Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "corpulència" in all thematic areas
àrea d'igual competència
àrea d'igual competència
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea d'igual competència, n f
- es área de igual competencia
- en equal competition area
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>
Definition
Àrea de mercat definida de forma equidistant entre un centre comercial o de serveis i els centres veïns.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea d'igual competència
àrea d'igual competència
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea d'igual competència, n f
- es área de igual competencia
- en equal competition area
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>
Definition
Àrea de mercat definida de forma equidistant entre un centre comercial o de serveis i els centres veïns.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea d'igual competència
àrea d'igual competència
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea d'igual competència, n f
- es área de igual competencia
- en equal competition area
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>
Definition
Àrea de mercat definida de forma equidistant entre un centre comercial o de serveis i els centres veïns.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
adquisició de competència
adquisició de competència
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca adquisició de competència, n f
- es adquisición de competencia, n f
- fr acquisition d'une compétence, n f
- gl adquisición de competencia, n f
- it acquisizione di una competenza, n f
- pt aquisição de competência, n f
- ro achiziţionare de competenţă, n f
- en competence acquisition, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definition
Procés per a adquirir una competència.
anàlisi de la competència
anàlisi de la competència
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca anàlisi de la competència, n f
- es análisis de la competencia
- es estudio de la competencia
- fr analyse de la concurrence
- fr audit de la concurrence
- fr étude de la concurrence
- en competitive analysis
- en competitor analysis
- en competitor research
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>
Definition
Estudi detallat dels noms de marques concurrents i competidores en una categoria de productes determinada.
Note
- Una anàlisi de la competència sol incloure l'estudi de les estratègies de creació de noms, l'arquitectura de marca, el posicionament o els tipus de noms de les marques competidores.
anàlisi de la competència
anàlisi de la competència
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anàlisi de la competència, n f
- es análisis de la competencia
- fr analyse concurrentielle
- en competitor analysis
- en competitor research
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Investigació>
Definition
Investigació de màrqueting que duu a terme una empresa per estudiar les empreses competidores en un segment de mercat determinat.
avaluació de la competència
avaluació de la competència
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca avaluació de la competència, n f
- es valoración de la competencia, n f
- en assessment of decision-making capacity, n
- en capacity assessment, n
- en competence assessment, n
<Bioètica > Atenció sanitària > Relació assistencial>
Definition
Valoració de la capacitat d'una persona per a prendre una decisió concreta que afecta la seva salut en un moment determinat.
Note
- 1. L'avaluació de la competència la realitza el metge responsable, amb l'ajuda, si escau, d'un metge especialista (psiquiatre o neuròleg) i d'altres professionals de la salut que participen en el procés d'atenció del pacient, i es duu a terme sempre que hi ha dubtes sobre la capacitat de decidir del pacient; per exemple, quan és menor d'edat o quan se sospita que pot tenir un trastorn cognitiu o de la conducta. En general, hi ha quatre aspectes que poden determinar si una persona és competent per a prendre una decisió autònomament: la capacitat per a expressar una elecció; la capacitat per a entendre la informació rellevant de la situació en què es troba abans de prendre cap decisió; la capacitat per a avaluar el sentit de la informació pel que fa a la seva situació, especialment la malaltia i les conseqüències que cada opció pot tenir en la seva salut i en la qualitat de vida, i la capacitat per a raonar i desenvolupar un procés lògic en el qual, partint de la informació rebuda, consideri la situació des de la seva realitat i fonamenti la seva decisió, ponderant riscos i beneficis.
- 2. Alguns dels instruments d'avaluació de la competència més coneguts són l'escala mòbil de Drane, l'escala MacCAT-T, o l'Aid to Capacity Evaluation (ACE) de la Universitat de Toronto.
benefici de competència
benefici de competència
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca benefici de competència, n m
- es beneficio de competencia
<Dret civil>
Definition
Excepció que en certs casos pot oposar el marit a la restitució del dot.
Note
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El marit, en cas de restitució del dot, gaudirà del benefici de competència.
broquet de turbulència
broquet de turbulència
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca broquet de turbulència, n m
- es boquilla de torbellino
- es boquilla de turbulencia
- fr buse à turbulence
- it ugello a vorticosità
- en swirl nozzle
- de Dralldüse
<Maquinària i equip agropecuari>
Definition
Broquet amb una hèlix amb ranures i un orifici de sortida circular que s'empra per a injectar tangencialment una dissolució en una cavitat cilíndrica i que produeix un raig de forma cònica, plena o buida.
competència
competència
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència, n f
- es competencia
<Dret públic>
Definition
Conjunt de facultats i potestats que té atribuïdes un òrgan o un ens administratiu.
Note
- Àmbit: Espanya
-
Ja abans del constitucionalisme modern, basat en el principi de divisió de poders i en una progressiva i estricta distribució de competències entre les administracions, i en el si d'aquestes entre llurs òrgans hi ha hagut diferents sistemes de repartiment del poder entre les autoritats existents en un mateix àmbit de sobirania.
En l'Estat de dret tal com es coneix avui, la competència esdevé un principi tant d'articulació entre els diferents poders de l'estat com, específicament, d'organització administrativa. El dret administratiu, precisament, es configura com una ordenació general del sistema de competències legalitzades en què l'Administració ha d'actuar. Pel que fa a la justificació com a principi ordenador, la tècnica de la divisió del treball, que en el camp de les organitzacions privades respon a principis de racionalització i eficàcia, en l'Estat de dret adquireix també una altra dimensió, atès que implica una garantia per a la persona administrada de veure resoltes les peticions que fa precisament per l'òrgan al qual correspon vetllar per un determinat aspecte de l'interès públic (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 7.6.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\5064). La competència, en tant que nucli determinat de facultats que posseeix un òrgan o ens, esdevé així una garantia tant per als particulars afectats per l'activitat que duu a terme, en la mesura que en limita les possibilitats d'actuació, com per al mateix òrgan o ens, que l'aïlla d'eventuals interferències de la resta de l'aparell administratiu.
Des d'un punt de vista terminològic, cal advertir que l'ordenament jurídic empra sovint les paraules atribució, funció, facultat o capacitat com a sinònims complementaris de competència, i malgrat els intents doctrinals de separació i especificació de cadascuna, a la pràctica són utilitzades com a sinònims. Per a alguns, les nocions de atribució, capacitat o funció són més àmplies, ja que indicarien el complex d'interessos de l'ens o òrgan, mentre que la competència faria referència a l'atorgament de potestats concretes. Per a d'altres, la funció correspondria a l'organització personificada; la competència, a l'òrgan, i l'atribució, a la persona física titular d'aquest últim. A la vegada, el terme competència pot ser usat tant per a fer al·lusió a aspectes materials, és a dir, la matèria o el sector de la realitat o activitat administrativa sobre la qual recau, com a aspectes funcionals, o sia, les funcions o potestats administratives que poden ser exercides respecte d'això.
La competència és el conjunt de facultats i potestats que té atribuïdes un òrgan o un ens administratiu que en determinen la possibilitat d'actuar. Se n'ha destacat el caràcter de descriptor quantitatiu de la capacitat d'un ens o òrgan: la competència com a mesura de quantitat o de capacitat. Si bé per a un sector doctrinal el terme competència s'ha de reservar en exclusiva a les administracions en tant que persones jurídiques, ja que són les que la tenen atribuïda, i que els òrgans administratius que les integren són simples titulars de l'exercici de la competència; per a un altre sector doctrinal, que fa servir el terme capacitat per a descriure el cercle d'interessos i finalitats de les administracions en tant que persones juridicopúbliques, els òrgans són els veritables titulars de competències administratives. És habitual, doncs, l'ús del terme competència en ambdós sentits, atribuïble tant a òrgans administratius com a les administracions personificades.
Amb tot, cal tenir present que també pot ser emprat per a delimitar les matèries i funcions que corresponen als diferents poders territorials d'un estat. Aquest és el cas de la Constitució espanyola (CE), que fixa la distribució de competències entre estat i comunitats autònomes (CA), establint les matèries sobre les quals l'Estat té competència exclusiva, i les altres sobre les quals les CA poden assumir competències (art. 148.1 i 149.1 CE, especialment).
La competència esdevé el tret més definitori de cada òrgan, en la mesura que és allò que l'individualitza i el distingeix de la resta. Un òrgan, en definitiva, no és més que un centre d'imputació de competències. Això queda clarament palès en la prohibició explícita de crear nous òrgans que impliquin duplicació dels ja existents, si a la vegada no se'n suprimeix o se'n restringeix adequadament la competència (art. 11.3 Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [LRJAP]) i en el fet que la creació d'un òrgan administratiu exigeix sempre delimitar-ne les funcions i competències (art. 11.2.b).
La competència és irrenunciable i, per regla general, ha de ser exercida pels òrgans administratius que la tenen atribuïda, sens perjudici dels casos de delegació o advocació (art. 12.1 LRJAP i, en termes similars, la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització i procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya). D'aquí la previsió que les competències pròpies no puguin ser objecte de renúncia per via de conveni de conferència sectorial ni de conveni de col·laboració entre les administracions que hi intervinguin (art. 8.1 Llei 13/1989). Les competències impliquen, per tant, una càrrega d'obligatorietat per al seu titular, en la mesura que són de caràcter públic, són irrenunciables i corresponen als òrgans als qui les normes els les concedeixen (STS del 20.2.1990, RJA 1990\1444).
Atès que la titularitat d'una competència pot correspondre tant a un ens com a un òrgan, és prevista una presumpció d'atribució de competències als òrgans inferiors (desconcentració), ja que, en el cas que la disposició que atribueix competències no especifiqui l'òrgan que les ha d'exercir, s'entén que la facultat d'instruir i de resoldre els expedients correspon als òrgans inferiors per raó de la matèria anterior (STS del 22.2.1968, del 20.5.1968 i del 16.1.1980, RJA 1968\701, 1968\2897 i 1980\128), limita els casos de nul·litat de ple dret als dos casos d'incompetència esmentats -ratione materiae i ratione loci-, (la incompetència per raons de jerarquia només pot determinar l'anul·labilitat de l'acte).
La incompetència és manifesta quan és greu i evident (p. ex., l'acord del ple d'un ajuntament que prohibeix el trasllat de farmàcies, ja que la competència sobre trasllats correspon al Col·legi Oficial de Farmacèutics de la província i al Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, STS del 20.2.1990, RJA 1990\1444). Els casos d'incompetència -material o territorial- no manifesta determinen la simple anul·labilitat de l'acte administratiu. Els actes anul·lables per raó d'incompetència es poden convalidar, mitjançant l'esmena dels vicis que presenten (art. 67 LRJAP). Si es tracta d'incompetència jeràrquica, la convalidació pot ser efectuada per l'òrgan competent, i si és deguda a la manca d'una autorització, l'acte pot ser convalidat amb l'atorgament d'aquesta autorització per l'òrgan competent (art. 67.3 i 67.4). La convalidació la pot efectuar per via de recurs administratiu l'òrgan superior competent (STS del 18.12.1990, RJA 1990\9640). La distribució de competències entre diferents poders territorials es pot establir en funció de criteris molt diversos i cada vegada més complexos, que poden oscil·lar des de l'atribució en exclusiva d'una matèria a un en concret (p. ex., defensa i forces armades a l'Estat, art. 149.1.4 CE) fins a l'assignació d'una mateixa matèria a diferents ens, sobre la qual exerciran diferents funcions (p. ex., legislativa i executiva, com succeeix en matèria laboral, art. 149.1.7 CE) o a la possible concurrència sobre un mateix objecte de la intervenció de diferents administracions (p. ex., cultura).
Les normes atributives de competències en poden modular l'abast i l'extensió articulant-les segons diferents cànons. En el si d'una administració, els tres criteris distributius tradicionals són els següents: a) per raó de matèria, que implica un repartiment temàtic, per sectors d'activitat (p. ex., entre els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat); b) per raó de territori, que representa una distribució horitzontal entre òrgans amb el mateix grau i competència material (p. ex., la que es dona entre diferents òrgans perifèrics d'una mateixa administració), i c) per raó de jerarquia o de grau, que comporta l'esglaonament vertical de les competències, de manera que normalment s'atribueixen les més importants als òrgans superiors i les que ho són menys als inferiors (p. ex., competències resolutòries, d'una banda, i competències d'instrucció i proposta, de l'altra). Finalment, es pot esmentar també la distribució de competències per raó de temps, és a dir, una atribució per un període determinat (p. ex., l'anualitat en la disponibilitat de crèdits pressupostaris). De vegades, l'atribució de competències s'efectua d'una manera genèrica, com és el cas de la previsió continguda en l'article 25.1 de la Llei reguladora de les bases del règim local (LRBRL), que atorga al municipi la possibilitat de promoure tota classe d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixen a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat veïnal.
Finalment, les normes atributives de competència solen contenir una clàusula de tancament, amb assignació de competències residuals, de manera que s'atorguen a un òrgan (p. ex., a l'alcalde, art. 21.m LRBRL) les competències concretes que, corresponent a aquell ens, no estan atribuïdes a cap òrgan concret.
Les competències poden ser transferides, dins certs límits fixats per les normes, a altres òrgans o ens. L'ordenament jurídic determina diferents casos de trasllat competencial, ja sigui entre administracions ja sigui entre òrgans de la mateixa administració. Aquesta transferència pot comportar: a) un trasllat global de la titularitat i de l'exercici de la competència (descentralització i desconcentració, respectivament), i b) el trasllat únicament de l'exercici -o de certs elements determinants de la competència-, però no de la titularitat. Respecte de les transferències competencials entre diferents administracions, poden revestir un caire més polític, amb origen en el mateix text constitucional, quan el trasllat deriva de les diferents previsions del bloc de la constitucionalitat (p. ex., art. 150.2 CE); també es poden referir a les atribucions competencials que les normes estatals i autonòmiques fan en favor dels ens locals en les matèries i els assumptes que afecten directament el cercle de llurs interessos (art. 2 LRBRL), i, finalment, es poden generar entre una administració territorial i una entitat de dret públic que en depèn (descentralització funcional o descentralització per serveis).
Amb tot, també són possibles les alteracions competencials interadministratives que només impliquen el trasllat de l'exercici, però no de la titularitat, de la competència. Aquest seria el cas, per exemple, de la delegació de competències (intersubjectiva) que poden portar a terme l'Administració de l'Estat, de les CA o altres ens locals en favor dels municipis en relació amb matèries que afecten llurs interessos propis i sempre que es millori l'eficàcia de la gestió pública i s'assoleixi més participació ciutadana (art. 27 LRBRL). Aquest tipus de delegacions es caracteritzen per la voluntarietat i la lliure acceptació per part de l'ens delegat.
Un altre cas de transferència de competències interadministratives és l'encàrrec de gestió, figura regulada de manera general en les variants interorgànica i intersubjectiva (art. 15 LRJAP). Aquesta figura, la formalització de la qual s'efectua mitjançant un conveni, implica encomanar la realització d'activitats de caràcter merament material, tècnic o de serveis a altres administracions per raons d'eficàcia o quan no es posseeixen els mitjans idonis, per la qual cosa no implica la cessió de la titularitat ni dels elements substantius de l'exercici de la competència, de manera que l'ens encomanant és el que ha d'emetre els corresponents actes jurídics de suport de tal activitat.Una variant d'aquesta modalitat general és l'encàrrec que les CA poden fer de la gestió ordinària de llurs propis serveis en favor de les diputacions o altres corporacions representatives de la província (art. 37 i 38 LRBRL).
Finalment, els casos d'advocació intersubjectiva, substitució o subrogació -avui força excepcionals i acotats, ateses les limitacions que en aquest sentit imposa el principi constitucional d'autonomia reconegut a les diferents administracions territorials, però d'ampli ús en altres èpoques-, impliquen que una administració de caràcter superior substitueix unilateralment (subroga la posició jurídica que té) una administració de caràcter inferior (p. ex., per incompliment: article 60 LRBRL, o àdhuc, art. 155 CE).
Pel que fa al trasllat competencial entre òrgans d'una mateixa administració, cal distingir la transferència de la titularitat de la competència de la simple transferència de l'exercici de la competència. En el primer cas, s'ha tractat tradicionalment d'una reassignació de competències, en sentit ascendent o descendent, efectuada amb vocació de permanència per via normativa (STS del 25.4.1983, RJA 1983\2849), que implica un trasllat tant de la titularitat com de l'exercici de la competència d'un òrgan a un altre de la mateixa administració, i que pot consistir tant en la desconcentració de les competències esmentades (d'òrgans superiors a inferiors, ja siguin perifèrics o centrals), seguint el principi enunciat en l'article 103 de la CE, com eventualment en la concentració d'aquestes competències (en favor d'un òrgan superior). Amb tot, la desconcentració en òrgans jeràrquicament dependents es pot efectuar, si la normativa d'atribució de competències ho estableix, per simple decisió de l'òrgan titular d'aquestes (art. 12.2 LRJAP).
La transferència interorgànica de competències pot adoptar alguna de les formes següents: delegació de competències, advocació, encàrrec de gestió, delegació de signatura i suplència. En els dos primers casos es produeix un trasllat complet de l'exercici de la competència, mentre que en la resta es dona simplement l'alteració d'alguns -els que s'estableixin en cada cas- dels elements determinants de l'exercici de la competència.1. En la DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES, que es distingeix de la desconcentració perquè s'efectua mitjançant un acte delegatiu singular (STS del 25.4.1983, RJA 1983\2849), un òrgan administratiu (delegat) exerceix les competències d'un altre (delegant). No és necessària una relació de jerarquia entre aquests dos òrgans i els actes dictats per l'òrgan delegat s'imputen i es consideren dictats per l'òrgan delegant (art. 13.1 i 13.4). L'acord de delegació i la revocació corresponent, que es configura ad nutum i es pot exercir en qualsevol moment, han de ser publicats en el diari oficial corresponent. La delegabilitat no s'ha de confondre amb la delegació, de manera que perquè hi hagi transferència vàlida de l'exercici de les competències cal que efectivament s'hagi portat a terme la delegació d'una manera exterioritzada (STS del 7.6.1988, RJA 1988\5064). Hi ha un conjunt de competències que no poden ser objecte de delegació (p. ex., les potestats reglamentària i sancionadora, art. 13.2 i 127.2), com tampoc no és possible la subdelegació sense autorització legal expressa, ni la delegació per a resoldre un assumpte sobre el qual s'hagi emès amb anterioritat un dictamen preceptiu (art. 13.5).2. L'ADVOCACIÓ representa l'assumpció del coneixement d'un assumpte per part d'un òrgan jeràrquicament superior a l'òrgan al qual està atribuïda d'ordinari o per delegació la competència corresponent (art. 14). En cas de delegació a un òrgan no jeràrquicament dependent, l'advocació només la pot realitzar el delegant. Els acords d'advocació no poden ser objecte de recurs separadament. Tradicionalment, delegació i advocació s'han concebut com a tècniques bàsicament idèntiques que operen en sentit contrari (descendent i ascendent, respectivament), situació alterada per la LRJAP en modificar substancialment la institució d'advocació, que ara recau sobre assumptes concrets i no ja sobre la competència in toto. Tant la delegació com l'advocació exigeixen com a pressupòsit fàctic que es donin circumstàncies d'índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial que les facin convenients (art. 13.1 i 14.1).3. Pel que fa a l'ENCÀRREC DE GESTIÓ INTERORGÀNICA són aplicables les remarques abans esmentades per a la intersubjectiva, amb la peculiaritat que es formalitza en els termes de la normativa pròpia de l'Administració o per acord exprés dels òrgans (art. 15.3).4. La DELEGACIÓ DE SIGNATURA afecta únicament l'exercici material de l'activitat esmentada i pot ser efectuada en favor dels titulars d'òrgans i unitats dependents, sempre dins els límits establerts per la delegació de competències (art. 16).5. La SUPLÈNCIA és la substitució temporal de la persona titular d'un òrgan administratiu, en cas de vacant, absència o malaltia, per qui designi un òrgan competent per a nomenar-la (art. 17). No implica, doncs, cap mena d'alteració de la competència, sinó que es tracta d'una simple substitució temporal de la persona física titular.
La legislació regula el sistema de resolució de conflictes de competències o atribucions que es poden plantejar entre òrgans d'una mateixa administració (conflictes d'atribucions), entre diferents administracions (conflictes de competències) o entre una administració i un altre poder de l'Estat (conflictes de jurisdicció o conflictes de competències, segons els casos).
Els conflictes d'atribucions entre òrgans d'una mateixa administració són resolts per regla general pel superior jeràrquic comú (art. 52.1 Llei 13/1989 i disposició addicional quinzena Llei d'organització i funcionament de l'Administració general de l'Estat); en última instància, pel Consell de Ministres en l'Administració general de l'Estat (Llei de conflictes jurisdiccionals, del 17 de juliol de 1948), i pel president de la Generalitat en el cas dels conflictes d'atribucions positius o negatius entre òrgans o organismes autònoms dependents de diferents departaments, tot i que en aquest cas hi ha la possibilitat de resoldre'ls mitjançant l'arbitratge administratiu d'una comissió ad hoc nomenada pel president de la Generalitat (art. 52 Llei 13/1989). Els òrgans administratius han d'apreciar d'ofici llur incompetència i remetre directament les actuacions a l'òrgan que consideren competent, quan aquest pertany a la mateixa administració. En qualsevol cas, els interessats en el procediment poden sol·licitar a l'òrgan que coneix l'assumpte que en declini la competència i remeti les actuacions a l'òrgan competent, o bé dirigir-se a l'òrgan que consideren competent perquè requereixi la inhibició de qui coneix l'assumpte en aquell moment. Els conflictes d'atribucions només es poden suscitar entre òrgans d'una mateixa administració no relacionats jeràrquicament i sobre assumptes en què no hagi finalitzat el procediment administratiu (art. 20 LRJAP).
En l'àmbit local, els conflictes que se susciten entre òrgans d'una mateixa entitat han de ser resolts pel ple de la corporació, quan es tracta de conflictes que afecten òrgans col·legiats, membres d'aquests òrgans o entitats d'àmbit territorial més reduït que les municipals (a Catalunya, entitats municipals descentralitzades), i per l'alcalde o president en la resta de casos.
Els conflictes de competències plantejats entre diferents entitats locals han de ser resolts per l'Administració autonòmica o per l'estatal (amb audiència prèvia de les CA afectades), segons si es tracta o no d'entitats pertanyents a la mateixa comunitat autònoma, i sempre sens perjudici d'una ulterior impugnació de la resolució dictada davant la jurisdicció contenciosa administrativa (art. 50 LRBRL).
Finalment, els conflictes de jurisdicció entre l'administració i els jutjats o tribunals han de ser resolts pel Tribunal de Conflictes de Jurisdicció, òrgan ad hoc de caràcter mixt, compost per tres consellers permanents d'Estat, dos magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem espanyol i el president d'aquest òrgan, que gaudeix de vot de qualitat (art. 38 Llei orgànica del poder judicial, i Llei orgànica de conflictes jurisdiccionals). - V. t.: potestat n f
