Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "grolleria" in all thematic areas

0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina? 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
  • es  (motricitat fina) motricidad fina, n f
  • es  (motricitat global) motricidad global, n f
  • es  (motricitat global) motricidad gruesa, n f
  • fr  (motricitat fina) motricité fine, n f
  • fr  (motricitat global) motricité globale, n f
  • en  (motricitat fina) fine motor skill, n
  • en  (motricitat global) gross motor skill, n

<Ciències de la salut > Fisiologia humana>

Definition
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.

- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.

- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.

Note

  • Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina? 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?

<Ciències socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
  • es  (motricitat fina) motricidad fina, n f
  • es  (motricitat global) motricidad global, n f
  • es  (motricitat global) motricidad gruesa, n f
  • fr  (motricitat fina) motricité fine, n f
  • fr  (motricitat global) motricité globale, n f
  • en  (motricitat fina) fine motor skill, n
  • en  (motricitat global) gross motor skill, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definition
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.

- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.

- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.

Note

  • Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
arna de la cera arna de la cera

<Zoologia > Insectes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arna de la cera, n f
  • ca  poll de les arnes, n f sin. compl.
  • es  oruga de los panales
  • es  polilla de las colmenas
  • fr  fausse teigne de la cire
  • en  honeycomb moth
  • en  wax moth
  • nc  Galleria mellonella

<Zoologia > Insectes>

artilleria artilleria

<Defensa > Armament. Balística>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artilleria, n f
  • es  artillería

<Defensa > Armament. Balística>

Definition
Conjunt de canons, d'obusos i d'altres màquines de guerra d'una plaça, d'un exèrcit, d'un vaixell, amb les seves municions, vehicles, estris, etc.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  artilleria, n f
  • es  arte tormentaria, n f
  • es  artillería, n f
  • es  tormentaria, n f

<Defensa>

Definition
Tècnica de construir, utilitzar i conservar el conjunt de les màquines de guerra.
artilleria artilleria

<Història>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  artilleria, n f
  • es  arte tormentaria, n f
  • es  artillería, n f
  • es  tormentaria, n f

<Història>

Definition
Tècnica de construir, utilitzar i conservar el conjunt de les màquines de guerra.
artilleria antiaèria artilleria antiaèria

<Armament>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artilleria antiaèria, n f
  • es  artillería antiaérea
  • fr  artillerie antiaérienne
  • en  antiaircraft artillery

<Armament>

Definition
Artilleria encarregada d'abatre els avions enemics i d'obstaculitzar-ne les incursions.
artilleria de campanya artilleria de campanya

<Armament>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artilleria de campanya, n f
  • es  artillería de campaña
  • fr  artillerie de campagne
  • en  field artillery

<Armament>

Definition
Artilleria encarregada de cobrir les tropes en campanya i de prestar-los suport.
bosc de galeria bosc de galeria

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bosc de galeria, n m
  • ca  bosc en galeria, n m
  • es  bosque en galería
  • es  bosque galería
  • fr  forêt-galerie
  • fr  galerie forestière
  • it  foresta a galleria
  • en  fringing forest
  • en  gallery forest
  • de  Galeriewald

<Ciència forestal>

Definition
Bosc que ocupa bandes llargues i estretes de terreny.
brioixeria brioixeria

<Indústria > Indústria alimentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería
  • fr  viennoiserie
  • en  viennoiserie

<Indústria > Indústria alimentària>

Definition
Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.

Note

  • Si bé des del punt de vista de la legislació les formes pastisseria i brioixeria designen conceptes diferents, en la llengua general la forma castellana bollería correspon en català a pastes o pastisseria.