Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca escorpí groc, n m
en death stalker scorpion, n
en Israeli gold scorpion, n
en Israeli yellow scorpion, n
nc Leiurus quinquestriatus

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Note

Aràcnid de la família del bútids.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca escorpit, n f
ca camisa, n f sin. compl.
ca mare del suro, n f sin. compl.
es capa madre, n f
es casca, n f
fr mère (ensemble des tissus végétaux situés entre le liège et le bois du chêne-liège), n f
en bark, n

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca forat d'escòria, n m
es piquera, n f
fr trou de coulée, n m
en notch, n
de Abstichloch, n n
de Eisenabstichloch, n n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca grava-escòria, n f
es grava-escoria
en blast furnace slag stabilized gravel

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definition

^Grava tractada^ obtinguda afegint a un àrid un 15 o un 20 % d'escòria granulada d'alt forn i un 1 % de calç viva o apagada, que actua com a catalitzador del procés d'enduriment, ja que l'escòria no és un conglomerant hidràulic en sentit estricte, sinó putzolànic, fet que significa que l'enduriment necessita un catalitzador, a més de la presència d'aigua.

L'escòria granulada és una sorra vitrificada obtinguda per refredament brusc de l'escòria d'alt forn a la sortida d'aquest. Les resistències de la grava-escòria creixen lentament, però a llarg termini (2 anys) poden igualar les que s'obtenen amb la grava-ciment.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba berruguera, n f
ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
ca heliotropi, n m sin. compl.
ca herba d'eruga, n f sin. compl.
ca herba paixellera, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca berruguera, n f alt. sin.
ca blets blancs, n m pl alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
ca herba escorpí, n f alt. sin.
ca mal gira-sol, n m alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca tornassol, n m alt. sin.
ca verrucària, n f alt. sin.
ca burugera, n f var. ling.
ca cua d'escorpió, n f var. ling.
ca heliotrop, n m var. ling.
ca heliotrop europeu, n m var. ling.
ca herba berrugueta, n f var. ling.
ca herba paissarellera, n f var. ling.
ca herba paixarallera, n f var. ling.
ca herba paixarella, n f var. ling.
ca herba paixarellera, n f var. ling.
ca herba paixatella, n f var. ling.
ca herba passarellera, n f var. ling.
ca herba patxarellera, n f var. ling.
ca malgirasol, n m var. ling.
ca passarella, n f var. ling.
ca passarelles, n f pl var. ling.
ca passarells, n m pl var. ling.
nc Heliotropium europaeum L.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba berruguera, n f
ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
ca heliotropi, n m sin. compl.
ca herba d'eruga, n f sin. compl.
ca herba paixellera, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca berruguera, n f alt. sin.
ca blets blancs, n m pl alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
ca herba escorpí, n f alt. sin.
ca mal gira-sol, n m alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca tornassol, n m alt. sin.
ca verrucària, n f alt. sin.
ca burugera, n f var. ling.
ca cua d'escorpió, n f var. ling.
ca heliotrop, n m var. ling.
ca heliotrop europeu, n m var. ling.
ca herba berrugueta, n f var. ling.
ca herba paissarellera, n f var. ling.
ca herba paixarallera, n f var. ling.
ca herba paixarella, n f var. ling.
ca herba paixarellera, n f var. ling.
ca herba paixatella, n f var. ling.
ca herba passarellera, n f var. ling.
ca herba patxarellera, n f var. ling.
ca malgirasol, n m var. ling.
ca passarella, n f var. ling.
ca passarelles, n f pl var. ling.
ca passarells, n m pl var. ling.
nc Heliotropium europaeum L.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca intoxicació per escorpí, n f

<Veterinària>, <Toxicologia>

Definition

Té diferent grau d'intensitat segons l'espècie que la provoca. Alguns aràcnids tropicals són els més verinosos. Provoca dolor, edema i signes hemorràgics locals, signes nervioses moderats, hipotèrmia i hipotensió.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca màquina d'escórrer, n f
es máquina de escurrir

<Indústria > Indústria de la pell>

Definition

Màquina amb uns corrons cilíndrics a través dels quals passa la pell per a esprémer-la i treure-li l'aigua.

Note

Actualment s'hi han adaptat mecanismes hidràulics per millorar-ne el rendiment i la qualitat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca màquina d'escórrer, n f
es máquina de escurrir
fr machine à essorer
en samming machine
en sammying machine

<Indústria > Indústria de la pell > Maquinària de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mosca escorpí, n f

<Zoologia > Insectes>

Basic search

Advanced search

Results for "escorrim" in all thematic areas

Note

Definition

Definition

Definition

Note