  sedanino
  • pt  apio-de-folha
  • en  Chinese celery
  • en  cutting celery
  • en  khan choy
  • en  kintsai
  • en  leaf celery
  • en  smallage
  • en  soup celery
  • de  Schnittsellerie
  • nc  Apium graveolens var. secalinum

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definition
Varietat d'api de gust i olor intensos, de color entre verd clar i verd fosc, amb les tiges fines i fibroses, entre 25 i 40 cm de llarg, i les fulles petites, les quals s'utilitzen especialment en la cuina xinesa per a fer sopes, saltats i estofats.
arrasar arrasar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrasar, v tr
  • es  cercenar, v tr
  • es  cortar de raíz, v tr
  • fr  couper à ras de terre, v tr
  • en  cut at ground level (to), v tr

<Enginyeria forestal>

assocar assocar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assocar, v tr
  • es  cortar a ras del suelo, v tr
  • fr  couper au ras de sol, v tr
  • en  fell at ground level (to), v tr

<Enginyeria forestal>

cançó de comptar cançó de comptar

<Música>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cançó de comptar, n f
  • ca  cançó de triar, n f
  • ca  cançó de treure sorts, n f sin. compl.
  • fr  comptine, n f
  • en  counting-out rhymes, n

<Música>

Definition
Cantarella que s'utilitza, abans de començar un joc, per a decidir el paper de cada jugador.
certificar certificar

<Dret públic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  certificar, v tr
  • ca  assegurar, v tr sin. compl.
  • ca  donar fe sin. compl.
  • ca  fer constar sin. compl.
  • ca  fer fe sin. compl.
  • es  certificar
  • es  dar fe
  • es  hacer constar
  • es  hacer fe

<Dret públic>

Definition
Garantir {una cosa} com a certa.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament certifica que les proves s'han dut a terme segons la normativa vigent.

    Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha donat fe dels acords adoptats.

    Ex.: L'aspirant fa constar que reuneix totes les condicions requerides per a la plaça.

    Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha fet fe dels acords adoptats.
coaltar coaltar

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  coaltar, n m
  • es  coalto
  • fr  coaltar
  • en  coal-tar

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definition
Preparat obtingut per addició de tintura de quil·laia al quitrà mineral, que serveix com a desinfectant en dermatologia.
coaltar coaltar

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coaltar, n m
  • es  coáltar, n m
  • fr  coaltar, n m
  • en  coaltar, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>

Definition
Preparat galènic emprat com a reductor i desinfectant en alguns processos dermatològics

Note

  • S'obté per addició de tintura de quil·laia al quitrà mineral.