Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "compilaci��" in all thematic areas

compilació compilació

<Documentació jurídica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compilació, n f
  • es  compilación

<Documentació jurídica>

Definition
Col·lecció de lleis, d'altres disposicions legals i a vegades també de costums, catalogats cronològicament o per matèries, que esdevé un ordenament jurídic amb força d'obligar en el moment que és promulgada oficialment per l'autoritat legislativa.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
compilació assistida compilació assistida

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  compilació assistida, n f
  • es  compilación asistida
  • en  conflation

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>

Definition
Procés semiautomatitzat de compilació en què dos conjunts de dades geoespacials es combinen totalment o parcialment per a ajustar-ne la geometria o per a establir la correspondència entre els seus elements respectius i transferir els atributs associats dels uns als altres.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
compilació assistida compilació assistida

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  compilació assistida, n f
  • es  compilación asistida
  • en  conflation

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>

Definition
Procés semiautomatitzat de compilació en què dos conjunts de dades geoespacials es combinen totalment o parcialment per a ajustar-ne la geometria o per a establir la correspondència entre els seus elements respectius i transferir els atributs associats dels uns als altres.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
compilació assistida compilació assistida

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  compilació assistida, n f
  • es  compilación asistida
  • en  conflation

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>

Definition
Procés semiautomatitzat de compilació en què dos conjunts de dades geoespacials es combinen totalment o parcialment per a ajustar-ne la geometria o per a establir la correspondència entre els seus elements respectius i transferir els atributs associats dels uns als altres.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
compilació de la incertesa compilació de la incertesa

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  compilació de la incertesa, n f
  • es  contribuciones a la incertidumbre
  • fr  bilan d'incertitude
  • pt  balanço de incerteza
  • en  uncertainty budget
  • cod  2.33

<Metrologia > Mesuraments>

Definition
Formulació de la incertesa de mesura i dels components d'aquesta incertesa de mesura, així com de llur càlcul i llur combinació.

Note

  • Una compilació de la incertesa hauria d'incloure el model de mesura, les estimacions i les incerteses associades a les magnituds que intervenen en aquest model, les covariàncies, els tipus de funcions de densitat de probabilitat emprades, els graus de llibertat, el tipus d'estimació de la incertesa i qualsevol factor de cobertura.
compilació de la incertesa compilació de la incertesa

<Física > Metrologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  compilació de la incertesa, n f
  • es  contribuciones a la incertidumbre
  • fr  bilan d'incertitude
  • pt  balanço de incerteza
  • en  uncertainty budget
  • cod  2.33

<Metrologia > Mesuraments>

Definition
Formulació de la incertesa de mesura i dels components d'aquesta incertesa de mesura, així com de llur càlcul i llur combinació.

Note

  • Una compilació de la incertesa hauria d'incloure el model de mesura, les estimacions i les incerteses associades a les magnituds que intervenen en aquest model, les covariàncies, els tipus de funcions de densitat de probabilitat emprades, els graus de llibertat, el tipus d'estimació de la incertesa i qualsevol factor de cobertura.
Compilació del dret civil especial de Balears Compilació del dret civil especial de Balears

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Compilació del dret civil especial de Balears, n f
  • es  Compilación del derecho civil especial de Baleares

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definition
Conjunt de normes que regulaven les institucions jurídiques privades específqiues de les Illes Balears, especialment el règim patrimonial del matrimoni i les successions.

Note

  • Àmbit: Illes Balears
  • La Llei 5/1961, del 19 d'abril, va aprovar la Compilació del dret civil especial de Balears, amb la qual es va posar punt i final a un procés legislatiu que havia començat mitjançant la Memoria sobre las instituciones del derecho civil de las Baleares, publicada el 1885 pel jurista Pere Ripoll i Palou, i l'exposició elevada al ministre de Justícia pel Col·legi d'Advocats de Balears, el 30 d'abril de 1881. Atesa la influència d'aquests factors, els reials decrets del 17 i el 24 d'abril de 1889 van crear una comissió especial per a la redacció d'un projecte d'apèndix al Codi civil espanyol (CC), comissió que va elaborar el projecte elevat a la Comissió General el 20 de febrer de 1903, que es va fer famós perquè incloïa un vot particular que proposava l'eliminació de tot el dret foral, amb l'única excepció de la separació de béns com a règim econòmic matrimonial legal supletori. Posteriorment, i en el si del Col·legi d'Advocats de Balears, es va elaborar un nou projecte que va merèixer la conformitat de la Diputació Provincial el 5 de maig de 1924, i, finalment, i en un nou ambient de respecte i consideració als drets forals, a conseqüència del Congrés de Saragossa del 1946, es va crear la Comissió de Juristes de Balears que va donar a conèixer, el 22 de febrer de 1949, un avantprojecte de compilació. Es tracta dels precedents de la Compilació del 1961.
    La Compilació del 1961 està dividida en un títol preliminar i tres llibres; el primer està dedicat a Mallorca, el segon a Menorca i el tercer a Eivissa i Formentera.
    En el títol preliminar es recullen dos articles que regulen l'àmbit d'aplicació de la Compilació, la preferència d'aquesta respecte del CC i els elements que cal tenir en compte per a interpretar-la.
    El llibre I, dedicat a Mallorca, es compon de tres títols, referents, respectivament, al règim econòmic del matrimoni (art. 3, 4 i 5), successions (art. 6 al 53) i drets reals (art. 54 al 63). El llibre II, dedicat a Menorca, tan sols té dos articles: l'article 64, que regula el contracte de societat rural, i l'article 65, que estableix la vigència a Menorca del llibre I, amb l'excepció dels contractes successoris i del títol dedicat als drets reals; tanmateix, cal apuntar que, actualment, a Menorca es considera que seria convenient poder fer ús de la donació universal i de la definició de llegítima, ja que són instruments idonis per a poder assegurar en vida les línies generals d'una successió futura i perquè tenen avantatges de caràcter fiscal. El llibre III, dedicat a Eivissa i Formentera, té una estructura semblant al dedicat a Mallorca, ja que el formen un títol I sobre el règim econòmic conjugal (art. 66 al 68), un títol II dedicat a les successions (art. 69 al 84), un títol III dedicat als drets reals (art. 85 i 86), a més d'un títol IV sobre obligacions i contractes, però les semblances desapareixen aviat, especialment perquè en el títol II es regula la successió prescindint totalment dels principis romans, es fa referència a institucions consuetudinàries i es dona una àmplia entrada al CC. La Compilació es tanca amb dues disposicions finals, que estableixen la substitució del dret anterior per les normes compilades i la remissió al CC com a dret supletori; una disposició addicional, que proposa la revisió cada deu anys del text compilat, i una disposició transitòria, que remet a les del CC.
    La Compilació del 1961 va introduir algunes innovacions -respecte del dret viscut anteriorment- que la doctrina d'aleshores va considerar encertades, com l'eliminació de la presumpció muciana i la substitució de la quarta marital per uns drets en usdefruit pel cònjuge vidu, de quantia variable segons que hi concorri amb descendents, ascendents o persones que no tinguin aquest parentiu amb el cònjuge premort. D'altra banda, la Compilació va estructurar la successió sobre els principis romans, com era tradicional a Mallorca i Menorca, i va proclamar la plena capacitat jurídica i d'obrar de cada cònjuge -per tant, també de l'esposa- per a atorgar tota classe d'actes i contractes, llevat de les donacions entre cònjuges, respecte dels seus béns, sortint al pas de les pràctiques d'alguns notaris i registradors de procedència forana que exigien la llicència marital. I, sobretot, la Compilació del 1961 va donar una seguretat jurídica, que abans no existia, sobre el que era vigent o no ho era.
    Tanmateix, les llacunes, deficiències i mancances que té són molt considerables. La Compilació del 1961 és molt breu, sembla que no s'atreveixi a donar l'extensió mínima necessària a la regulació de les institucions -n'és un exemple la definició de llegítima, sols definida, però no regulada, malgrat la importància pràctica que té, en l'article 50-, i a més d'això, de vegades la regulació és contradictòria -com quan exigeix que les donacions universals siguin efectives quan mor el donant i que aquest es reservi el que necessiti per a viure en un estat adequat a les seves circumstàncies, cosa que no és necessària si la donació no ha de ser efectiva fins que mori-, o resulta insòlita -perquè estableix, per exemple, un dret de representació a la llegítima dels ascendents que no tenia tradició. I no es pot oblidar que el retret més greu que s'ha fet a la Compilació del 1961 ha estat que inclou les millores i noves construccions fetes pel titular de les finques gravades amb alou en el valor d'aquestes a l'efecte de la redempció, fet que implica, en molts casos, incrementar d'una manera absurda la quantitat que s'ha de pagar per a obtenir-la.
    Les circumstàncies que s'acaben d'esmentar van fer absolutament necessària la revisió de la Compilació, afavorida també per la necessitat d'adaptar-la a la Constitució espanyola del 1978, cosa que s'ha fet mitjançant la Llei 8/1990, del 28 de juny, sobre la Compilació del dret civil de Balears, que, fonamentalment, dona a la regulació de les institucions l'amplitud que era necessària perquè els tribunals no hagin d'acudir contínuament a la interpretació integradora.
Compilació del dret civil especial de Catalunya Compilació del dret civil especial de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Compilació del dret civil especial de Catalunya, n f
  • es  Compilación del derecho civil especial de Cataluña

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definition
Compilació del dret civil català que és el resultat dels avantprojectes presentats per la Comissió de Juristes de Catalunya, amb motiu de l'intent del 1960 d'unificar el dret civil espanyol.

Note

  • Per aplicació de l'Ordre ministerial del 3 d'agost de 1944 es va autoritzar la promoció d'un Congrés Nacional de Dret Civil, que havia de tenir lloc a Saragossa el 1946, amb la finalitat d'assolir l'harmonització, en l'àmbit del dret privat, de dues tendències oposades: d'una banda, la favorable a la unificació del dret civil espanyol i, de l'altra, la que defensava la subsistència de les institucions jurídiques anomenades forals (diversos drets civils) dins el territori de l'Estat. Es va nomenar una comissió organitzadora que va fixar la sessió solemne d'obertura del Congrés per al dia 3 d'octubre de 1946, i se'n van configurar, a més, les sis seccions: dret balear, dret aragonès, dret català, dret comú, dret navarrès i dret biscaïnoalabès.
    Les conclusions a què es va arribar en aquest Congrés van constituir els fonaments per a la posterior estructuració de la legislació civil espanyola. Concretament, la primera conclusió era que l'elaboració del Codi civil general implicava el desenvolupament de diverses etapes. La primera: «la compilació de les institucions forals o territorials, tenint en compte no només la seva actual vigència, sinó el restabliment de les no decaigudes pel desús i les necessitats del moment present. Tals compilacions podrien fer-se sobre la base dels actuals projectes d'apèndixs convenientment revisats». Pel decret del 23 de maig de 1947 entrava en vigor el sistema de les compilacions. Poc després, es van anar nomenant les comissions de juristes per a escometre la redacció de les diferents compilacions en relació amb cadascun dels drets forals de cada territori.
    En compliment dels acords del Congrés de Saragossa del 1946, la Comissió de Juristes de Catalunya va redactar la Compilació del dret civil de Catalunya, el desenvolupament del qual va passar per dues fases. Una primera, en què es va elaborar un projecte no oficial amb el títol d'Avantprojecte de la Compilació del dret especial de Catalunya del 1952, basat en la revisió de la memòria de D. Manuel Duran i Bas i en el Projecte d'Apèndix del 1930. Una segona etapa, en què es va elaborar un avantprojecte nou, que s'hauria de convertir en el definitiu, redactat en castellà (perquè les circumstàncies polítiques d'aquells moments així ho exigirien) i, una vegada la Comissió General de Codificació n'hagué dut a terme quatre revisions materials, amb el títol de Projecte de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1955, fou aprovat per la Prefectura de l'Estat com a Llei el 21 de juliol de 1960. La Compilació s'ajusta a la sistemàtica següent: 344 articles distribuïts en un títol preliminar, encaminat a regular l'aplicació i la interpretació del dret civil especial de Catalunya (art. 1 al 3), i quatre llibres. El primer llibre tracta del dret de família, amb títols sobre la filiació, l'adopció, el règim econòmic conjugal i els heretaments (art. 4 al 96). El segon, tracta del dret de successions, amb títols reguladors de les disposicions generals, la successió testada, les donacions per causa de mort, la successió intestada, les disposicions comunes a la successió testada i intestada (art. 97 al 276). El tercer llibre regula els drets reals, amb títols sobre la tradició i l'accessió, l'usdefruit, les servituds i l'emfiteusi (art. 277 al 320). La cambra versa sobre les obligacions i els contractes i sobre la prescripció, amb dues parts: obligacions i contractes (art. 321 al 341) i de la prescripció (art. 342 al 344). Completen l'esquema anterior tres disposicions finals, una disposició addicional i sis disposicions transitòries.
    L'articulat legal de la Compilació presenta unes característiques molt específiques: a) l'existència d'un sistema propi de fonts del dret a Catalunya, que s'infereix d'un conjunt de disposicions, encara que no de manera expressa d'un únic precepte. Aquestes fonts són: la llei (art. 1), el costum (art. 57, 58, 60, 115, 116, i 337, entre altres) i els principis generals del dret (disposició final [DF] segona). Com a dret supletori, es declara no només el dret del Codi civil, sinó tot l'ordenament estatal (DF segona); b) l'abolició del dret local o comarcal, escrit o consuetudinari, en la part que aquesta Compilació no ho reculli o no s'hi faci referència (art. 2); c) el tarannà conservador, que es manifesta en l'enorme importància concedida al dret patrimonial i familiar i, amb ell, al successor, desenvolupant per primera vegada una extensa regulació de les formes de successió contractual, peculiars del territori català; d) la derogació expressa del dret històric català com a motor d'innovació de la Compilació, dret històric substituït per les normes contingudes en la mateixa Compilació (DF primera); e) la seva especialitat, que s'exterioritza en el fet que el dret de la Compilació posseeix un àmbit de vigència limitat al territori català; f) la condició de Codi, la bondat del qual és limitada per les circumstàncies històriques i socials de l'època en què es va promulgar. Com a Codi, conté preceptes totalment nous (per exemple, art. 272 i 101-4), i deroga el dret fins aleshores vigent (DF primera). La seva sistemàtica és l'antítesi de les recopilacions històriques, atès que la Compilació està dividida en llibres, títols, capítols i articles, amb una exclusió total de criteris cronològics. Finalment, en destaca el caràcter d'ordenament jurídic complet en les matèries que regula; g) la fidelitat al costum com a font de creació del dret, d'una enorme significació sempre en la vida jurídica catalana; h) el manteniment ple dels grans principis del dret romà, tan arrelats a Catalunya, de manera especial en el dret de successions (art. 109, que estableix la necessitat de la institució d'hereu per a la validesa del testament); i) la Compilació se serveix a títol informatiu dels llibres jurídics més venerables de la terra catalana, com són els Usatges de Barcelona, el Recognoverunt proceres, el Llibre dels Costums de Tortosa, etc.
    Per la Llei 13/1984, del 20 de març (DOGC núm. 420, 28.3.1987), es va modificar el text de la Compilació per adaptar-lo als principis constitucionals. Actualment, el dret civil de Catalunya s'orienta cap al sistema de les codificacions parcials o sectorials, enteses com a cossos legislatius unitaris, moderns, actualitzats i comprensius dels àmbits fonamentals del dret civil català.
llista compilada llista compilada

<Empresa > Comunicació empresarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llista compilada, n f
  • es  lista compilada
  • fr  fichier de compilation
  • en  compiled list

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Màrqueting directe>

Definition
Llista de màrqueting que s'ha obtingut de la compilació d'informació extreta de fonts diverses.
taula de càlcul taula de càlcul

<Esport > Gimnàstica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  taula de càlcul, n f
  • es  mesa de cálculo
  • es  mesa de puntuación
  • fr  bureau des calculs
  • fr  table des calculs
  • en  compilation center
  • en  table for scorers

<Esport > Gimnàstica>

Definition
Taula en què s'asseu un conjunt de persones a les quals el jutge àrbitre de cada aparell gimnàstic dona els fulls de puntuació perquè calculin les classificacions individuals i per equips.