0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definition
La grafia dels mots complexos, estiguin formats per derivació o per composició, planteja de vegades dubtes sobre la presència d'un guionet o un espai en blanc entre els formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen aglutinats (és a dir, junts i sense guionet) (A), amb guionet (B), amb un espai en blanc entremig (C), amb un guionet facultatiu (D) o amb un espai en blanc facultatiu (E).
A. MOTS COMPLEXOS AGLUTINATS
A1. Derivats formats per un prefix i una base catalana.
Excepcions:
. Derivats amb no si tenen un alt grau de lexicalització (veg. B1; ex. no-metàl·lic)
. Derivats amb una base que té una particularitat gràfica (veg. C1; ex. sub 21)
. Derivats amb una base sintagmàtica o amb guionet (veg. C2; ex. anti nord-americà)
A2. Compostos formats amb dues paraules catalanes.
Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Bellpuig; Valldemossa
Excepcions:
. Compostos que posen en contacte una vocal final del primer formant i una r-, una s- o una x- del segon formant (ex. guarda-roba), amb accent gràfic en el primer formant (ex. ciència-ficció) o difícils de pronunciar o interpretar (ex. pit-roig) [Veg. B6.]
. Compostos amb punt cardinal com a primer formant (veg. B7; ex. sud-africà)
. Compostos reduplicatius (veg. B8; ex. txa-txa-txa)
. Compostos amb dos noms propis coordinats (veg. B9; ex. Catalunya-Aragó)
A3. Compostos a la manera culta (el primer formant no és una paraula lliure i acaba amb -o o amb -i).
Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina
A4. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B10, ex. action-painting).
Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei
B. MOTS COMPLEXOS AMB GUIONET
B1. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu amb un alt grau de lexicalització (és a dir, si són formes fixades, que no tenen només valor contrari a la base sense no i no admeten complements).
Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall, element no-metàl·lic; no-violència, els no-violents; no-res
B2. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet (ex.: cinccentista, noucentisme).
B3. Alguns derivats per sufixació: Si el primitiu és una paraula amb guionet o un sintagma en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; si el primer formant del primitiu té accent gràfic com a paraula independent, o si el resultat podria portar a una mala pronúncia.
Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
Ex. 2: camí-raler (<-- camí ral)
Ex. 3: cap-rossenc (<-- cap ros)
B4. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o segon formants.
Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mail, pH-metre; goma-2
Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.
B5. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
Ex.: anglo-nord-americà
B6. Compostos formats amb paraules catalanes en què entren en contacte la vocal final de la primera paraula i una r-, s- o x- inicials de la segona; la primera paraula té accent gràfic quan va sola, o el resultat podria ser difícil d'interpretar o portar a males pronúncies.
Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
Ex. 2: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
Ex. 3: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet (ex.: poca-soltada, vila-realenc).
Excepció: Alguns compostos antics amb primer formant accentuat com a paraula s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia (ex. usdefruit, queviures, quefer).
B7. Compostos començats amb un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet (ex. nordestejar).
B8. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatius o de significat concret s'escriuen sense guionet (ex. cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf).
Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet (ex. pingponguista, zigzaguejar).
B9. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya
B10. Compostos nominals manllevats sense adaptar que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables (ex. bel canto, femme fatale, kale borroka).
Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats (ex. [vi] pedro ximenes).
Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet (ex. agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic).
Atenció 4: Els compostos adverbials o adjectivals manllevats es mantenen separats (ex. a cappella, off the record).
Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet (ex. alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu).
C. MOTS COMPLEXOS AMB UN ESPAI EN BLANC
C1. Derivats formats per un prefix i, com a base, un element amb particularitats gràfiques (és a dir, una xifra, un símbol o bé una paraula començada amb majúscula, escrita amb cursiva o escrita entre cometes).
Ex.: sub 21; anti D; ex URSS; ex "hippy"; anti skinheads
Excepció: Si el prefix s'ajunta a un nom propi amb majúscula i el resultat és un altre nom propi, s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix (ex.: Anticrist, Prealps).
C2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
Ex.: ex alt càrrec; vacuna anti meningococ A conjugada; anti nord-americà
Excepció: Si el prefix i el primer element del sintagma ja funcionen com una paraula en altres contextos, s'escriuen aglutinats (ex.: subdirectora general, hematomes posttraumatisme cranial).
D. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB GUIONET
D1. En el cas de dos noms que actuen com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu
D2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)
E. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB ESPAI EN BLANC
E1. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet l'ús de l'espai en blanc en comptes de l'aglutinació.
Ex.: pre ocupació (=ocupació prèvia), ex portador, co rector, ex exiliat
A. MOTS COMPLEXOS AGLUTINATS
A1. Derivats formats per un prefix i una base catalana.
Excepcions:
. Derivats amb no si tenen un alt grau de lexicalització (veg. B1; ex. no-metàl·lic)
. Derivats amb una base que té una particularitat gràfica (veg. C1; ex. sub 21)
. Derivats amb una base sintagmàtica o amb guionet (veg. C2; ex. anti nord-americà)
A2. Compostos formats amb dues paraules catalanes.
Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Bellpuig; Valldemossa
Excepcions:
. Compostos que posen en contacte una vocal final del primer formant i una r-, una s- o una x- del segon formant (ex. guarda-roba), amb accent gràfic en el primer formant (ex. ciència-ficció) o difícils de pronunciar o interpretar (ex. pit-roig) [Veg. B6.]
. Compostos amb punt cardinal com a primer formant (veg. B7; ex. sud-africà)
. Compostos reduplicatius (veg. B8; ex. txa-txa-txa)
. Compostos amb dos noms propis coordinats (veg. B9; ex. Catalunya-Aragó)
A3. Compostos a la manera culta (el primer formant no és una paraula lliure i acaba amb -o o amb -i).
Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina
A4. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B10, ex. action-painting).
Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei
B. MOTS COMPLEXOS AMB GUIONET
B1. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu amb un alt grau de lexicalització (és a dir, si són formes fixades, que no tenen només valor contrari a la base sense no i no admeten complements).
Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall, element no-metàl·lic; no-violència, els no-violents; no-res
B2. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet (ex.: cinccentista, noucentisme).
B3. Alguns derivats per sufixació: Si el primitiu és una paraula amb guionet o un sintagma en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; si el primer formant del primitiu té accent gràfic com a paraula independent, o si el resultat podria portar a una mala pronúncia.
Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
Ex. 2: camí-raler (<-- camí ral)
Ex. 3: cap-rossenc (<-- cap ros)
B4. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o segon formants.
Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mail, pH-metre; goma-2
Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.
B5. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
Ex.: anglo-nord-americà
B6. Compostos formats amb paraules catalanes en què entren en contacte la vocal final de la primera paraula i una r-, s- o x- inicials de la segona; la primera paraula té accent gràfic quan va sola, o el resultat podria ser difícil d'interpretar o portar a males pronúncies.
Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
Ex. 2: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
Ex. 3: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet (ex.: poca-soltada, vila-realenc).
Excepció: Alguns compostos antics amb primer formant accentuat com a paraula s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia (ex. usdefruit, queviures, quefer).
B7. Compostos començats amb un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet (ex. nordestejar).
B8. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatius o de significat concret s'escriuen sense guionet (ex. cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf).
Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet (ex. pingponguista, zigzaguejar).
B9. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya
B10. Compostos nominals manllevats sense adaptar que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables (ex. bel canto, femme fatale, kale borroka).
Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats (ex. [vi] pedro ximenes).
Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet (ex. agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic).
Atenció 4: Els compostos adverbials o adjectivals manllevats es mantenen separats (ex. a cappella, off the record).
Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet (ex. alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu).
C. MOTS COMPLEXOS AMB UN ESPAI EN BLANC
C1. Derivats formats per un prefix i, com a base, un element amb particularitats gràfiques (és a dir, una xifra, un símbol o bé una paraula començada amb majúscula, escrita amb cursiva o escrita entre cometes).
Ex.: sub 21; anti D; ex URSS; ex "hippy"; anti skinheads
Excepció: Si el prefix s'ajunta a un nom propi amb majúscula i el resultat és un altre nom propi, s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix (ex.: Anticrist, Prealps).
C2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
Ex.: ex alt càrrec; vacuna anti meningococ A conjugada; anti nord-americà
Excepció: Si el prefix i el primer element del sintagma ja funcionen com una paraula en altres contextos, s'escriuen aglutinats (ex.: subdirectora general, hematomes posttraumatisme cranial).
D. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB GUIONET
D1. En el cas de dos noms que actuen com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu
D2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)
E. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB ESPAI EN BLANC
E1. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet l'ús de l'espai en blanc en comptes de l'aglutinació.
Ex.: pre ocupació (=ocupació prèvia), ex portador, co rector, ex exiliat
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
