La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca rama
- ca boto sin. compl.
- ca melchora sin. compl.
- ca voto sin. compl.
- cod rama
- ar الراما
- cy Rama
- cy Boto sin. compl.
- cy Melchora sin. compl.
- cy Voto sin. compl.
- de Rama
- de Boto sin. compl.
- de Melchora sin. compl.
- de Voto sin. compl.
- en Rama
- en Boto sin. compl.
- en Melchura sin. compl.
- en Voto sin. compl.
- es rama
- es boto sin. compl.
- es melchora sin. compl.
- es voto sin. compl.
- eu ramera
- eu boto sin. compl.
- eu melchora sin. compl.
- eu voto sin. compl.
- fr rama
- fr boto sin. compl.
- fr melchora sin. compl.
- fr voto sin. compl.
- gn ráma
- gn boto sin. compl.
- gn melchora sin. compl.
- gn voto sin. compl.
- it rama
- it boto sin. compl.
- it melchora sin. compl.
- it voto sin. compl.
- ja ラマ語
- ja ボト語 sin. compl.
- ja メルチョラ語 sin. compl.
- nl Rama
- nl Boto sin. compl.
- nl Melchora sin. compl.
- nl Voto sin. compl.
- pt rama
- pt boto sin. compl.
- pt melchora sin. compl.
- pt voto sin. compl.
- ru Рама
- ru Бото sin. compl.
- ru Вото sin. compl.
- ru Мельчура sin. compl.
- zh 拉玛语
- zh 沃托语 sin. compl.
- zh 波托语 sin. compl.
- zh 梅尔乔拉语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Txibtxa > Txibtxa B > Voto>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Nicaragua>
Definition
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.
Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.
El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.
La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.
Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
