Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "grosseria" in all thematic areas
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
- es (motricitat fina) motricidad fina, n f
- es (motricitat global) motricidad global, n f
- es (motricitat global) motricidad gruesa, n f
- fr (motricitat fina) motricité fine, n f
- fr (motricitat global) motricité globale, n f
- en (motricitat fina) fine motor skill, n
- en (motricitat global) gross motor skill, n
<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>
Definition
- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.
- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
- es (motricitat fina) motricidad fina, n f
- es (motricitat global) motricidad global, n f
- es (motricitat global) motricidad gruesa, n f
- fr (motricitat fina) motricité fine, n f
- fr (motricitat global) motricité globale, n f
- en (motricitat fina) fine motor skill, n
- en (motricitat global) gross motor skill, n
<Ciències de la salut > Fisiologia humana>
Definition
- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.
- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agrassó, n m
- es grosella espinosa
- fr groseille à maquereau
- en gooseberry
- nc Ribes grossularia
- nc Ribes uva-crispa
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrassó, n m
- ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
- ca gaixiva, n f sin. compl.
- ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
- ca agrassera, n f alt. sin.
- ca agrassons, n m pl alt. sin.
- ca burba (fruit), n f alt. sin.
- ca burbera, n f alt. sin.
- ca burberes, n f pl alt. sin.
- ca burbes, n f pl alt. sin.
- ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca gaixives, n f pl alt. sin.
- ca grosella, n f alt. sin.
- ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
- ca groseller, n m alt. sin.
- ca grosellers, n m pl alt. sin.
- ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
- ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
- ca riber, n m alt. sin.
- ca riber espinós, n m alt. sin.
- ca ribes, n f pl alt. sin.
- ca agrasom, n m var. ling.
- ca agrasons, n m pl var. ling.
- ca agressons, n m pl var. ling.
- ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
- ca gatxiva, n f var. ling.
- ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
- ca pinsós, n m pl var. ling.
- nc Ribes uva-crispa L.
- nc Ribes grossularia L. var. ling.
<Botànica > saxifragàcies>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agrassera, n f
- es agracera
- fr carafe à verjus
<Utillatge de cuina>
Definition
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la falsa ambròsia (Ambrosia acanthicarpa), n f
- ca al·lèrgia a la falsa ambròsia (Franseria acanthicarpa), n f sin. compl.
- es alergia a falsa ambrosía (Franseria acanthicarpa), n f
<Al·lergologia>
Note
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 103101000135104
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anàlisi aproximada, n f
- ca anàlisi de Weende, n f sin. compl.
- es análisis aproximado
- es análisis de Weende
- fr analyse de Weende
- fr analyse grossière
- en proximate analysis
- en Weende analysis
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definition
Note
- Les sis fraccions de l'anàlisi aproximada són la cendra, l'extracte eteri, la fibra bruta, la humitat, el material extractiu lliure de nitrogen i la proteïna bruta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Note
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrosser | arrossera, n m, f
- ca arrossaire, n m, f sin. compl.
- es arrocero
- fr riziculteur
- en rice farmer
- en rice grower
- en rice producer
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
Definition
<Utillatge de cuina>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca arrossera, n f
- es arrocera, n f
- es olla arrocera, n f
- fr autocuiseur de riz, n m
- fr cuiseur à riz, n m
- fr cuiseur de riz, n m
- fr cuit-riz, n m
- fr rizeuse, n f
- en rice cooker, n
- en rice steamer, n
- de Reiskocher, n m
- zh 电饭锅, n
- zh diànfànguō, n
<Utillatge de cuina>
Definition
Note
- 1. La majoria d'arrosseres són elèctriques, però també n'hi de gas i per a microones.
- 2. La denominació xinesa diànfànguō fa referència, específicament, a l'arrossera elèctrica.
