Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "fragment" in all thematic areas

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
es n m
fr n m
en n

<Física > Mecànica>

Definition

Note

bladenc -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bladenc -a, adj
es trigueño
fr froment
en wheaten

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definition

Dit del pelatge o del plomatge que és ros fosc.

Note

S'aplica, especialment, als gossos i els ocells.

bladenc -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

ca bladenc -a, adj
es trigueño
fr froment
en wheaten

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definition

Dit del pelatge o del plomatge que és ros fosc.

Note

S'aplica, especialment, als gossos i els ocells.

blat blancal

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blat blancal, n m
ca blat comú, n m sin. compl.
ca blat xeixa, n m sin. compl.
ca forment, n m sin. compl.
ca xeixa, n f sin. compl.
ca blat, n m alt. sin.
ca blat blancatxo, n m alt. sin.
ca blat candial, n m alt. sin.
ca blat de coure, n m alt. sin.
ca blat de prats, n m alt. sin.
ca blat escoat, n m alt. sin.
ca blat menut, n m alt. sin.
ca blat orb, n m alt. sin.
ca blat rodonell, n m alt. sin.
ca blat roig, n m alt. sin.
ca blat tendre, n m alt. sin.
ca blat tosell, n m alt. sin.
ca blat tremesí, n m alt. sin.
ca blat candeal, n m var. ling.
ca blat hembrilla, n m var. ling.
ca blat tosella, n m var. ling.
ca froment, n m var. ling.
nc Triticum aestivum L.
nc Triticum hybernum L. var. ling.
nc Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
nc Triticum sativum Lam. var. ling.
nc Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.

blat blancal

<Ciències de la vida>

ca blat blancal, n m
ca blat comú, n m sin. compl.
ca blat xeixa, n m sin. compl.
ca forment, n m sin. compl.
ca xeixa, n f sin. compl.
ca blat, n m alt. sin.
ca blat blancatxo, n m alt. sin.
ca blat candial, n m alt. sin.
ca blat de coure, n m alt. sin.
ca blat de prats, n m alt. sin.
ca blat escoat, n m alt. sin.
ca blat menut, n m alt. sin.
ca blat orb, n m alt. sin.
ca blat rodonell, n m alt. sin.
ca blat roig, n m alt. sin.
ca blat tendre, n m alt. sin.
ca blat tosell, n m alt. sin.
ca blat tremesí, n m alt. sin.
ca blat candeal, n m var. ling.
ca blat hembrilla, n m var. ling.
ca blat tosella, n m var. ling.
ca froment, n m var. ling.
nc Triticum aestivum L.
nc Triticum hybernum L. var. ling.
nc Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
nc Triticum sativum Lam. var. ling.
nc Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.

blat de moro

<Botànica>

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca blat d'Indi, n m var. ling.
ca blat de l'Indi, n m var. ling.
ca blatdindi, n m var. ling.
ca frument de l'Índia, n m var. ling.
ca maís, n m var. ling.
ca mallorquer, n m var. ling.
ca millot, n m var. ling.
ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pèl de panoja, n m var. ling.
ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
nc Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

blat de moro

<Ciències de la vida>

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca blat d'Indi, n m var. ling.
ca blat de l'Indi, n m var. ling.
ca blatdindi, n m var. ling.
ca frument de l'Índia, n m var. ling.
ca maís, n m var. ling.
ca mallorquer, n m var. ling.
ca millot, n m var. ling.
ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pèl de panoja, n m var. ling.
ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
nc Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca bram, n m
es rebuzno
fr braiment
en bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Crit de l'ase.

bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca bram, n m
es rebuzno
fr braiment
en bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Crit de l'ase.

calc de llautó per fregament

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca calc de llautó per fregament, n m
en brass rubbing, n

Definition

Calc fet a partir de plaques monumentals de llautó ubicades en esglésies, que crea emprant tinta, cera tenyida o altres materials per transferir una imatge a un paper.

Note

Crear i col·leccionar calcs de llautó per fregament va ser una afició molt estesa a la Gran Bretanya entre els segles XVII i XIX, però el terme pot fer referència a qualsevol calc d'aquest tipus fet en altres èpoques i indrets.