Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "convulsar" in all thematic areas

0 CRITERI Denominació (0): Creació 0 CRITERI Denominació (0): Creació

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació (0): Creació
  • ca  1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
  • ca  1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
  • ca  1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
  • ca  1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
  • ca  1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
  • ca  1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
  • ca  1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
  • ca  1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
  • ca  2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
  • ca  2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition
L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.

El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües

La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.

(1) Procediments de creació amb recursos propis

(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')

(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')

(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')

(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')

(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')

(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')

(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')

(2) Procediments de creació per manlleu

Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.

(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting

(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web

Note

  • 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
accés convulsiu en el nadó accés convulsiu en el nadó

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  accés convulsiu en el nadó
  • en  fits in newborn

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>

administrador concursal | administradora concursal administrador concursal | administradora concursal

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  administrador concursal | administradora concursal, n m, f
  • es  administrador concursal | administradora concursal, n m, f

<03.Àmbits d'aplicació > 10.Segona oportunitat>

Definition
Professional nomenat pel jutge per a supervisar un concurs de creditors amb l'objectiu d'estudiar la situació del concursat i gestionar-la en benefici de totes les parts.

Note

  • Normalment, l'administrador concursal és un advocat o un economista del sector privat amb experiència i formació demostrada en l'àmbit dels concursos de creditors.
agència consular agència consular

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agència consular, n f
  • es  agencia consular
  • en  consular agency

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definition
Oficina consular dirigida per un agent consular.
agència consular agència consular

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  agència consular, n f
  • es  agencia consular
  • fr  agence consulaire
  • it  agenzia consolare
  • en  consular agency
  • ar  وكالة قنصلية

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definition
Oficina consular a càrrec d'un agent consular.
agent consular agent consular

<Dret. Administració > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent consular, n m, f
  • es  agente consular
  • fr  agent consulaire
  • en  consular agent
  • en  consular official

<Dret. Administració > Ocupacions>

Definition
Persona que exerceix determinades activitats consulars limitades a una ciutat o un port estranger, per compte de l'estat que l'envia i sota l'autoritat del seu cònsol.
agent consular agent consular

<Dret internacional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agent consular, n m, f
  • es  agente consular, n m, f

<Dret internacional>

agent consular agent consular

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  agent consular, n m, f
  • ca  cònsol, n m, f sin. compl.
  • es  agente consular
  • es  cónsul
  • fr  agent consulaire | agente consulaire
  • fr  agent de consulat | agente de consulat
  • it  agente consolare
  • it  console
  • en  consular agent
  • ar  قنصل | قنصلة

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definition
Agent encarregat d'una oficina consular.

Note

  • 1. Els agents consulars són un dels principals òrgans estatals de relacions internacionals, juntament amb el cap d'estat, el cap de govern, el ministre d'afers estrangers i els agents diplomàtics.
  • 2. Segons el rang de l'agent consular, aquest és un cònsol general, un cònsol, un vicecònsol o un agent consular.
agent consular agent consular

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  agent consular, n m, f
  • es  agente consular
  • fr  agent consulaire | agente consulaire
  • fr  agent de consulat | agente de consulat
  • it  agente consolare
  • en  consular agent
  • ar  وكيل قنصلي

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definition
Cap d'una oficina consular jeràrquicament inferior al vicecònsol.

Note

  • L'oficina consular a càrrec d'un agent consular és una agència consular.
annal consular annal consular

<Història>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  annal consular, n m

<Història>

Definition
Cadascun dels dietaris on eren registrats els fets esdevinguts a Barcelona, repartits pels anys dels consellers elegits el 30 de novembre.