Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "flanc" in all thematic areas
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca dofí de flancs blancs de l'Altlàntic, n m
- es delfín de flancos blancos del Atlántico
- fr dauphin à flancs blancs
- fr lagénorhynque à bec pointu
- fr lagénorhynque à flancs blancs
- en Atlantic white-sided dolphin
- nc Lagenorhynchus acutus
<Zoologia > Mamífers>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret franc, n m
- es derecho franco, n m
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret franc, n m
- es derecho franco
<Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Tant en l'àmbit del dret públic català com en el del privat, el dret dels francs va exercir en els segles inicials de l'edat mitjana una particular influència, fins al punt de convertir-se en un dels elements formatius, de la mateixa manera que per al dret d'altres territoris peninsulars, especialment Navarra i Aragó. Va ser amb la legislació de Carlemany i els seus successors, al segle IX, quan aquesta influència va ser més intensa a Catalunya.
Arran de la invasió sarraïna, les terres que en el futur van constituir Catalunya es van convertir en marques o zones de frontera, terres sempre inestables i obertes a ràtzies i correries. La reconquesta i repoblació del país català es va anar impulsant i consolidant gràcies als corrents migratoris, que es produiren en direccions diverses.
Des del segle VIII fins al X, Catalunya s'integrà en el domini polític de l'Imperi carolingi. Aquesta vinculació política, territorial i social va constituir una importantíssima via de penetració de certes manifestacions del dret franc, que va contribuir a la configuració del dret català.
Sota el domini polític dels francs, a Catalunya es van aplicar les primeres projeccions del dret general franc, contingudes en les anomenades Capitulars, que van ser promulgades pels reis Carlemany, Ludovig i Carles el Calb. Aquestes lleis eren, de fet, una legislació circumstancial que tendia a regular problemes puntuals de l'estructura política del país. Versaven sobre la relació de dret públic entre els hispans, que és així com s'anomenaven els primers catalans, i els comtes, delegats dels reis francs en la prefectura militar i administrativa del comtat; sobre les relacions de dependència de la gent que habitava en el territori en relació amb el domini imperial; sobre la possessió pacífica de les terres que conreaven; sobre la concessió de la facultat d'ocupar terres per aprisió; sobre l'administració de justícia en les causes majors, que havia de resoldre el tribunal comtal -les menors es podien resoldre per la llei personal; sobre la determinació de les obligacions públiques dels súbdits pel que fa a l'autoritat comtal; sobre l'oferiment de protecció i defensa reials; sobre les obligacions fiscals dels súbdits i l'exempció d'impostos, i sobre el servei militar, restringit a la defensa local. Per tant, Catalunya va conèixer un dret general no totalitari plasmat en les Capitulessis i desenvolupat a partir de l'estructura pública que van establir els emperadors francs.
A més, des dels inicis del segle IX, els habitants del territori català rebien de l'autoritat comtal beneficis, mentre s'organitzava el règim feudal, que al llarg dels segles XI i XII es va desenvolupar completament. La feudalització dels comtats catalans es va constituir a partir del feudalisme francès.
En aquests primers segles, el procediment judicial va ser molt formalista, encaminat a garantir la responsabilitat, a vegades col·lectiva, i l'origen es troba en la recensió definitiva de la llei sàlica, feta per Carlemany el 802. El mitjà de prova de l'ordalia caldària, tan estès a Catalunya, també procedia d'un dels preceptes d'aquesta llei.
En canvi, les influències del dret franc que van afectar el dret privat català són menors que les que van afectar el dret públic, ja que el reconeixement del principi de la personalitat del dret, fet als habitants de Catalunya, llavors Hispània, des de les mateixes Capitulessis, va fer que en els aspectes que aquestes no regulaven, s'apliqués la llei gòtica, en matèries com ara successions, família i obligacions.
No obstant això, el dret franc va influir sobre el dret català en qüestions molt puntuals, com ara la terminologia amb què es designava la propietat i la possessió, institucions que inicialment no estaven nítidament delimitades, i la manera com es distribuïa la gran propietat rural, el domini.
En relació amb la terminologia, i igual que al Regne dels francs, es va utilitzar la denominació alou per a designar una de les modalitats principals de propietat privada. En molts diplomes dels segles IX i X, s'empra la denominació alou per a designar la propietat privada, familiar i hereditària, que és la forma de propietat més plena i estesa, i que eximeix de càrregues i prestacions, i la més lliure, que no pertany al fisc i s'oposa a la propietat pública. Alou és el que es posseeix sense haver de rendir tribut a ningú, els béns, gairebé sempre immobles de naturalesa rústica, que es reben lliures de tota càrrega o cens, o de qualsevol servei real o personal. Conceptualment, alou es corresponia amb el concepte de propietat d'empremta romana, però la terminologia és d'origen germànic. Prova d'això és que, en una de les primeres recensions de la llei sàlica, de principis del segle VI, coneguda i editada amb el nom de Pactus legis salicae, el títol LIX va precedit de la rúbrica «De alodis». La mateixa rúbrica duu el títol XIIIC de l'última redacció d'aquesta llei, la dels anys 802-803. La llei és coneguda sobretot perquè no permet que les dones heretin la «terra sàlica».
Quant a la distribució d'alous, masos i viles, el sòl agrari que tenien es distribuïa en dues grans àrees. D'una banda, la reserva senyorial, la terra d'explotació directa, anomenada a Catalunya condamina, dominicaturas, contamina, en llatí, i domengadures, domenges i domenegatera, en la llengua popular. Per l'altra, les tinences camperoles, unitats agràries concedides als pagesos, per les quals aquests satisfeien diverses càrregues i prestacions (serveis en treball). Encara que l'origen d'aquestes formes de repartiment prové del baix Imperi romà, són els pobles germànics, i sobretot els francs, els qui millor van contribuir a difondre-les.
En matèria de contractes, a Catalunya s'utilitzava molt el contracte ad complantandum o de complant, de creació franca, que consistia en la cessió al pagès d'una parcel·la de terra perquè la conreés. Els fruits es dividien entre el llaurador i l'amo durant un temps determinat, transcorregut el qual la propietat de la terra se la repartien per meitat.A Aragó, Navarra, el País Basc i Castella, es poden veure les influències del dret franc en institucions del dret privat (tinença d'any i dia, veïnatge, troncalitat, règim de hostatge), com a conseqüència de les migracions que van tenir lloc, a partir de l'any 1000, al llarg del camí de Sant Jaume.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca duiquer de flancs vermells, n m
- es duiker de flancos rojos
- es duiquero de flancos rojos
- fr céphalophe à flancs roux
- fr céphalophe rouge
- en red-flanked duiker
- nc Cephalophus rufilatus
<Zoologia > Mamífers>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca duiquer de flancs vermells, n m
- es duiker de flancos rojos, n m
- fr céphalophe à flancs roux, n m
- en red-flanked duiker, n
- de Rotflankenducker, n m
- nc Cephalophus rufilatus
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca duiquer de flancs vermells, n m
- es duiker de flancos rojos, n m
- fr céphalophe à flancs roux, n m
- en red-flanked duiker, n
- de Rotflankenducker, n m
- nc Cephalophus rufilatus
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca esparver de flancs vermells, n m
- es gavilán flanquirrojo
- fr autour à flancs roux
- en chestnut-flanked sparrowhawk
- de Rotflankenhabicht
- nc Accipiter castanilius
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca esparver de flancs vermells, n m
- es gavilán flanquirrojo
- fr autour à flancs roux
- en chestnut-flanked sparrowhawk
- de Rotflankenhabicht
- nc Accipiter castanilius
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca espineta de flancs rogencs, n f
- es gerigón flanquirrufo
- fr gérygone à flancs roux
- en rufous-sided gerygone
- de Rostflankengerygone
- nc Gerygone dorsalis
<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca espineta de flancs rogencs, n f
- es gerigón flanquirrufo
- fr gérygone à flancs roux
- en rufous-sided gerygone
- de Rostflankengerygone
- nc Gerygone dorsalis
<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>
