Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "feta" in all thematic areas

úvula bífida úvula bífida

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  úvula bífida, n f
  • ca  úvula fesa, n f sin. compl.
  • es  úvula bífida
  • fr  luette bifide
  • en  bifid uvula

<Otorinolaringologia > Disciplines connexes > Patologia>

Definition
Anomalia congènita consistent en la bifurcació embriològica de l'úvula, que està partida en dues meitats per la línia mediana.

Note

  • L'úvula bífida constitueix la forma menor de la fenedura palatina.
úvula bífida úvula bífida

<Odontoestomatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úvula bífida, n f
  • ca  úvula fesa, n f sin. compl.

<Odontoestomatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definition
Anomalia congènita consistent en una bifurcació de l'úvula.
úvula fesa úvula fesa

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  úvula fesa
  • en  cleft uvula

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

amanida de festa major amanida de festa major

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de festa major
  • es  ensalada de fiestas
  • fr  salade de jour de fête
  • it  insalata del giorno di festa
  • en  bank holiday salad
  • de  Festtagssalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

arribada arribada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arribada, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  llegada
  • es  meta
  • fr  arrivée
  • en  finish

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>

Definition
Lloc on acaba una prova.
arribada arribada

<Esport > Atletisme > Curses populars>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

  • ca  arribada, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  llegada, n f
  • es  meta, n f
  • fr  arrivée, n f
  • it  arrivo, n m
  • en  finish, n

<Curses populars > Curses>

Definition
Punt preestablert on s'acaba una cursa o bé un tram d'una cursa.
arribada arribada

<01 Conceptes generals de l'esport>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arribada, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  llegada
  • es  meta
  • fr  arrivée
  • en  finish

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definition
Punt preestablert on s'acaba una cursa o bé un tram d'una cursa.
arribada arribada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  arribada, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  llegada
  • es  meta
  • fr  arrivée
  • en  finish

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>

Definition
Lloc on acaba una prova.
assaig assaig

<09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  assaig, n m
  • ca  marca, n f sin. compl.
  • es  ensayo
  • es  marca
  • fr  essai
  • fr  marque
  • it  meta
  • it  segno
  • en  try

<Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definition
Tocat a terra executat a la zona d'assaig contrària.

Note

  • Un assaig comporta l'obtenció de cinc punts i l'opció de fer un xut a pals per a l'equip anotador.
ayta ayta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ayta
  • cod  eyeta
  • ar  أيتا
  • cy  Ayta
  • cy  Agta sin. compl.
  • de  Ayta
  • de  Aeta sin. compl.
  • de  Agta sin. compl.
  • en  Ayta
  • en  Aeta sin. compl.
  • en  Agta sin. compl.
  • es  ayta
  • es  agta sin. compl.
  • eu  aetera
  • eu  agta sin. compl.
  • fr  aeta
  • fr  agta sin. compl.
  • gl  ayta
  • gl  agta sin. compl.
  • gn  ayta
  • gn  agta sin. compl.
  • it  aeta
  • it  agta sin. compl.
  • ja  アエタ語
  • nl  Ayta
  • nl  Agta sin. compl.
  • pt  agta
  • pt  ayta sin. compl.
  • ru  Айта
  • ru  Агта sin. compl.
  • ru  Аэта sin. compl.
  • zh  阿埃塔
  • zh  阿格塔 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definition
El grup etnolingüistic ayta s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, on es van establir fa 20.000 anys, abans, doncs, de les migracions austronèsiques de fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: l'una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Se'n poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. Aquests noms provenen probablement de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

Les varietats principals de la llengua agta són el mag-indi o baloga, el mag-antsi, l'abellen, l'ambala i el mariveleño.