exaptació

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca exaptació, n f
es exaptación
fr exaptation
en exaptation

<Lingüística>

Definition

Canvi lingüístic experimentat per un morfema que perd la seua funció inicial i que, en lloc de desaparéixer, es recicla amb una funció diferent, no relacionada amb la inicial.

Note

Per exemple, l'evolució del sufix ‑SC-, que en llatí era un sufix derivatiu que formava verbs incoatius (per exemple, el derivat FLORESCĔRE 'florir' format a partir de FLORĒRE 'estar en flor') i que en català acabà convertint-se en un marcador de classe morfològica, concretament en una marca que prenen els verbs incoatius de la tercera conjugació en aquelles formes que no presenten la vocal temàtica (floreix, floresca, etc., amb la marca eix o esc, enfront de florir, floria, florís, florit, etc., amb la vocal temàtica i). El terme exaptació prové de la biologia evolutiva.