Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "ensems" in all thematic areas

crioll anglès de Saint Christopher i Nevis crioll anglès de Saint Christopher i Nevis

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Saint Christopher i Nevis
  • de  Kittitian Creole Englisch
  • en  Saint Christopher and Nevis English Creole
  • en  Kittitian Creole English sin. compl.
  • en  Kreyol sin. compl.
  • en  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Saint Christopher y Nevis
  • es  kittitian creole english sin. compl.
  • es  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • eu  saint Christopher y NevisIngelesean kreolera
  • eu  kittitian creole english sin. compl.
  • eu  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Saint-Christophe-et-Niévès
  • fr  kittitian Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Saint Christopher y Nevis
  • gl  kittitian creole english sin. compl.
  • gl  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Saint Christopher e Nevis
  • it  kittitian creole english sin. compl.
  • it  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Saint Kitts en Nevis
  • nl  Kittitian Creole English sin. compl.
  • nl  Saint Kitts Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Saint Christopher y Nevis
  • pt  kittitian creole english sin. compl.
  • pt  leeward caribbean creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Saint Christopher i Nevis>

Definition
Saint Cristopher i Nevis formen part de les illes Leward, juntament amb Anguilla, Antigua, Barbuda i Montserrat. En totes aquestes illes, colònies britàniques des del segle XVII, s'hi parlen criolls de base anglesa estretament relacionats i molt propers lingüísticament; algunes fonts parlen, de fet, d'un únic crioll de les illes Leward.

La Federació de Saint Christopher i Nevis està formada per dues illes: Saint Christopher, o Saint Kitts, amb el 78% de la població, i Nevis, amb el 22% restant. Cristòfor Colom fou el primer a fer referència a aquestes illes, que va batejar com a San Jorge y San Martín. Les inexactituds dels primers mapes, però, en van dificultar la identificació, de manera que van esdevenir San Cristóbal i Santa María de las Nieves, noms posteriorment anglicitzats.

Colonitzades ded del segle XVII per anglesos i francesos, van quedar sota control únicament britànic el 1783. El crioll de base anglesa es va desenvolupar entre els esclaus africans portats per treballar en les plantacions de sucre. Les dues illes van accedir de manera conjunta a la independència el 1983 i van formar la Federació de Saint Chistopher i Nevis. Els darrers anys Nevis s'ha plantejat separar-se de Saint Christopher: el 1998 es va organitzar un referèndum, però la proposta d'independència no va rebre prou suport.

El 98% de la població de Saint Christopher i Nevis parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa als usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines
  • de  Vincentian Creole Englisch
  • en  Vincentian Creole English
  • en  English Vincy sin. compl.
  • en  Vincy Twang sin. compl.
  • es  criollo inglés de Saint Vincent y las Grenanadinas
  • es  english vincy sin. compl.
  • es  vincentian creole english sin. compl.
  • es  vincy twang sin. compl.
  • eu  saint Vincent y las Grenanadinas Ingelesean kreolera
  • eu  english vincy sin. compl.
  • eu  vincentian creole english sin. compl.
  • eu  vincy twang sin. compl.
  • fr  créole anglais de Saint-Vincent-et-les-Grenadines
  • fr  english Vincy sin. compl.
  • fr  vincentian Creole English sin. compl.
  • fr  vincy Twang sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Saint Vincent y las Grenanadinas
  • gl  english vincy sin. compl.
  • gl  vincentian creole english sin. compl.
  • gl  vincy twang sin. compl.
  • it  creolo inglese di Saint Vincent e le Grenanadine
  • it  english vincy sin. compl.
  • it  vincentian creole english sin. compl.
  • it  vincy twang sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Saint Vincent en de Grenadines
  • nl  Engels-Creools van Saint Vincent en de Grenadines sin. compl.
  • nl  English Vincy sin. compl.
  • nl  Vincentiaans Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Saint Vincent y las Grenanadinas
  • pt  english vincy sin. compl.
  • pt  vincentian creole english sin. compl.
  • pt  vincy twang sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines>

Definition
Saint Vincent i les Grenadines formen part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Dominica i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.

Saint Vincent i les Grenadines és un petit estat, independent des de 1979, constituït per una illa gran, Saint Vincent, on es troba el 92% de la població, i una trentena d'illes petites de l'arxipèlag de les Grenadines.

L'illa de Saint Vincent fou probablement explorada per Colom, qui va donar-li nom el 1498. La colonització d'aquest territori no es va iniciar, però, fins al segle XVIII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Entre els caribs hi havia també població africana arribada a causa del naufragi d'un vaixell holandès carregat d'esclaus. De la relació entre els caribs i aquests africans (als quals es van unir altres evadits) en va sortir la comunitat garifuna.

Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els caribs i els garifunes, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus. No va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni llengües ameríndies caribs, ni la llengua dels garifunes, la major part dels quals van ser deportats a l'illa de Roatan (Hondures), des d'on es van estendre cap a l'Amèrica Central.

El crioll anglès de Saint Vicent i les Grenadines és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 98%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
crioll anglès de Tobago crioll anglès de Tobago

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Tobago
  • de  Tobagonian Creole Englisch
  • en  Tobago English Creole
  • es  criollo inglés de Tobago
  • eu  tobago Ingelesean kreolera
  • fr  créole anglais de Tobago
  • fr  créole anglais tobagodien sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Tobago
  • it  creolo inglese di Tobago
  • nl  Creools Engels op Tobago
  • nl  Engels-Creools van Tobago sin. compl.
  • nl  Tobagonees Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Tobago

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definition
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'Illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823 l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

A Tobago es parla aparentment un crioll de base anglesa. No és del tot clar si es tracta d'una llengua independent o d'una variant del crioll anglès o variant local d'anglès de Trinitat, potser més conservadora pel que fa als trets criolls. La informació sobre la llengua de Trinitat també és bastant confusa. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. D'altres fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc. A Trinitat encara hi ha uns pocs parlants del crioll de base francesa.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Trinitat crioll anglès de Trinitat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Trinitat
  • de  Trinidadian Creole Englisch
  • en  Trinidad English Creole
  • en  Black English sin. compl.
  • en  Black English sin. compl.
  • en  Broken English sin. compl.
  • en  broken english sin. compl.
  • en  English Dialect sin. compl.
  • en  english dialect sin. compl.
  • en  English Trini sin. compl.
  • en  English trini sin. compl.
  • en  Trinidad Vernacular English sin. compl.
  • en  trinidad vernacular english sin. compl.
  • en  Trinidanian Creole English sin. compl.
  • en  trinidanian Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Trinitat
  • es  black english sin. compl.
  • es  broken english sin. compl.
  • es  english dialect sin. compl.
  • es  english trini sin. compl.
  • es  trinidad vernacular english sin. compl.
  • es  trinidanian creole english sin. compl.
  • eu  trinidad ingelesean kreolera
  • eu  black english sin. compl.
  • eu  broken english sin. compl.
  • eu  english dialect sin. compl.
  • eu  english trini sin. compl.
  • eu  trinidad vernacular english sin. compl.
  • eu  trinidanian creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Trinité
  • fr  anglais des Noirs sin. compl.
  • fr  broken English sin. compl.
  • fr  english dialect sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Trinitat
  • gl  black english sin. compl.
  • gl  broken english sin. compl.
  • gl  english dialect sin. compl.
  • gl  english trini sin. compl.
  • gl  trinidad vernacular english sin. compl.
  • gl  trinidanian creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Trinidad
  • it  black english sin. compl.
  • it  broken english sin. compl.
  • it  english dialect sin. compl.
  • it  english trini sin. compl.
  • it  trinidad vernacular english sin. compl.
  • it  trinidanian creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Trinidad
  • nl  Broken English sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van Trinidad sin. compl.
  • nl  English dialect sin. compl.
  • nl  Trinidadiaans Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Trinitat
  • pt  black english sin. compl.
  • pt  broken english sin. compl.
  • pt  english dialect sin. compl.
  • pt  english trini sin. compl.
  • pt  trinidad vernacular english sin. compl.
  • pt  trinidanian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definition
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Com hem vist, a Trinitat es va desenvolupar un crioll de base francesa, que encara conserva uns pocs parlants, i un crioll de base anglesa. La informació sobre aquest darrer crioll no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Turks i Caicos crioll anglès de Turks i Caicos

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Turks i Caicos
  • de  Turks and Caicos Creole Englisch
  • en  Turks and Caicos Creole English
  • en  Turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Turks y Caicos
  • es  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • eu  Turks eta Caicos Ingelesean kreolera
  • eu  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • fr  créole anglais des îles Turques-et-Caïques
  • fr  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Turks y Caicos
  • gl  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • it  creolo inglese di Turks e Caicos
  • it  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • nl  Creools Engels op de Turks- en Caicoseilanden
  • nl  Engels-Creools van de Turks- en Caicoseilanden sin. compl.
  • nl  Turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Turks-Caicos
  • pt  turks and Caicos Creole English sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Illes Turks i Caicos>

Definition
Les illes Turks i Caicos formen un arxipèlag: les illes Turks estan compostes per dues illes habitades (Grand Turk i Salt Kay), sis esculls coral·lins i nombroses illes rocalloses, i les illes Caicos estan formades per sis illes principals (South Caicos, East Caicos, Middle o Grand Caicos, North Caicos, Providenciales i West Caicos), tan sols algunes d'habitades, i diversos illots. Geogràficament, formen part de l'arxipèlag de les Bahames.

L'explorador espanyol Juan Ponce de León les va visitar el 1512 i, durant els segles següents, francesos, espanyols i britànics se'n van disputar la propietat. El 1799 la Gran Bretanya se les va annexionar com a part de les Bahames. Van esdevenir un territori britànic d'ultramar el 1973, quan les Bahames van obtenir la independència.

El 95% dels 36.000 habitants de Turks i Caicos parlen el crioll de base anglesa. Hi ha molt poca informació sobre aquest crioll, que no ha estat mai estudiat. Podria ser proper al crioll anglès de les Bahames.
deficiència d'enzims circulants deficiència d'enzims circulants

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  deficiència d'enzims circulants
  • en  deficiencies of circulating enzymes

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, i trastorns de la immunitat>

discriminatori -òria envers les persones grans discriminatori -òria envers les persones grans

<Psicologia>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  discriminatori -òria envers les persones grans, adj
  • es  edadista
  • es  edaísta
  • es  edatista
  • en  ageist

<Psicologia>

distintiu de classe distintiu de classe

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  distintiu de classe, n m
  • es  emblema de clase
  • es  enseña de clase
  • fr  emblème de classe
  • en  class insignia

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definition
Distintiu assignat a un veler segons la classe a què pertany.
doblerer doblerer

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  doblerer, n m
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • nc  Plectranthus sp. pl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  doblerer, n m
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • nc  Plectranthus sp. pl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>