Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "est" in all thematic areas

presa est de revés

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca presa est de revés, n f
es empuñadura este de revés
fr prise Eastern pour le revers
en backhand grip
en Eastern backhand grip

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definition

Presa amb què s'executen preferentment els cops de revés, els serveis liftats, les esmaixades de revés i els cops de dreta efectuats des de darrere del cos.

presa est de revés

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca presa est de revés, n f
es empuñadura este de revés
fr prise Eastern pour le revers
en backhand grip
en Eastern backhand grip

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>

Definition

Presa d'una raqueta o una eina pròxima a la presa est de dreta que s'efectua amb el braç en línia recta respecte a l'empunyadura, utilitzada sobretot per als cops de revés.

princeps a legibus solutus est [la]

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca princeps a legibus solutus est [la], loc llat

Definition

El sobirà no està subjecte a la llei.

Note

Àmbit: Inespecífic

princeps legibus solutus est [la]

ca princeps legibus solutus est [la], loc llat

Definition

El sobirà està per damunt la llei.

Note

Àmbit: Inespecífic
Principi de la monarquia absoluta desenvolupada al final de l'edat mitjana.

puma sud-americà oriental

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca puma sud-americà oriental, n m
es puma del este de América del Sur, n m
fr puma de l'Est de l'Amérique du Sud, n m
de Östlicher Südamerikanischer Puma, n m
nc Puma concolor anthonyi

<Mamífers > Carnívors > Fèlids>

puma sud-americà oriental

<Ciències de la vida>

ca puma sud-americà oriental, n m
es puma del este de América del Sur, n m
fr puma de l'Est de l'Amérique du Sud, n m
de Östlicher Südamerikanischer Puma, n m
nc Puma concolor anthonyi

<Mamífers > Carnívors > Fèlids>

q'anjob'al

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca q'anjob'al
ca conob sin. compl.
ca kanhobal sin. compl.
ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
ca kanjobal de l'est sin. compl.
ca qanjobal sin. compl.
cy Q'anjob'al
cy Conob sin. compl.
cy Kanhobal sin. compl.
cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
cy Qanjobal sin. compl.
de Kanjobal
de Conob sin. compl.
de Kanjobal Ost sin. compl.
de Q'anjob'al sin. compl.
de Q'anjob'al Ost sin. compl.
en Q'anjob'al
en Conob sin. compl.
en Eastern Kanjobal sin. compl.
en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
en Kanhobal sin. compl.
en Qanjobal sin. compl.
en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
es kanjobal
es conob sin. compl.
es kanhobal sin. compl.
es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
es kanjobal del este sin. compl.
es q'anjob'al sin. compl.
es qanjobal sin. compl.
eu q'anjob'alera
eu conob sin. compl.
eu kanhobal sin. compl.
eu q'anjob'al sin. compl.
eu q'anjob'alera sin. compl.
eu qanjobal sin. compl.
eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
fr kanjobal
fr conob sin. compl.
fr kanhobal sin. compl.
fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
fr kanjobal de l'est sin. compl.
fr q'anjob'al sin. compl.
fr qanjobal sin. compl.
gl q'anjob'al
gl conob sin. compl.
gl kanhobal sin. compl.
gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
gl kanjobal do leste sin. compl.
gl qanjobal sin. compl.
gn kanjoval
gn kanhobal sin. compl.
gn kanjobak sin. compl.
gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
gn konob sin. compl.
gn qanjobal sin. compl.
gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
it q'anjob'al
it conob sin. compl.
it kanhobal sin. compl.
it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
it kanjobal dell'est sin. compl.
it qanjobal sin. compl.
pt q'anjobal
pt conob sin. compl.
pt kanhobal sin. compl.
pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
pt kanjobal do leste sin. compl.
pt q'anjob'al sin. compl.
pt qanjobal sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>

Definition

Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i el q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.

què li sembla aquest model?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca què li sembla aquest model?
es ¿qué le parece este modelo?
fr ce modèle vous plaît ?
fr qu'est-ce que vous pensez de ce modèle ?
pt o que acha deste modelo?
en how about this model?

<Grans Magatzems > Conversa>

quanti ea res est [la]

ca quanti ea res est [la], n m

Definition

Import de l'afer en litigi.

Note

Àmbit: Inespecífic
('quant val l'afer en litigi')
Clàusula esmentada en la part del procediment formulari anomenat condemnatio ('condemna'), i que fa referència al valor del bé en litigi.
En llatí, la concurrència nominal quanti ea res est és un enunciat fraseològic.

que vol mirar alguna altra cosa?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

ca que vol mirar alguna altra cosa?
ca que vol mirar res més?
es ¿quiere mirar algo más?
es ¿quiere mirar otra cosa?
fr est-ce que vous voulez quelque chose d'autre ?
pt quer ver mais alguma coisa?
en would you like to look at anything else?
en would you like to look at something else?

<Grans Magatzems > Conversa>