Back to top
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herència, n f
  • es  herencia

<Història del dret>

Definition
Conjunt de béns, drets i obligacions que, en morir algú, es transmetien als hereus o legataris.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • El dret successori té en origen un fonament familiar, si bé l'objecte de l'herència és el patrimoni. El cas és que la família es vincula per l'herència a una continuïtat; l'herència assegura la continuïtat familiar davant una possible disgregació que no es vol. Aquesta pervivència familiar fonamentada en una unió personal i patrimonial s'assegurava amb l'existència d'un cap de casa (el pater familias romà), que tenia una certa potestat sobre aquella. L'hereu era un nou cap que rebia aquesta potestat sobre el grup familiar i que havia d'evitar la disgregació del patrimoni.
    Així, s'explica la importància del testament, com un mitjà per a designar el nou cap de la casa, el que havia de ser el successor més idoni per a continuar-la i que mai no era un estrany (si era necessari s'usava el sistema de substitucions i, en un cas extrem, s'arribava a instituir com a hereva la pròpia ànima).
    La institució de l'hereu tenia encara més relleu, ja que a Catalunya el dret de participació política en la comunitat requeia normalment en els caps de casa. Per a l'hereu la successió era, en qualsevol cas, universal; l'herència comprenia béns i drets, càrregues i deures. Era una successió universal enfront de la successió particular (llegats), i únicament limitada en origen per qüestions de caràcter moral, per la llegítima i els drets dotals dels fills no hereus, o per possibles reserves fetes pel testador.