Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "desempallegament" in all thematic areas

desemparament desemparament

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desemparament, n m
  • es  desamparo

<Dret civil>

Definition
Situació de risc en què es troba una persona menor perquè els seus pares o els seus tutors han incomplert greument els deures de guarda o no els poden exercir.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • Quan s'extingeix la potestat per la mort dels seus titulars, es pot produir una situació de desemparament si no es constitueix la tutela, i també, mentre no es constitueix, si no hi ha ningú que es pugui fer càrrec de la guarda dels menors i tampoc no s'ha nomenat un defensor o defensora judicial. La potestat també s'extingeix quan la persona titular n'ha estat privada, per mitjà d'una resolució judicial, a conseqüència de l'incompliment dels deures inherents a aquesta funció. En el cas dels menors d'edat sotmesos a tutela, també es produeix una situació de desemparament si la persona que l'exerceix mor. La mateixa situació s'esdevé quan es retira del càrrec el tutor o tutora, i si aquest, un cop deferida la tutela, incorre en una causa legal d'inhabilitat, incompleix els deures inherents al càrrec o resulta inepte per a l'exercici de la tutela, sempre que no s'hagi nomenat un defensor o defensora judicial. La situació de risc que es produeix en aquestes circumstàncies és diferent de la situació en què es troben els menors que tenen conductes delictives, atès que el desemparament no pretén sancionar o educar, sinó evitar les conseqüències perjudicials que pot provocar una situació de manca de protecció en persones que encara no tenen formada la capacitat de discerniment.
    L'incompliment dels deures de protecció comporta la manca d'exercici dels deures inherents a la potestat i a la tutela, que corresponen als pares no privats de la potestat i als tutors que no han estat apartats de llur càrrec. L'incompliment dels deures provoca l'absència de l'assistència mínima, és a dir, la manca dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat dels menors. L'exercici inadequat d'aquests deures com a causa de desemparament pot consistir en l'exercici de la potestat d'una manera que comporti un greu perill per als menors d'edat, com ara determinades addiccions, casos en què els menors presenten signes de maltractament físic o psíquic, abusos sexuals, explotació, manca d'escolarització reiterada o inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució. Finalment, hi pot haver casos d'impossibilitat d'exercir la potestat o la tutela que no derivin d'una conducta contrària a les funcions inherents als oficis corresponents, sinó de causes alienes a la voluntat dels titulars, com ara una malaltia greu dels pares que els obliga a una hospitalització perllongada, l'empresonament dels titulars de la potestat o el treball temporal en un lloc diferent del de residència que impedeixi la convivència amb els menors. La jurisprudència ha admès com a situacions de risc social que justifiquen l'apreciació de la situació de desemparament les següents: l'abandonament, la negligència en el compliment de les obligacions alimentàries o d'higiene i el fet que els pares o tutors pateixin una malaltia mental que repercuteixi negativament en la persona del menor.
    Atès que correspon a les administracions públiques l'exercici de les funcions de protecció i d'assistència dels menors, són les encarregades de vetllar per llur protecció, i a aquest efecte poden arribar a determinar la declaració de desemparament. En aquest cas, la intervenció de l'Administració es justifica per a protegir l'interès dels menors, i per a fer efectiu el lliure desenvolupament de la personalitat i la possibilitat del compliment de llurs drets fonamentals, entre els quals hi ha l'educació, la llibertat i la protecció de la intimitat.
    A Catalunya, la institució encarregada d'apreciar la situació de fet que provoca la manca d'assistència moral i material dels menors d'edat és la Secretaria d'Infància i Adolescència del Departament d'Acció Social i Ciutadania. L'Administració es pot assabentar de la situació de desemparament, que dona lloc a l'adopció de les mesures pertinents, per coneixement propi o per mitjà de denúncies a l'autoritat judicial o a l'organisme competent. Un cop incoat l'expedient administratiu, l'organisme competent ha de resoldre, mitjançant una resolució motivada, si aprecia o no el desemparament denunciat, i ha de comunicar la resolució al ministeri fiscal en el termini de dos dies. A més, ha de notificar la decisió a les persones que tenen la guarda dels menors, és a dir, els pares o els tutors, i també als familiars que hi convisquin, o bé als guardadors de fet. En cas que els pares, els tutors o els guardadors s'oposin a la mesura adoptada, perquè recorren contra la decisió administrativa que declara el desemparament o perquè impedeixen l'execució de la mesura, s'inicia un procediment judicial civil a instància de l'organisme competent per a declarar el desemparament.
    Els efectes principals de la declaració de desemparament són dos: a) l'assumpció de l'exercici de les funcions tutelars per part de l'entitat pública competent, una situació que no requereix la intervenció judicial, que es reserva per al cas en què els pares o els guardadors impedeixen adoptar les mesures de protecció, i b) la suspensió de la potestat o de la tutela durant el temps d'aplicació de la mesura i mentre subsisteixin els problemes que han provocat que l'entitat pública hagi assumit l'exercici de les funcions tutelars. Malgrat la suspensió de la potestat o la tutela, els pares i els tutors continuen obligats a prestar l'assistència que calgui als menors.
    Entre les mesures que pot adoptar l'organisme administratiu competent per tal d'assolir la protecció efectiva dels menors desemparats, hi ha les següents: a) l'atenció a llur família mitjançant ajuts de suport psicosocial de caràcter personal o econòmic, sense que sigui necessari suspendre la potestat ni la tutela; b) l'acolliment simple en un centre públic o col·laborador, que no és una situació definitiva i que, per tant, és modificable per motius com ara el retorn dels menors a la família, la constitució de la tutela o el pas a una situació d'acolliment familiar o d'acolliment preadoptiu; c) l'acolliment simple o preadoptiu dels menors en una família o una persona, i d) qualsevol altra mesura aconsellable de caràcter assistencial, educatiu o terapèutic, ateses les circumstàncies dels menors.
    En adoptar les mesures anteriors, l'Administració ha de tenir en compte determinades exigències legals, com ara que és preferible adoptar mesures que mantinguin els menors en l'àmbit familiar i no separar-los de llurs llars, o que si la mesura afecta més d'un germà o germana és preferible que continuïn junts. La declaració de desemparament no impedeix que els menors exerceixin llurs drets, com ara el dret de comunicació amb la família, sempre que sigui convenient per als interessos dels menors.
    Les causes d'extinció general de les mesures de protecció són les següents: a) la majoria d'edat, l'emancipació o l'habilitació d'edat dels menors, excepte si s'ha de constituir la tutela perquè han estat declarats incapacitats; b) l'adopció dels menors; c) la resolució judicial, en els casos en què s'ha recorregut contra l'adopció de la mesura i el jutge o jutgessa considera que no hi ha una causa suficient per a adoptar-la; d) el cessament de les circumstàncies que han provocat l'adopció de les mesures, amb la comprovació prèvia de l'organisme competent; e) el transcurs del temps fixat, en el cas de mesures adoptades temporalment, i f) la mort dels menors.
  • V. t.: acolliment n m
desemparament desemparament

<Sociologia i ciències socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  desemparament, n m
  • es  desamparo, n m
  • fr  délaissement, n m
  • en  desertion, n

<Família > Canvi familiar>

Definition
Situació en què es troba un infant o un adolescent perquè els pares o els tutors han incomplert greument les obligacions que tenen de vetllar per ell, tenir-lo en companyia seva, alimentar-lo, educar-lo i donar-li la formació que permeti el desenvolupament integral de la seva personalitat.
desempedregament desempedregament

<Jardineria. Paisatgisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  desempedregament, n m
  • es  despedregado, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definition
Operació que consisteix a treure les pedres d'un terreny.
desempenyorament desempenyorament

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desempenyorament, n m
  • es  desempeño

<Dret>

Definition
Acció i efecte de desempenyorar.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
desencadenament accidental desencadenament accidental

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desencadenament accidental, n m
  • es  desencadenamiento accidental
  • fr  déclenchement
  • en  accidental release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definition
Desencadenament d'allau degut a una intervenció involuntària d'una persona o d'un animal.
desencadenament accidental desencadenament accidental

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desencadenament accidental, n m
  • es  desencadenamiento accidental
  • fr  déclenchement
  • en  accidental release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definition
Desencadenament d'allau degut a una intervenció involuntària d'una persona o d'un animal.
desencadenament artificial desencadenament artificial

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desencadenament artificial, n m
  • ca  desencadenament voluntari, n m
  • es  desencadenamiento artificial
  • fr  déclenchement artificiel
  • en  artificial release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Seguretat i protecció>

Definition
Desencadenament d'allau degut a una intervenció humana voluntària.
desencadenament artificial desencadenament artificial

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desencadenament artificial, n m
  • ca  desencadenament voluntari, n m
  • es  desencadenamiento artificial
  • fr  déclenchement artificiel
  • en  artificial release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Seguretat i protecció>

Definition
Desencadenament d'allau degut a una intervenció humana voluntària.
desencadenament d'allau desencadenament d'allau

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desencadenament d'allau, n m
  • es  desencadenamiento de alud
  • fr  déclenchement
  • fr  départ de l'avalanche
  • en  release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definition
Fase inicial d'una allau.

Note

  • Per a alguns nivòlegs, fase inicial d'una allau espontània. En francès s'utilitza départ de l'avalanche quan el desencadenament és natural i déclenchement quan és accidental o artificial.
desencadenament d'allau desencadenament d'allau

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desencadenament d'allau, n m
  • es  desencadenamiento de alud
  • fr  déclenchement
  • fr  départ de l'avalanche
  • en  release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definition
Fase inicial d'una allau.

Note

  • Per a alguns nivòlegs, fase inicial d'una allau espontània. En francès s'utilitza départ de l'avalanche quan el desencadenament és natural i déclenchement quan és accidental o artificial.