Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "drago" in all thematic areas

0 CRITERI drac o dragó? 0 CRITERI drac o dragó?

<Zoologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI drac o dragó?

<Zoologia>

Definition
Tant drac com dragó (tots dos, noms masculins) són formes adequades, encara que cobreixen significats no coincidents.

- Un drac, o també un dragó, és un animal fabulós, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales i amb un alè pudent o de foc, i també és la representació artística d'aquest animal.
. L'equivalent castellà és un dragón; el francès, un dragon; l'italià, un drago, i l'anglès, a dragon.

- Un dragó és un rèptil de la família dels gecònids, corresponent a diverses espècies de mida petita, o un rèptil d'altres famílies de mida mitjana o gran, sovint amb crestes o elements cutanis similars. El dragó més conegut en el nostre territori és sens dubte el dragó comú, dragó negre o simplement dragó (Tarentola mauritanica), de mida similar a una sargantana, color grisós, protuberàncies a la pell i capacitat d'adherir-se a les parets, que és un habitual de nit a l'exterior de les cases, sempre a prop d'un llum; pel que fa als dragons més grans, propis d'altres països, hi destaca el dragó de Komodo.
. A més d'aquests sentits, dragó també denomina diverses espècies de peixos i plantes i és, igualment, un sinònim de drac.
. En altres idiomes, no hi ha un sol nom per a tots aquests significats:
/El dragó comú té com a equivalents castellans una salamanquesa común o una salamanquesa; com a equivalents francesos, un gecko, une tarente de Maurétanie, une tarente du midi o une tarente commune; els italians, un geco comune o una tarantola muraiola, i l'anglès, a common wall gecko.
/El dragó de Komodo té com a equivalent castellà un dragón de Komodo; com a equivalents francesos, un dragon de Komodo o un varan de Komodo; com a equivalents italians, un varano di Komodo o un drago di Komodo, i, com a equivalent anglès, a Komodo dragon.
/Pel que fa als noms de peixos i plantes (per exemple, dragó també designa peixos com l'aranya blanca o el quetsémper i la planta drago), canvien molt d'una llengua a l'altra i fins i tot en una mateixa llengua.

En català, doncs, el llatí draco -onis (pres del grec drákon -ontos, 'monstre fabulós'), ha acabat donant drac i dragó, distribuïts de manera que dragó cobreix tots els sentits esmentats però drac té molta força amb el sentit únic d'animal fabulós (per exemple, en la llegenda de sant Jordi).

En canvi, en les altres llengües no s'ha donat un desdoblament paral·lel i es denominen amb una sola forma l'animal fabulós i els rèptils que poden recordar-lo.

Note

  • Podeu consultar les fitxes completes de dragó (dragó comú), aranya blanca, quetsémper, drago i dragó de Komodo al Cercaterm, a més de molts altres noms de rèptils, peixos i plantes que contenen dragó, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: drac o dragó? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-drac-o-drago).
0 CRITERI drac o dragó? 0 CRITERI drac o dragó?

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI drac o dragó?

<Botànica>

Definition
Tant drac com dragó (tots dos, noms masculins) són formes adequades, encara que cobreixen significats no coincidents.

- Un drac, o també un dragó, és un animal fabulós, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales i amb un alè pudent o de foc, i també és la representació artística d'aquest animal.
. L'equivalent castellà és un dragón; el francès, un dragon; l'italià, un drago, i l'anglès, a dragon.

- Un dragó és un rèptil de la família dels gecònids, corresponent a diverses espècies de mida petita, o un rèptil d'altres famílies de mida mitjana o gran, sovint amb crestes o elements cutanis similars. El dragó més conegut en el nostre territori és sens dubte el dragó comú, dragó negre o simplement dragó (Tarentola mauritanica), de mida similar a una sargantana, color grisós, protuberàncies a la pell i capacitat d'adherir-se a les parets, que és un habitual de nit a l'exterior de les cases, sempre a prop d'un llum; pel que fa als dragons més grans, propis d'altres països, hi destaca el dragó de Komodo.
. A més d'aquests sentits, dragó també denomina diverses espècies de peixos i plantes i és, igualment, un sinònim de drac.
. En altres idiomes, no hi ha un sol nom per a tots aquests significats:
/El dragó comú té com a equivalents castellans una salamanquesa común o una salamanquesa; com a equivalents francesos, un gecko, une tarente de Maurétanie, une tarente du midi o une tarente commune; els italians, un geco comune o una tarantola muraiola, i l'anglès, a common wall gecko.
/El dragó de Komodo té com a equivalent castellà un dragón de Komodo; com a equivalents francesos, un dragon de Komodo o un varan de Komodo; com a equivalents italians, un varano di Komodo o un drago di Komodo, i, com a equivalent anglès, a Komodo dragon.
/Pel que fa als noms de peixos i plantes (per exemple, dragó també designa peixos com l'aranya blanca o el quetsémper i la planta drago), canvien molt d'una llengua a l'altra i fins i tot en una mateixa llengua.

En català, doncs, el llatí draco -onis (pres del grec drákon -ontos, 'monstre fabulós'), ha acabat donant drac i dragó, distribuïts de manera que dragó cobreix tots els sentits esmentats però drac té molta força amb el sentit únic d'animal fabulós (per exemple, en la llegenda de sant Jordi).

En canvi, en les altres llengües no s'ha donat un desdoblament paral·lel i es denominen amb una sola forma l'animal fabulós i els rèptils que poden recordar-lo.

Note

  • Podeu consultar les fitxes completes de dragó (dragó comú), aranya blanca, quetsémper, drago i dragó de Komodo al Cercaterm, a més de molts altres noms de rèptils, peixos i plantes que contenen dragó, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: drac o dragó? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-drac-o-drago).
0 CRITERI drac o dragó? 0 CRITERI drac o dragó?

<Ciències socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI drac o dragó?

<Ciències socials > Antropologia>

Definition
Tant drac com dragó (tots dos, noms masculins) són formes adequades, encara que cobreixen significats no coincidents.

- Un drac, o també un dragó, és un animal fabulós, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales i amb un alè pudent o de foc, i també és la representació artística d'aquest animal.
. L'equivalent castellà és un dragón; el francès, un dragon; l'italià, un drago, i l'anglès, a dragon.

- Un dragó és un rèptil de la família dels gecònids, corresponent a diverses espècies de mida petita, o un rèptil d'altres famílies de mida mitjana o gran, sovint amb crestes o elements cutanis similars. El dragó més conegut en el nostre territori és sens dubte el dragó comú, dragó negre o simplement dragó (Tarentola mauritanica), de mida similar a una sargantana, color grisós, protuberàncies a la pell i capacitat d'adherir-se a les parets, que és un habitual de nit a l'exterior de les cases, sempre a prop d'un llum; pel que fa als dragons més grans, propis d'altres països, hi destaca el dragó de Komodo.
. A més d'aquests sentits, dragó també denomina diverses espècies de peixos i plantes i és, igualment, un sinònim de drac.
. En altres idiomes, no hi ha un sol nom per a tots aquests significats:
/El dragó comú té com a equivalents castellans una salamanquesa común o una salamanquesa; com a equivalents francesos, un gecko, une tarente de Maurétanie, une tarente du midi o une tarente commune; els italians, un geco comune o una tarantola muraiola, i l'anglès, a common wall gecko.
/El dragó de Komodo té com a equivalent castellà un dragón de Komodo; com a equivalents francesos, un dragon de Komodo o un varan de Komodo; com a equivalents italians, un varano di Komodo o un drago di Komodo, i, com a equivalent anglès, a Komodo dragon.
/Pel que fa als noms de peixos i plantes (per exemple, dragó també designa peixos com l'aranya blanca o el quetsémper i la planta drago), canvien molt d'una llengua a l'altra i fins i tot en una mateixa llengua.

En català, doncs, el llatí draco -onis (pres del grec drákon -ontos, 'monstre fabulós'), ha acabat donant drac i dragó, distribuïts de manera que dragó cobreix tots els sentits esmentats però drac té molta força amb el sentit únic d'animal fabulós (per exemple, en la llegenda de sant Jordi).

En canvi, en les altres llengües no s'ha donat un desdoblament paral·lel i es denominen amb una sola forma l'animal fabulós i els rèptils que poden recordar-lo.

Note

  • Podeu consultar les fitxes completes de dragó (dragó comú), aranya blanca, quetsémper, drago i dragó de Komodo al Cercaterm, a més de molts altres noms de rèptils, peixos i plantes que contenen dragó, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: drac o dragó? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-drac-o-drago).
antirrínum antirrínum

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  antirrínum, n m
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  cara de vedella, n f alt. sin.
  • ca  didals, n m pl alt. sin.
  • nc  Antirrhinum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grande vive
  • en  greater weever
  • nc  Trachinus draco

<Peixos>

boca de conill boca de conill

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boca de conill, n f
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  boca de gall, n f alt. sin.
  • ca  boqueta de llop, n f alt. sin.
  • ca  brams d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gatolins, n m pl alt. sin.
  • ca  gola de llop, n f alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de gossos, n f alt. sin.
  • ca  herba sabatera, n f alt. sin.
  • ca  mamaconill, n m alt. sin.
  • ca  morro de vedell, n m alt. sin.
  • ca  quico-fam, n m alt. sin.
  • ca  quico-té-fam, n m alt. sin.
  • ca  sabateta, n f alt. sin.
  • ca  sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  vedells, n m pl alt. sin.
  • ca  badells, n m pl var. ling.
  • ca  gosets, n m pl var. ling.
  • ca  herba de gosos, n f var. ling.
  • nc  Antirrhinum barrelieri Boreau

<Botànica > escrofulariàcies>

boca de drac boca de drac

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boca de drac, n f
  • ca  boca de dragó, n f sin. compl.
  • nc  Catalpa bungei C.A. Mey.

<Botànica > bignoniàcies>

boca de dragó borda boca de dragó borda

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boca de dragó borda, n f
  • ca  boques, n f pl alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  cresta marina, n f alt. sin.
  • ca  erinassos, n m pl alt. sin.
  • ca  fonollades grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  gall de cresta, n m alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  quequec, n m alt. sin.
  • ca  papoles, n f pl var. ling.
  • nc  Bellardia trixago (L.) All.
  • nc  Bartsia trixago L. sin. compl.
  • nc  Trixago apula Steven sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

boca de dragó valenciana boca de dragó valenciana

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boca de dragó valenciana, n f
  • ca  conillets de Montdúver, n m pl alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossets de cingle, n m pl alt. sin.
  • nc  Antirrhinum valentinum Font Quer

<Botànica > escrofulariàcies>

boques de dragó boques de dragó

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boques de dragó, n f pl
  • ca  motxa borda, n f alt. sin.
  • nc  Parentucellia viscosa (L.) Caruel

<Botànica > escrofulariàcies>