Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "conillera" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botges, n f pl
- ca botgeta alta, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca espernallac, n m alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca botja conejera, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camomil·la amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla basta, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla del camp, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botges, n f pl
- ca botgeta alta, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca espernallac, n m alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca botja conejera, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camomil·la amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla basta, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla del camp, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Note
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Note
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
