Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "episodiar" in all thematic areas

0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural

<Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
  • ca  Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
  • ca  Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
  • ca  Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
  • ca  Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
  • ca  Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
  • ca  Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definition
Uns quants termes de l'àmbit de la meteorologia admeten un ús singular (com a noms incomptables) o un ús plural (com a noms comptables), segons quin sigui el significat que se'ls atribueix en cada context:

- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)

- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)

En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.

Note

  • 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
    (termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural

<Meteorologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
  • ca  Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
  • ca  Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
  • ca  Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
  • ca  Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
  • ca  Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
  • ca  Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m

<Física > Meteorologia>

Definition
Uns quants termes de l'àmbit de la meteorologia admeten un ús singular (com a noms incomptables) o un ús plural (com a noms comptables), segons quin sigui el significat que se'ls atribueix en cada context:

- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)

- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)

En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.

Note

  • 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
    (termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
adinàmia episòdica hereditària adinàmia episòdica hereditària

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  adinàmia episòdica hereditària, n f
  • ca  malaltia de Gamstorp, n f sin. compl.
  • es  adinamia episódica hereditaria, n f
  • es  enfermedad de Gamstorp, n f
  • en  adynamia
  • en  Gamstorp's disease

<Fisioteràpia > Patologia>

Definition
Forma particular de la paràlisi periòdica familiar amb hiperpotassèmia, que es transmet amb caràcter dominant.
adinàmia episòdica hereditària adinàmia episòdica hereditària

<Malalties i síndromes>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adinàmia episòdica hereditària, n f
  • ca  paràlisi periòdica familiar hiperpotassèmica, n f
  • ca  adinàmia episòdica hereditària de Gamstorp, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Gamstorp, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definition
Malaltia hereditària transmesa amb caràcter autosòmic dominant, caracteritzada per la presentació de crisis sobtades d'hiperpotassèmia, que es manifesten clínicament per episodis de paràlisi muscular, acompanyada sovint de fenòmens mioclònics, sobretot de les extremitats inferiors, d'una durada d'entre un quart d'hora a diverses hores, i per alteracions electrocardiogràfiques pròpies de la hiperpotassèmia. Les crisis poden ésser provocades pel repòs després d'un exercici físic intens, el fred, el dejuni, l'embaràs, la ingestió excessiva de potassi o l'administració inapropiada de diürètics estalviadors de potassi. La hiperpotassèmia és deguda al pas de potassi des de l'espai intracel·lular a l'extracel·lular.
atàxia episòdica amb miocímia atàxia episòdica amb miocímia

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  atàxia episòdica amb miocímia, n f
  • es  ataxia episódica tipo 3, n f
  • es  ataxia episódica-vértigo-tinnitus-mioquimia, n f
  • fr  ataxie épisodique type 3, n f
  • en  episodic ataxia type 3, n
  • cod  79135

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>

canvi episòdic canvi episòdic

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  canvi episòdic, n m
  • es  cambio episódico
  • en  episodic change

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definition
Variació de gran magnitud de la costa originada per l'acció de fenòmens d'alt contingut energètic, com ara temporals, amb períodes de retorn elevats, i que té lloc en un període de temps relativament curt, en uns quants dies.

N'és un exemple l'^erosió^.
complicació prepart durant l'episodi d'assistència mèdica complicació prepart durant l'episodi d'assistència mèdica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  complicació prepart durant l'episodi d'assistència mèdica
  • en  antepartum complication during episode of care

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>

consum intensiu d'alcohol consum intensiu d'alcohol

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  consum intensiu d'alcohol, n m
  • es  atracón de alcohol, n m
  • es  borrachera exprés, n f
  • es  consumo intensivo de alcohol, n m
  • es  episodio de exceso de alcohol, n m
  • es  hiperalcoholización rápida, n f
  • fr  beuverie express, n f
  • fr  hyperalcoolisation rapide, n f
  • en  binge drinking, n
  • en  heavy episodic drinking, n
  • de  episodischer Alkoholexzess, n m
  • de  Komasaufen, n n
  • de  Rauschtrinken, n n

<Psiquiatria>

Definition
Consum episòdic d'una quantitat elevada d'alcohol en un espai de temps reduït, generalment en grup, que sovint comporta una intoxicació etílica.

Note

  • Actualment no hi ha consens per a establir els criteris operatius que defineixen el consum intensiu d'alcohol, especialment pel que fa a l'estimació de la quantitat d'alcohol consumit, la motivació de l'acte de beure i el període temporal de referència. Tanmateix, el criteri més acceptat és considerar que hi ha consum intensiu d'alcohol a partir de cinc begudes ingerides en menys de dues hores, en homes, i de quatre begudes en el mateix espai de temps, en dones.
deambulació episòdica nocturna deambulació episòdica nocturna

<Neurologia>, <Salut mental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deambulació episòdica nocturna, n f
  • es  paseo nocturno episódico
  • en  episodis nocturnal wandering

<Neurologia>, <Salut mental>

Definition
Parasòmnia consistent en l'aparició d'episodis de deambulació durant el son, d'una durada breu, d'uns quants minuts, que es presenten preferentment en homes adolescents o adults joves. S'acompanya de murmuració, xerrameca i activitat motora complexa i vigorosa, amb la possibilitat d'autolesionar-se inconscientment.
debilitat muscular episòdica lligada al cromosoma X debilitat muscular episòdica lligada al cromosoma X

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  debilitat muscular episòdica lligada al cromosoma X, n f
  • es  debilidad muscular episódica ligada al cromosoma X, n f
  • fr  faiblesse musculaire épisodique liée à l'X, n f
  • en  X-linked episodic muscle weakness, n

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>