Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "escorrim" in all thematic areas

al·lèrgia al verí d'escorpí al·lèrgia al verí d'escorpí

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al verí d'escorpí, n f
  • en  allergy to scorpion venom, n
  • cod  422921000

<Al·lergologia>

amàs d'escòria amàs d'escòria

<Ciències de la Terra > Geologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  amàs d'escòria, n m
  • ca  cúmul d'escòria, n m
  • ca  runam de mina, n m
  • ca  carraller, n m sin. compl.
  • es  escombrera, n f
  • es  escombrera de mina
  • es  pila de escombros, n f
  • es  vertedero de escombros, n m
  • fr  halde, n m
  • fr  terri, n m
  • fr  terril, n m
  • en  boney pile, n
  • en  culm bank, n
  • en  mine dump, n
  • en  spoil tip, n
  • en  waste tip, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definition
Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.
cap-roig cap-roig

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

coronil·la escorpioide coronil·la escorpioide

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la escorpioide, n f
  • ca  herba de l'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  peu de pardal, n m sin. compl.
  • ca  alacranera, n f alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  enamorada, n f alt. sin.
  • ca  encega, n f alt. sin.
  • ca  encegaenamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba d'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'enamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba enamorada, n f alt. sin.
  • ca  mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  tapissot bord, n m alt. sin.
  • ca  ancega, n f var. ling.
  • ca  anemorà, n f var. ling.
  • ca  ansega enamorada, n f var. ling.
  • ca  herba de l'enamorà, n f var. ling.
  • ca  nemorà, n f var. ling.
  • ca  scorpioides, n f var. ling.
  • nc  Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coronil·la escorpioide coronil·la escorpioide

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la escorpioide, n f
  • ca  herba de l'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  peu de pardal, n m sin. compl.
  • ca  alacranera, n f alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  enamorada, n f alt. sin.
  • ca  encega, n f alt. sin.
  • ca  encegaenamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba d'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'enamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba enamorada, n f alt. sin.
  • ca  mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  tapissot bord, n m alt. sin.
  • ca  ancega, n f var. ling.
  • ca  anemorà, n f var. ling.
  • ca  ansega enamorada, n f var. ling.
  • ca  herba de l'enamorà, n f var. ling.
  • ca  nemorà, n f var. ling.
  • ca  scorpioides, n f var. ling.
  • nc  Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cua d'escorpí cua d'escorpí

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua d'escorpí, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orella de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  orelletes de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  orellola, n f alt. sin.
  • ca  llengua de borrego, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cua d'escorpí cua d'escorpí

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua d'escorpí, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orella de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  orelletes de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  orellola, n f alt. sin.
  • ca  llengua de borrego, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escòria escòria

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  escòria, n f
  • ca  cagaferro, n m sin. compl.
  • es  escoria
  • en  scoria

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Metal·lúrgia>

Definition
Material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls o de vidre, durant la cocció de ceràmica o durant la reducció de minerals.
escòria escòria

<Protecció civil > Bombers>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  escòria, n f
  • ca  recrement, n m sin. compl.
  • es  escoria

<Bombers > Teoria del foc>

Definition
Aglomerat sòlid de residus d'una combustió total o parcial, el qual pot resultar d'una fusió parcial o completa del combustible o dels residus.