Back to top
governador general governador general

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador general, n m
  • ca  procurador general, n m sin. compl.
  • ca  procurador reial, n m sin. compl.
  • es  gobernador general
  • es  procurador general
  • es  procurador real

<Història del dret>

Definition
Càrrec reial vinculat a l'hereu de la Corona d'Aragó.

Note

  • Àmbit: Països Catalans
  • Arreu d'Europa era comuna la necessitat que tot príncep que es volia desplaçar habitualment, i sovint fora dels seus territoris, designés un oficial que el substituís en l'exercici de les seves funcions mentre era absent. Aquest problema era més evident a la Corona d'Aragó, on el rei es traslladava amb freqüència per tots els seus regnes. A l'origen, aquest càrrec rebia la denominació procurador reial, posteriorment procurador general i, finalment, des del segle XIV, governador general.
    Normalment, es tractava d'un governador únic per a tota la Corona, que tenia altres governadors subordinats per a cada territori. Les atribucions del governador eren molt àmplies en matèria de govern i de justícia. A partir del 1299, el càrrec es va adscriure a la persona del primogènit i hereu. D'aquesta manera es pretenia que el successor del rei es familiaritzés amb les tasques pròpies del govern i l'administració de justícia; així, el primogènit es preparava per a governar mentre els súbdits l'anaven coneixent com a futur rei.
  • V. t.: lloctinent general n m