Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "fortunal" in all thematic areas

asturià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca asturià
ca asturianolleonès sin. compl.
ca asturlleonès sin. compl.
ca bable sin. compl.
ca lleonès sin. compl.
cod asturianu (Espanya)
cod mirandès (Portugal)
ar الليونية
cy Astwreg
cy Leoneg sin. compl.
de Asturisch
de Asturischleonesich sin. compl.
de Asturleonesisch sin. compl.
de Leonesisch sin. compl.
en Asturian
en Astur-Leonese sin. compl.
en Asturian-Leonese sin. compl.
en Leonese sin. compl.
es asturiano
es asturianoleonés sin. compl.
es asturleonés sin. compl.
es leonés sin. compl.
eu asturleonera
fr asturien
fr asturien-léonais sin. compl.
fr asturléonais sin. compl.
fr léonais sin. compl.
gl asturiano
gl asturianoleonés sin. compl.
gl asturleonés sin. compl.
gl leonés sin. compl.
gn asturiano
gn asturianoleone sin. compl.
gn asturleone sin. compl.
gn leone sin. compl.
it asturiano
it asturianoleonese sin. compl.
it asturleonese sin. compl.
it leonese sin. compl.
ja アストゥリアス語
ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
nl Asturisch
nl Asturiano-Leonees sin. compl.
nl Leonees sin. compl.
nl Mirandees sin. compl.
oc asturian
oc asturianoleonés sin. compl.
oc asturleonés sin. compl.
oc leonés sin. compl.
pt asturiano
pt asturiano-leonês sin. compl.
pt asturo-leonês sin. compl.
pt leonês sin. compl.
pt mirandês sin. compl.
ru Астурийский язык
ru Леонский sin. compl.
ru Астурийско-леонский sin. compl.
ru Леонско-астурийский sin. compl.
sw Asturian
sw Astur-leonese sin. compl.
sw Asturia-leonese sin. compl.
sw Leonese sin. compl.
tmh Taliyunist
tmh tasturliyunisit sin. compl.
tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
tmh Tawstriyat sin. compl.
zh 莱昂语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definition

Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.

cabra salvatge de Portugal

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca cabra salvatge de Portugal, n f
es cabra montés cantábrica, n f
en Portuguese ibex, n
de Portugiesische Steinbock, n m
nc Capra pyrenaica lusitanica

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

cabra salvatge de Portugal

<Ciències de la vida>

ca cabra salvatge de Portugal, n f
es cabra montés cantábrica, n f
en Portuguese ibex, n
de Portugiesische Steinbock, n m
nc Capra pyrenaica lusitanica

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

camarinya

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca camarinya, n f
es camariña
es caramina
es caramiña
fr camarine blanche
pt camarinha
pt camarinheira
pt herba da fame
eu Portugal giñarra
nc Corema album

<Botànica>

Note

Família de les empetràcies.
L'especialista Joan Vallès no és gaire partidari de crear un neologisme, ja documentat, per a aquesta planta. Malgrat tot, no ho veu inadequat en cas que s'hagi d'anomenar aquesta espècie en català.

cedre blanc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cedre blanc, n m
es cedro de Busaco, n m
es ciprés de Portugal, n m
fr cyprès du Portugal, n m
en Portuguese cypress, n
nc Cupressus lusitanica

cop afortunat

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cop afortunat, n m
es golpe afortunado
fr coup réussi
en successful attack

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definition

Cop executat amb exactitud i força sobre una zona vàlida del cos de l'adversari, que puntua en el combat.

cop afortunat

<08 Esports de combat > 03 Karate>, <08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca cop afortunat, n m
es golpe afortunado
fr coup réussi
en successful attack

<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>, <Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definition

Cop puntuable executat amb exactitud i força sobre una zona vàlida del cos de l'adversari.

dia de fortuna

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

ca dia de fortuna, n m
es día de fortuna

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definition

Dia en què es prohibeix de caçar perquè els animals han quedat indefensos com a conseqüència d'un accident major, com ara una nevada o un incendi.

endeví | endevina

<Ciències socials > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca endeví | endevina, n m, f
ca vident, n m, f
es adivino
es vidente
fr devin
fr diseur
fr voyant
en clairvoyant
en diviner
en fortune-teller

<Ciències socials > Ocupacions>

Definition

Persona que prediu l'esdevenidor i descobreix el passat o fets ocults.

estafa de la fortuna

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

ca estafa de la fortuna, n f
ca carta nigeriana, n f sin. compl.
es carta nigeriana, n f
es cartas nigerianas, n f pl
es estafa de las cartas nigerianas, n f
es estafa nigeriana, n f
es timo 419, n m
es timo nigeriano, n m
fr escroquerie par avance de frais, n f
fr fraude 419, n f
fr fraude nigériane, n f
en 419 scam, n
en advance fee fraud, n
en Nigerian letter scam, n
en Nigerian Prince scam, n
en Nigerian scam, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definition

Ciberestafa en què es tempta la víctima amb la possibilitat d'obtenir una gran quantitat de diners i se la persuadeix de fer un pagament per endavant com a condició per a accedir-hi.

Note

1. En l'estafa de la fortuna és freqüent, per exemple, la promesa de rebre part dels diners d'una suposada herència si prèviament s'abonen unes determinades quantitats en concepte d'honoraris professionals o d'impostos.

2. La referència a Nigèria, present en diverses denominacions, prové del fet que molts casos d'aquest tipus de ciberestafa tenen l'origen en aquest país africà, i la referència al número 419, en el fet que l'article del codi penal de Nigèria que tipifica aquest delicte és el 419.