Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "fabulós" in all thematic areas

abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests] abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests]

<Dret penal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests], n m
  • es  abuso deshonesto, n m

<Dret penal>

acabalat | acabalada acabalat | acabalada

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acabalat | acabalada, adj
  • ca  cabalós | cabalosa, adj sin. compl.
  • es  acaudalado | acaudalada

<Dret>

Definition
Que té molts cabals.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Tot i que era una família molt acabalada i van poder contractar un advocat molt competent, no van poder evitar que el seu fill entrés a la presó.

    Ex.: Tot i ser una persona molt cabalosa, la justícia actuarà de la mateixa manera.
amb seguretat en fallades amb seguretat en fallades

<Treball > Seguretat i salut en el treball>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amb seguretat en fallades, adj
  • es  a prueba de fallos
  • es  de seguridad intrínseca
  • fr  à sécurité intégrée
  • fr  à sécurité intrinsèque
  • fr  à sûreté intégrée
  • en  fail-safe

<Treball > Seguretat i salut en el treball>

Definition
Proveït, un dispositiu, un aparell o una màquina, de seguretat en fallades.
amb seguretat en fallades amb seguretat en fallades

<Indústria > Béns d'equipament>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amb seguretat en fallades, adj
  • es  a prueba de fallos
  • es  de seguridad intrínseca
  • fr  à sécurité intégrée
  • fr  à sécurité intrinsèque
  • fr  à sûreté intégrée
  • en  fail-safe

<Indústria > Béns d'equipament>

Definition
Proveït, un dispositiu, un aparell o una màquina, de seguretat en fallades.

<Química>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f
  • ca   n f sigla
  • es   n m
  • es   n m
  • es   n m sigla
  • en   n
  • en   n sigla

<Química > Enginyeria química>

Definition
anàlisi modal de fallades i efectes anàlisi modal de fallades i efectes

<Normalització>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  anàlisi modal de fallades i efectes, n f
  • ca  AMFE, n f sigla
  • es  análisis del modo y del efecto del fallo
  • es  análisis modal de fallos y efectos
  • es  AMFE sigla
  • fr  AMDE
  • fr  analyse des modes de défaillance et de leurs effets
  • en  failure mode and effect analysis
  • en  failure mode and effects analysis
  • en  failure mode effects analysis
  • en  FMEA
  • de  Fehlermöglichkeits und Einflussanalyse
  • de  FMEA sigla

<Normalització>

Definition
Mètode d'avaluació basat en una anàlisi sistemàtica de l'origen de les fallades possibles d'un sistema, dels efectes que hi produeixen i de la gravetat de cadascuna, amb la intenció de modificar els elements susceptibles de provocar-les.
assecador de cabells assecador de cabells

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  assecador de cabells, n m
  • ca  eixugacabells, n m
  • es  secador de pelo, n m
  • fr  sèche-cheveux, n m
  • pt  secador de cabelos, n m
  • en  hairdryer, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrodomèstics>

beierol beierol

<Zoologia > Insectes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  beierol, n m
  • nc  Ammophila sabulosa

<Zoologia > Insectes>

blet laciniat blet laciniat

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet laciniat, n m
  • ca  herba de ventre, n f alt. sin.
  • ca  osagra, n f var. ling.
  • nc  Atriplex laciniata L.
  • nc  Atriplex arenaria J. Woods var. ling.
  • nc  Atriplex sabulosa Rouy var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

blet laciniat blet laciniat

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet laciniat, n m
  • ca  herba de ventre, n f alt. sin.
  • ca  osagra, n f var. ling.
  • nc  Atriplex laciniata L.
  • nc  Atriplex arenaria J. Woods var. ling.
  • nc  Atriplex sabulosa Rouy var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>