Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "culivat" in all thematic areas

cultivar cultivar

<Jardineria. Paisatgisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  cultivar, n f
  • ca  varietat cultivada, n f sin. compl.
  • es  cultivar, n m
  • es  variedad cultivada, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definition
Conjunt de plantes d'una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d'atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats.

Note

  • La cultivar és una categoria taxonòmica bàsica de les plantes cultivades amb una nomenclatura regida pel Codi internacional de nomenclatura per a plantes cultivades. Algunes cultivars estan registrades amb un nom diferent denominat en termes legals varietat o varietat comercial. Poden estar sotmeses a patents.
desferracavalls desferracavalls

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls, n m
  • ca  desferracavalls ciliat, n m alt. sin.
  • ca  ferradura, n f alt. sin.
  • ca  herba del ferro, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
  • nc  Hippocrepis ciliata Willd. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

desferracavalls desferracavalls

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls, n m
  • ca  desferracavalls ciliat, n m alt. sin.
  • ca  ferradura, n f alt. sin.
  • ca  herba del ferro, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
  • nc  Hippocrepis ciliata Willd. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

donzell donzell

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  encens, n m sin. compl.
  • ca  absinti, n m alt. sin.
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  donzell cultivat, n m alt. sin.
  • ca  encensos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'absenta, n f alt. sin.
  • ca  herba dels verms, n f alt. sin.
  • ca  herba dels versos, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  absinci, n m var. ling.
  • ca  aixenç, n m var. ling.
  • ca  aixenços, n m pl var. ling.
  • ca  aixens, n m var. ling.
  • ca  aixensos, n m pl var. ling.
  • ca  aixensus, n m pl var. ling.
  • ca  alsamilla, n f var. ling.
  • ca  artemaga, n f var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  asensí, n m var. ling.
  • ca  assensi, n m var. ling.
  • ca  assenssí, n m var. ling.
  • ca  axeuxos, n m pl var. ling.
  • ca  punsell, n m var. ling.
  • ca  sensio, n m var. ling.
  • nc  Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  encens, n m sin. compl.
  • ca  absinti, n m alt. sin.
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  donzell cultivat, n m alt. sin.
  • ca  encensos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'absenta, n f alt. sin.
  • ca  herba dels verms, n f alt. sin.
  • ca  herba dels versos, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  absinci, n m var. ling.
  • ca  aixenç, n m var. ling.
  • ca  aixenços, n m pl var. ling.
  • ca  aixens, n m var. ling.
  • ca  aixensos, n m pl var. ling.
  • ca  aixensus, n m pl var. ling.
  • ca  alsamilla, n f var. ling.
  • ca  artemaga, n f var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  asensí, n m var. ling.
  • ca  assensi, n m var. ling.
  • ca  assenssí, n m var. ling.
  • ca  axeuxos, n m pl var. ling.
  • ca  punsell, n m var. ling.
  • ca  sensio, n m var. ling.
  • nc  Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprivar, v tr
  • ca  empriuar, v tr sin. compl.
  • es  cultivar terreno baldío

<Dret>

Definition
Obtenir un empriu {sobre un bé} o concedir-lo.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El baró els havia concedit el dret d'emprivar a les seves terres.

    Ex.: Els habitants de la vila podien emprivar terres a les muntanyes dels voltants.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprivar, v tr
  • ca  empriuar, v tr sin. compl.
  • es  cultivar terreno baldío

<Dret>

Definition
Exercir el dret d'empriu {sobre un bé} o aprofitar-se'n.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els veïns tenen dret a empriuar les aigües del terme.

    Ex.: Els pastors del poble poden empriuar amb el seu bestiar els prats del terme.
enquesta del clima de diversitat i inclusió enquesta del clima de diversitat i inclusió

<Treball > Recursos humans>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  enquesta del clima de diversitat i inclusió, n f
  • es  encuesta del clima de diversidad e inclusión, n f
  • fr  enquête sur le climat de diversité et d'intégration, n f
  • en  diversity and inclusion climate survey, n

<Recursos humans>

Definition
Avaluació de les actituds, les normes, les polítiques i els processos associats a l'acceptació de la diversitat i de la inclusió en una organització.

Note

  • L'enquesta del clima de diversitat i inclusió pot incloure una auditoria interna o externa.
epiteli ciliat epiteli ciliat

<Anatomia > Histologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  epiteli ciliat, n m
  • ca  epiteli vibràtil, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>

Definition
Epiteli cilíndric les cèl·lules del qual posseeixen cilis vibràtils a l'extrem apical.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenal, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ciliat, n m alt. sin.
  • ca  mèlica ciliada, n f alt. sin.
  • nc  Melica ciliata L.

<Botànica > gramínies / poàcies>