Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "espertina" in all thematic areas

director esportiu | directora esportiva director esportiu | directora esportiva

<Esports > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  director esportiu | directora esportiva, n m, f
  • es  director deportivo
  • fr  directeur sportif
  • en  sports manager

<Esports > Ocupacions>

Definition
Persona que és el màxim responsable de les decisions esportives d'un club o d'un equip en matèria de planificació, fitxatges, etc. i que, en determinats esports, dirigeix la tàctica dels esportistes durant una competició.
director esportiu | directora esportiva director esportiu | directora esportiva

<01 Conceptes generals de l'esport>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  director esportiu | directora esportiva, n m, f
  • es  director deportivo | directora deportiva, n m, f
  • fr  directeur sportif | directrice sportive, n m, f
  • en  sports manager, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definition
Persona responsable de les decisions esportives d'un club o un equip en matèria de planificació i fitxatges.
director esportiu | directora esportiva director esportiu | directora esportiva

<13 Ciclisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  director esportiu | directora esportiva, n m, f
  • es  director deportivo | directora deportiva
  • fr  directeur sportif | directrice sportive
  • en  sports manager

<Esport > 13 Ciclisme>

Definition
Tècnic esportiu d'un equip encarregat de dirigir la tàctica dels corredors.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

dragonera dragonera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

durbec vespertí durbec vespertí

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  durbec vespertí, n m
  • es  picogordo vespertino
  • fr  gros-bec errant
  • en  evening grosbeak
  • de  Abendkernbeißer
  • nc  Hesperiphona vespertina
  • nc  Fringilla vespertina alt. sin.

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

durbec vespertí durbec vespertí

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  durbec vespertí, n m
  • es  picogordo vespertino
  • fr  gros-bec errant
  • en  evening grosbeak
  • de  Abendkernbeißer
  • nc  Hesperiphona vespertina
  • nc  Fringilla vespertina alt. sin.

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

Eimeriina Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definition
Subordre de protozous de la sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars de cicle directe o indirecte en funció de la família, caracteritzats per presentar tant multiplicacions asexuals com sexuals, amb formació d'ooquists, i localitzats en els teixits epitelials, generalment de l'intestí, de mamífers i ocells.

Note

  • Comprèn les famílies Cryptosporidiidae (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus individus reben el nom de coccidis i els de la família Sarcocystidae reben el nom de coccidis formadors de quists.
Eimeriina Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definition
Subordre de protozous de la sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars de cicle directe o indirecte en funció de la família, caracteritzats per presentar tant multiplicacions asexuals com sexuals, amb formació d'ooquists, i localitzats en els teixits epitelials, generalment de l'intestí, de mamífers i ocells.

Note

  • Comprèn les famílies Cryptosporidiidae (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus individus reben el nom de coccidis i els de la família Sarcocystidae reben el nom de coccidis formadors de quists.
Eimeriina Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definition
Subordre de protozous de la sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars de cicle directe o indirecte en funció de la família, caracteritzats per presentar tant multiplicacions asexuals com sexuals, amb formació d'ooquists, i localitzats en els teixits epitelials, generalment de l'intestí, de mamífers i ocells.

Note

  • Comprèn les famílies Cryptosporidiidae (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus individus reben el nom de coccidis i els de la família Sarcocystidae reben el nom de coccidis formadors de quists.