Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "corral" in all thematic areas
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bec de coral melba, n m
- es estrilda melba
- fr beaumarquet melba
- en green-winged pytilia
- en melba finch
- de Buntastrild
- nc Pytilia melba
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bec de coral porpra, n m
- es granadero oriental
- fr cordonbleu violacé
- en purple grenadier
- de Veilchenastrild
- nc Granatina ianthinogaster
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bec de coral porpra, n m
- es granadero oriental
- fr cordonbleu violacé
- en purple grenadier
- de Veilchenastrild
- nc Granatina ianthinogaster
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bec de coral ratllat, n m
- es estrilda codorniz
- fr astrild-caille à lunettes
- en African quailfinch
- de Wachtelastrild
- nc Ortygospiza atricollis
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bec de coral ratllat, n m
- es estrilda codorniz
- fr astrild-caille à lunettes
- en African quailfinch
- de Wachtelastrild
- nc Ortygospiza atricollis
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca belleraca, n f
- ca pàmpola, n f sin. compl.
- ca branca, n f alt. sin.
- ca branca ursina falsa, n f alt. sin.
- ca cornabassa, n f alt. sin.
- ca cornàs, n m alt. sin.
- ca cornassa, n f alt. sin.
- ca cornassos, n m pl alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca fals salsufragi, n m alt. sin.
- ca fullaraca, n f alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca pampa, n f alt. sin.
- ca pampes, n f pl alt. sin.
- ca pàmpoles, n f pl alt. sin.
- ca salsufragi, n m alt. sin.
- ca bellaraca, n f var. ling.
- ca givertassa, n f var. ling.
- nc Heracleum sphondylium L.
- nc Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca belleraca, n f
- ca pàmpola, n f sin. compl.
- ca branca, n f alt. sin.
- ca branca ursina falsa, n f alt. sin.
- ca cornabassa, n f alt. sin.
- ca cornàs, n m alt. sin.
- ca cornassa, n f alt. sin.
- ca cornassos, n m pl alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca fals salsufragi, n m alt. sin.
- ca fullaraca, n f alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca pampa, n f alt. sin.
- ca pampes, n f pl alt. sin.
- ca pàmpoles, n f pl alt. sin.
- ca salsufragi, n m alt. sin.
- ca bellaraca, n f var. ling.
- ca givertassa, n f var. ling.
- nc Heracleum sphondylium L.
- nc Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
