Note

• Àmbit: Inespecífic
• ('acció contra una cosa')
• En dret romà les actiones eren la manera d'introduir una acció legal i es dividien en dues categories: les actiones in rem i les actiones in personam.
  Les actiones in rem («accions sobre una cosa») són les accions dirigides a les coses o béns. Aquestes accions es poden dirigir quan allò que es pretén exigir és el dret de propietat, o algun altre dret, sobre la cosa, com ara el dret d'ús, usdefruit i servitud; per exemple, la reivindicació per part d'un propietari d'una cosa contra una altra persona que la posseeix o que exerceix algun altre dret sense ser-ne el titular.
  Aquestes accions són les que protegeixen els drets reals, que són els drets de caràcter patrimonial que exerceix una persona sobre una cosa, i que com a titular li permeten obtenir-ne certs avantatges econòmics i es fan valer erga omnes, és a dir, respecte a tothom. Això fa que la resta de persones no tinguin cap dret sobre la cosa i, en cas contrari, el propietari pot interposar aquesta acció.
  En canvi, les actiones in personam són les que van dirigides directament contra la persona concreta, anomenada deutora. Amb aquesta acció es pretén que la deutora respongui per allò a què se l'ha obligada en virtut d'un contracte amb l'altra part o bé perquè ha comès un delicte. Els drets d'obligació estan tutelats per aquesta acció i, a diferència de les actiones in rem, les quals es fan valer erga omnes, les actiones in personam només es poden exercitar contra la persona concreta a qui s'ha obligat mitjançant un pacte amb l'altra part o per la comissió d'un delicte.
  També són clares les diferències que existeixen entre aquests dos tipus d'accions en el procediment formulari romà, atès què en les actiones in rem únicament es preguntava per la pertinença o propietat del dret de l'actor que havia interposat l'acció, però el nom del demandat (aquell que posseïa o estava exercint un dret sobre la cosa sense ser-ne titular) no apareixia a la part de la intentio (on es fixava la pretensió de l'actor), perquè amb aquesta acció es reivindicava la cosa concretament. En canvi, en la fórmula de les actiones in personam apareixien tant el nom de l'actor o creditor, en aquest cas, com el nom del demandat o deutor, pel fet que aquesta sí que anava dirigida contra una persona concreta per l'incompliment d'una obligació respecte al pacte amb la part demandant.
• V. t.: actio in personam, n f