Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "compartiment" in all thematic areas

0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Zoologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Zoologia > Insectes>

Definition
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
àrea de repartiment àrea de repartiment

<Dret > Dret administratiu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  àrea de repartiment, n f
  • es  área de reparto, n f

<Dret administratiu > Urbanisme>

Definition
Àrea d'una població compresa dins una unitat d'execució en la qual tots els propietaris afectats tenen els mateixos drets i les mateixes càrregues.
acció acció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acció, n f
  • ca  comportament, n m sin. compl.
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  acción, n f
  • es  comportamiento, n m
  • es  conducta, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

actor de repartiment | actriu de repartiment actor de repartiment | actriu de repartiment

<Arts > Cinema>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actor de repartiment | actriu de repartiment, n m, f
  • ca  actor secundari | actriu secundària, n m, f sin. compl.
  • ca  secundari | secundària, n m, f sin. compl.
  • es  actor de reparto | actriz de reparto, n m, f
  • es  actor secundario | actriz secundaria, n m, f
  • es  secundario | secundaria, n m, f
  • fr  acteur dans un second rôle | actrice dans un second rôle, n m, f
  • en  supporting actor [m] | supporting actress [f], n

<Cinema>

armadura de repartiment armadura de repartiment

<Construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  armadura de repartiment, n f
  • es  armadura de reparto
  • fr  armature de répartition
  • en  distribution reinforcement bars
  • de  Lehrgerüst

<Construcció>

armadura de repartiment armadura de repartiment

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  armadura de repartiment, n f
  • es  armadura de reparto

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definition
Armadura que es disposa en la direcció perpendicular a la direcció principal de treball en forjats, en lloses, en murs i en altres elements bidimensionals, per a repartir millor les tensions de tracció entre les armadures longitudinals i per a controlar la fissuració causada per fenòmens de retracció i de temperatura.
arqueologia del comportament arqueologia del comportament

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  arqueologia del comportament, n f
  • es  arqueología del comportamiento
  • en  behavorial archaeology

<Arqueologia > Teoria>

Definition
Corrent de l'arqueologia que estudia les conductes individuals i els resultats materials que en deriven, i també les relacions entre els factors materials i els comportaments que els produeixen.
aspecte i comportament aspecte i comportament

<TIC > Informàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aspecte i comportament, n m
  • es  aspecto y comportamiento
  • es  aspecto y funcionamiento
  • fr  apparence et convivialité
  • fr  aspect et convivialité
  • en  look and feel

<Localització > Terminologia>

Definition
Conjunt dels elements visuals d'una interfície gràfica relacionats amb les funcions del programari, la utilització dels quals desencadena un comportament que confereix al programari un caràcter únic.
audiòfon completament inserit en el canal audiòfon completament inserit en el canal

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  audiòfon completament inserit en el canal, n m
  • ca  audiòfon CIC, n m sin. compl.
  • es  audífono CIC
  • es  audífono de adaptación profunda
  • en  CIC hearing aid
  • en  completely-in-canal hearing aid

<Otorinolaringologia > Otologia > Terapèutica > Aparells de correcció auditiva>

Definition
Audiòfon molt petit que es col·loca completament inserit dins del conducte auditiu extern, de manera que resulta invisible des de l'exterior.