Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "distret" in all thematic areas

0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació
ca -et: baguet (EXEMPLE), n f
ca -et: casset (EXEMPLE), n f
ca -et: cibulet (EXEMPLE), n m
ca -et: disquet (EXEMPLE), n m
ca -et: majoret (EXEMPLE), n f
ca -et: marquiset (EXEMPLE), n m
ca -et: raclet (EXEMPLE), n f
ca -eta: broqueta(EXEMPLE), n f
ca -eta: cigarreta (EXEMPLE), n f
ca -eta: faceta (EXEMPLE), n f
ca -eta: galeta (EXEMPLE), n f
ca -eta: glorieta (EXEMPLE), n f
ca -eta: lluneta (EXEMPLE), n f
ca -eta: maqueta (EXEMPLE), n f
ca -eta: raqueta (EXEMPLE), n f
ca -eta: vinyeta (EXEMPLE), n f
fr (-et, -eta) -ette

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definition

En l'adaptació al català dels manlleus del francès amb el sufix diminutiu femení -ette, lexicalitzat, actualment se sol seguir la pronúncia del mot en francès.
Ex.: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.

A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Ex.: broqueta, lluneta.

De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Ex.: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.

Note

Podeu consultar el document de criteri original, Adaptació del sufix francès "-ette": pronúncia o morfologia?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/109/).

àrea bàsica de salut

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca àrea bàsica de salut, n f
ca ABS, n f sigla
es área básica de salud, n f
es ABS, n f sigla
fr attention sanitaire, n f
en health district, n

èczema d'estrès

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca èczema d'estrès, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definition

Dermatosi condicionada o originada per situacions de tensió emocional, caracteritzada especialment per una liquenificació difusa, sobretot de les extremitats, com és el cas de la neurodermatitis disseminada o del liquen simple crònic. L'èczema nummular i la dermatitis exsudativa discoide i liquenoide en són altres exemples. En totes aquestes reaccions cutànies durant l'estrès hi ha pruïja intensa i debilitant.

úlcera d'estrès

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca úlcera d'estrès
en stress ulcer

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

úlcera d'estrès

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca úlcera d'estrès, n f
ca úlcera d'agressió, n f sin. compl.
ca ulcus d'estrès, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

Definition

Cadascuna de les lesions erosives de la mucosa gastroduodenal, especialment de la mucosa gàstrica, que es presenta en situacions d'agressió psicofísica extrema, com les grans intervencions quirúrgiques, politraumatismes, insuficiència respiratòria greu que requereix ventilació assistida, xoc sèptic, xoc hipovolèmic, etc. En la seva patogènia intervenen diversos factors: hipersecreció de corticoesteroides i catecolamines, anòxia per hipotensió, alliberament local de substàncies necrosants, formació de radicals lliures, hipersecreció àcida, etc.

Úlcera d'agressió. Pot ésser manifestació d'una clínica psicosomàtica. ((ulcus d'estrès))

a llarga distància

<Protecció civil > Policia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca a llarga distància, adj
es a larga distancia
en distant

<Protecció civil > Policia>

Definition

Dit d'un tret disparat a una distància de la pell superior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge, generalment a més d'1 m.

a llarga distància

<Protecció civil > Policia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca a llarga distància, adj
es a larga distancia
en distant

<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>

Definition

Dit d'un tret disparat a una distància de la pell superior a l'abast dels elements que produeixen el tatuatge, generalment a més d'1 m.

aladern

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern

<Ciències de la vida>

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

assimilació distant

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca assimilació distant, n f
es asimilación a distancia
fr assimilation à distance
en distant assimilation

<Lingüística>

Definition

Assimilació que es produeix entre dos sons no contigus.

Note

Per exemple, NOVACŬLA > navalla.