Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "gitano" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mero rosat, n m
- ca anfós bord, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- es gitano
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
- nc Mycteroperca rubra
<Peixos>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca porqueta, n f
- ca aranya del bon Jesús, n f sin. compl.
- ca bouet de Sant Antoni, n m sin. compl.
- ca caterineta, n f sin. compl.
- ca cuc de Sant Antoni, n m sin. compl.
- ca cuca de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca cuqueta del bon Jesús, n f sin. compl.
- ca gallinorba, n f sin. compl.
- ca gitano, n m sin. compl.
- ca marraco, n m sin. compl.
- ca marrameu, n m sin. compl.
- ca muleta del bon Jesús, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca panerola, n f sin. compl.
- ca pastera, n f sin. compl.
- ca paternostrera, n f sin. compl.
- ca porquet de Sant Antoni, n m sin. compl.
- ca somereta, n f sin. compl.
- ca trugeta, n f sin. compl.
- ca truja, n f sin. compl.
- es cochinilla de humedad
- fr cloportes
- en sowbugs
<Agricultura > Fitopatologia>
Definition
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca romaní
- ca gitano sin. compl.
- ca romanó sin. compl.
- cod rromani chib
- ar الرومني- لغة الغجر
- cy Romani
- de Romani
- de Romanes sin. compl.
- en Romani
- en Gypsy sin. compl.
- en Romanese sin. compl.
- es romaní
- es gitano sin. compl.
- es romanó sin. compl.
- eu ijitoera
- eu romani sin. compl.
- fr romani
- fr gitan sin. compl.
- fr romano sin. compl.
- gl romaní
- gl romanó sin. compl.
- gl xitano sin. compl.
- gn romani
- gn hitáno sin. compl.
- gn románo sin. compl.
- it romanes
- it gitano sin. compl.
- it rom sin. compl.
- ja ロマニ語
- ja ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
- nl Romaní
- nl Roma sin. compl.
- oc romaní
- pt romani
- pt gitano sin. compl.
- ru Цыганский язык
- sw Romani
- sw Gypsy sin. compl.
- sw Romanese sin. compl.
- tmh Tarumanit
- tmh Tajitanut sin. compl.
- tmh tarumanut sin. compl.
- zh 罗姆语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Indoirànica>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Rússia>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Albània>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Espanya>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > França>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Portugal>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>
Definition
Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.
Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.
