Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "conillera" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardissos, n m pl alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca mora, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca morilla, n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca albercer, n m var. ling.
- ca bardisos, n m pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca erbaser, n m var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- nc Rubus grup fruticosus L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardissos, n m pl alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca mora, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca morilla, n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca albercer, n m var. ling.
- ca bardisos, n m pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca erbaser, n m var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- nc Rubus grup fruticosus L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Note
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Note
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbega de ca, n f
- ca colletja roïna, n f alt. sin.
- ca conillet bord, n m alt. sin.
- ca melandri blanc, n m alt. sin.
- ca cunillet bort, n m var. ling.
- nc Silene latifolia Poir. subsp. latifolia
- nc Melandrium macrocarpum (Boiss. et Reut.) Willk. sin. compl.
- nc Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm subsp. divaricata (Rchb.) Walters var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbega de ca, n f
- ca colletja roïna, n f alt. sin.
- ca conillet bord, n m alt. sin.
- ca melandri blanc, n m alt. sin.
- ca cunillet bort, n m var. ling.
- nc Silene latifolia Poir. subsp. latifolia
- nc Melandrium macrocarpum (Boiss. et Reut.) Willk. sin. compl.
- nc Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm subsp. divaricata (Rchb.) Walters var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca cap de reina, n m alt. sin.
- ca cendrosa, n f alt. sin.
- ca collcolom, n m alt. sin.
- ca colomets, n m pl alt. sin.
- ca colomina, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca fumària, n f alt. sin.
- ca fumària oficinal, n f alt. sin.
- ca fumaterra, n f alt. sin.
- ca fumdeterra, n f alt. sin.
- ca fumera, n f alt. sin.
- ca fumusterra, n f alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca herba de colom, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de fum, n f alt. sin.
- ca herba dels innocents, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca mataconill, n m/f alt. sin.
- ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca ponedora, n f alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca fum de terra, n f var. ling.
- ca fumilisterra, n f var. ling.
- ca fumisterra, n f var. ling.
- ca fumisterre, n f var. ling.
- ca fumisterri, n f var. ling.
- ca fumulterra, n f var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca jolivert bord, n m var. ling.
- ca serri musteli, n m var. ling.
- ca serri musterri, n m var. ling.
- ca terri mus-terri, n m var. ling.
- nc Fumaria officinalis L.
<Botànica > papaveràcies>
Note
-
1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca cap de reina, n m alt. sin.
- ca cendrosa, n f alt. sin.
- ca collcolom, n m alt. sin.
- ca colomets, n m pl alt. sin.
- ca colomina, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca fumària, n f alt. sin.
- ca fumària oficinal, n f alt. sin.
- ca fumaterra, n f alt. sin.
- ca fumdeterra, n f alt. sin.
- ca fumera, n f alt. sin.
- ca fumusterra, n f alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca herba de colom, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de fum, n f alt. sin.
- ca herba dels innocents, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca mataconill, n m/f alt. sin.
- ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca ponedora, n f alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca fum de terra, n f var. ling.
- ca fumilisterra, n f var. ling.
- ca fumisterra, n f var. ling.
- ca fumisterre, n f var. ling.
- ca fumisterri, n f var. ling.
- ca fumulterra, n f var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca jolivert bord, n m var. ling.
- ca serri musteli, n m var. ling.
- ca serri musterri, n m var. ling.
- ca terri mus-terri, n m var. ling.
- nc Fumaria officinalis L.
<Botànica > papaveràcies>
Note
-
1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anisets, n m pl
- ca fenoll, n m alt. sin.
- ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
- ca fenoller, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fonoll, n m alt. sin.
- ca llavoretes, n f pl alt. sin.
- ca fanoll, n m var. ling.
- ca follol, n m var. ling.
- ca ponollera, n f var. ling.
- nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
- nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anisets, n m pl
- ca fenoll, n m alt. sin.
- ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
- ca fenoller, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fonoll, n m alt. sin.
- ca llavoretes, n f pl alt. sin.
- ca fanoll, n m var. ling.
- ca follol, n m var. ling.
- ca ponollera, n f var. ling.
- nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
- nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
