Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "est" in all thematic areas

ho sento, aquesta caixa ja està tancada ho sento, aquesta caixa ja està tancada

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ho sento, aquesta caixa ja està tancada
  • es  lo siento, esta caja está cerrada
  • fr  désolé, cette caisse est fermée
  • pt  desculpe, mas esta caixa está fechada
  • en  I'm sorry, this till is now closed

<Grans Magatzems > Conversa>

id est [la] id est [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  id est [la], loc llat
  • ca  i. e., loc llat abrev.

<Dret romà>

Definition
Això és, o sigui, o bé és a dir.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Expressió que introdueix una explicació o una enumeració.
id quod actum est [la] id quod actum est [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  id quod actum est [la], n m

<Dret romà>

Definition
Allò que ha estat actuat.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Fritz R. Pringsheim defineix l'id quod actum est com un procediment interpretatiu per a determinar la voluntat de les parts en un negoci.
  • ('allò que ha estat actuat')
  • Principi del dret que indica que, en el cas que el text d'un contracte sigui fosc o dubtós, cal atenir-se a allò que va més d'acord amb la intenció de les parts contractants.
    No és admissible escurçar aquesta expressió llevant-li el verb.
in pari causa turpidinis, melior est causa possidentis [la] in pari causa turpidinis, melior est causa possidentis [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  in pari causa turpidinis, melior est causa possidentis [la], loc llat

<Dret romà>

Definition
En una situació de culpabilitat a parts iguals, és millor la condició de qui té la possessió d'un bé.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Expressió que indica que tot benefici, en cas de dubte, queda en mans de qui ja en gaudia.
ippon-ken-zuki ippon-ken-zuki

<08 Esports de combat > 03 Karate>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ippon-ken-zuki, n m
  • ca  cop de puny amb un dit, n m sin. compl.
  • es  puñetazo con el nudillo del dedo índice
  • fr  attaque du poing à une phalange
  • fr  coup de poing dont une phalange est sortie
  • en  one-knuckle fist punch

<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>

Definition
Cop de puny en què l'impacte es produeix amb la falange de l'índex.
ius dictum est quia est iustum [la] ius dictum est quia est iustum [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ius dictum est quia est iustum [la], loc llat

<Dret romà>

Definition
S'anomena dret perquè és just.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Màxima de Tomàs d'Aquino.
ja pot passar, l'emprovador del fons és buit ja pot passar, l'emprovador del fons és buit

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ja pot passar, l'emprovador del fons és buit
  • es  ya puede pasar, el probador del fondo está vacío
  • fr  allez-y / vous pouvez entrer, la cabine du fond est libre
  • pt  já pode passar, a cabine de provas ao fundo está livre
  • en  you can go in now; the changing room at the end is free

<Grans Magatzems > Conversa>

kabardí kabardí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kabardí
  • ca  circassià oriental sin. compl.
  • ca  txerquès sin. compl.
  • cod  Къэбэрдеибзэ (K'eberdeibze)
  • ar  القباردية
  • cy  Kabardi
  • cy  Cherkes sin. compl.
  • cy  Circaseg dwyreiniol sin. compl.
  • de  Kabardinisch
  • de  Ost-Tscherkessisch sin. compl.
  • de  Tscherkessisch sin. compl.
  • en  Kabardian
  • en  Cherkess sin. compl.
  • en  East Circassian sin. compl.
  • es  kabardino
  • es  cherkés sin. compl.
  • es  circasiano oriental sin. compl.
  • eu  kabardera
  • eu  ekialdeko txerkesera sin. compl.
  • eu  txerkesera sin. compl.
  • fr  kabarde
  • fr  circassien de l'est sin. compl.
  • fr  tcherkesse sin. compl.
  • gn  kavardino
  • gn  cherkes sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyresẽgua sin. compl.
  • it  cabardino
  • it  circasso orientale sin. compl.
  • ja  カバルド語
  • ja  チェルケス語、東チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Kabardijns
  • nl  Oostelijk Circassisch sin. compl.
  • nl  Tsjerkessisch sin. compl.
  • pt  cabardiano
  • pt  circassiano oriental sin. compl.
  • ru  Кабардино-черкесский язык
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Кабардинский sin. compl.
  • tmh  Takabardit
  • zh  卡巴尔达语
  • zh  切尔克斯语 sin. compl.
  • zh  东部索卡西亚语 sin. compl.
  • scr  Alfabet ciríl·lic
  • scr  Alfabet llatí

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>

Definition
Els kabardins són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians cap a l'est, a la plana central precaucàsica. Aquesta escissió és a l'origen de la llengua kabardina. Els circassians que es van quedar a prop de la mar Negra van mantenir el nom d'adigués, mentre que els altres es van anomenar kabardins.

Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.

Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).

La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:

- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;

- mozdok (Ossètia Septentrional);

- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);

- kuban (Adiguèsia oriental);

- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.

En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.

La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.

S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
la cafeteria és oberta tot el dia la cafeteria és oberta tot el dia

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  la cafeteria és oberta tot el dia
  • es  la cafetería está abierta todo el día
  • fr  la cafétéria est ouverte toute la journée
  • pt  a cafetaria fica aberta o dia todo
  • pt  o café fica aberto todo o ano
  • en  the cafeteria is open all day

<Grans Magatzems > Conversa>

la qualitat és molt bona la qualitat és molt bona

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  la qualitat és molt bona
  • es  la calidad es muy buena
  • fr  la qualité est très bonne
  • pt  é de qualidade muito boa
  • en  it's very good quality

<Grans Magatzems > Conversa>