Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "col��legi" in all thematic areas

col·legi electoral col·legi electoral

<Sociologia i ciències socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  col·legi electoral, n m
  • es  colegio electoral, n m
  • fr  bureau de vote, n m
  • en  polling place, n
  • en  polling station, n

<Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació>

Definition
Lloc on els electors exerceixen el dret de vot.
col·legi episcopal col·legi episcopal

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legi episcopal, n m
  • es  colegio episcopal, n m

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

col·legi episcopal col·legi episcopal

<Dret canònic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legi episcopal, n m
  • es  colegio episcopal

<Dret canònic>

Definition
Òrgan eclesiàstic format pels bisbes i dirigit pel summe pontífex.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • El cànon 336 del Codi de dret canònic estableix que al capdamunt del col·legi episcopal hi ha el summe pontífex. En formen part els bisbes, en virtut de la consagració sacramental i de la comunió jeràrquica.
    Així, la potestat del col·legi episcopal sobre tota l'Església s'exerceix de manera solemne per mitjà del concili ecumènic. Es tracta, doncs, d'una reunió dels bisbes de tota l'Església en què es discuteixen aspectes relacionats amb la doctrina i la seva pràctica. Aquesta mateixa potestat s'exerceix mitjançant l'acció conjunta dels bisbes dispersos pel món, promoguda o lliurement acceptada, de manera que es converteixi en un acte veritablement col·legial.
    El summe pontífex, d'acord amb les necessitats de l'Església, determina i promou les maneres com el col·legi dels bisbes ha d'exercir col·legialment la seva funció per a tota l'Església.
    El summe pontífex és l'única persona legitimada per a convocar el concili ecumènic, presidir-lo personalment o per altres mitjans, traslladar-lo, suspendre'l o dissoldre'l, i aprovar-ne els decrets (els quals només tenen força obligatòria si, una vegada aprovats pel summe pontífex i pels pares conciliars, són confirmats per aquest primer i promulgats per mandat seu). I també és qui determina les qüestions que s'han de tractar durant el concili, i en disposa el reglament. Els pares conciliars hi poden afegir el tractament d'altres qüestions sempre que siguin aprovades pel summe pontífex.
    Tots els bisbes membres del col·legi episcopal tenen el dret i el deure d'assistir al concili i d'utilitzar el vot deliberatiu. Tanmateix, i per autoritat suprema de l'Església, membres que no gaudeixen de la dignitat episcopal poder ser cridats a participar en el concili, sempre determinant-ne les funcions que hi tindran.
col·legi major col·legi major

<Ciències socials > Educació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  col·legi major, n m
  • ca  residència d'estudiants, n f
  • ca  residència universitària, n f
  • es  colegio mayor
  • es  residencia de estudiantes
  • es  residencia universitaria
  • fr  foyer d'étudiants
  • fr  résidence d'étudiants
  • fr  résidence universitaire
  • en  dormitory
  • en  hall of residence
  • en  residence hall
  • en  university residence

<Educació > Organització i gestió educatives > Aules i equipaments>

Definition
Edifici on conviuen habitualment diferents estudiants universitaris sota una reglamentació comuna.
col·legi notarial col·legi notarial

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  col·legi notarial, n m
  • es  colegio notarial
  • fr  chambre des notaires
  • fr  ordre des notaires

<Notaria > Funció notarial>

Definition
Corporació professional de dret públic integrada per notaris que pel sol fet d'exercir la seva activitat en l'àmbit territorial que els correspon hi resten incorporats.
col·legi notarial col·legi notarial

<Dret notarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legi notarial, n m
  • ca  col·legi de notaris, n m sin. compl.
  • es  colegio de notarios
  • es  colegio notarial

<Dret notarial>

Definition
Corporació professional de dret públic integrada per notaris que pel sol fet d'exercir l'activitat en l'àmbit territorial que els correspon hi resten incorporats.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • La figura dels col·legis notarials es regula per primer cop en el títol V de la Llei del notariat, i es desenvolupa en la secció primera, capítol III, títol V del Reglament de l'organització i règim del notariat (RORN), aprovat pel Decret del 2 de juny de 1944. El text del RORN ha estat modificat diverses vegades, l'última de les quals pel Reial decret 45/2007, del 19 de gener, pel qual es modifica el Reglament de l'organització i règim del notariat, aprovat pel Decret del 2 de juny de 1944, de l'Estat.
    El col·legi notarial configura la base organitzativa essencial dels notaris. És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que té com a funcions essencials ordenar l'exercici de la professió; representar la professió notarial davant les administracions públiques, els tribunals i altres entitats i particulars; defensar els interessos professionals dels col·legiats, i donar compliment a la funció social que correspon als notaris (art. 314 RORN). Els col·legis notarials també exerceixen altres funcions, entre les quals hi ha, per exemple, evitar l'intrusisme professional, dirimir diferències entre membres col·legiats, i complir i fer complir les lleis (art. 314 RORN).
    Els col·legis notarials estan coordinats pel Consell General del Notariat, que depèn jeràrquicament del Ministeri de Justícia i de la Direcció General dels Registres i del Notariat (art. 314 RORN), sens perjudici de les funcions atribuïdes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques (art. 147 Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 i Decret 166/2008, del 26 d'agost, d'atribució de funcions a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques).
    Els òrgans del col·legi notarial són la junta general, la junta directiva i el degà president o degana presidenta. La junta general aplega els notaris col·legiats i té les funcions, entre altres, d'aprovar els comptes i pressupostos, proposar acords sobre matèries d'interès general i elaborar reglaments de règim intern (art. 315 RORN). La junta directiva, integrada per un mínim de tres membres i un màxim de nou (art. 318 RORN), que exerceixen el càrrec per un màxim de quatre anys renovables (art. 319 RORN), té les funcions establertes normativament (art. 327 i 328 RORN). Finalment, el degà president o la degana presidenta és la persona encarregada de presidir la junta directiva (art. 319 RORN), a més d'executar les funcions que li són encomanades (art. 329 RORN).
    A l'Estat espanyol hi ha un total de setze col·legis notarials. El Col·legi de Notaris de Catalunya, continuador dels antics col·legis medievals, que es remunten al 1365, integra els notaris que exerceixen llurs funcions en les cinc-centes cinquanta-set notaries presents a les demarcacions de Barcelona (tres-centes vuitanta-tres), Tarragona (setanta-dues), Girona (seixanta-cinc) i Lleida (trenta-set).
col·legi professional col·legi professional

<Dret > Dret administratiu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  col·legi professional, n m
  • es  colegio profesional, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definition
Corporació de dret públic, dotada de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, que té l'objectiu de gestionar els interessos públics vinculats a l'exercici d'una professió determinada, ordenar l'activitat professional i representar i defensar els interessos professionals dels col·legiats i de la professió.

Note

  • Els col·legis professionals també poden exercir activitats i prestar serveis als col·legiats en règim de dret privat.
col·legi professional col·legi professional

<Dret laboral i de la seguretat social>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legi professional, n m
  • es  colegio profesional, n m

<Dret laboral i de la seguretat social>

col·legi professional col·legi professional

<Treball > Negociació col·lectiva>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  col·legi professional, n m
  • es  colegio profesional
  • fr  ordre professionnel
  • en  professional corporation

<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Sindicalisme i representació col·lectiva>

Definition
Corporació de dret públic integrada per persones d'una o més professions, generalment d'un mateix sector, que té per finalitat defensar els interessos comuns dels col·legiats.
degà del col·legi notarial | degana de col·legi notarial degà del col·legi notarial | degana de col·legi notarial

<Dret notarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  degà del col·legi notarial | degana de col·legi notarial, n m, f
  • es  degano de colegio notarial |degana de colegio notarial

<Dret notarial>

Definition
Persona que presideix la junta directiva d'un col·legi notarial i que en té la representació.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • Antigament, la presidència dels diferents col·legis notarials existents a Catalunya era exercida pels priors. A partir de la promulgació de la Llei notarial, el maig del 1862, la figura del prior fou substituïda per la del degà. «Hi ha d'haver col·legis de notaris en els punts que el Govern assenyala», diu l'article 41 de la Llei notarial, i l'article 42 hi afegeix que «Els col·legis han de ser dirigits per juntes».
    A Catalunya es creà un sol Col·legi de Notaris, que assumí les funcions dels vuit col·legis llavors existents (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Figueres, Castelló d'Empúries, Tortosa i Vic).Competeix als degans, com a presidents de les juntes directives, entre altres facultats, convocar la Junta Directiva, la General i les comissions especials, i dirigir-ne les deliberacions i discussions. També són competents per a impulsar i coordinar les activitats de les juntes, vigilant el compliment de tots els serveis corresponents, han de tenir cura de la conservació dels béns del Col·legi i han d'ordenar els pagaments amb càrrec als fons del Col·legi.
    A partir del gener del 1863, data de la constitució de la primera junta directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, presidida pel notari Francisco Madriguera, a Catalunya s'han succeït gairebé una trentena de degans, entre els quals convé recordar Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer, fundador i ànima de la revista La Notaria, catedràtic de l'Escola Superior de Notaria i prolífic publicista; el folklorista i escriptor Francesc de Sales Maspons i Labrós, que presidí el Col·legi durant els darrers anys del segle passat, i el jurista i escriptor Guillem A. Tell i Lafont, el qual fou mestre en gai saber el 1900 i publicà, entre altres, un curiós assaig sobre el moviment feminista. Ja en època més recent destaquen les figures dels degans Raimon Noguera i Guzman, Ramon Faus i Esteve, Lluís Figa i Faura i Josep Maria Puig i Salellas.