Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "impuresa" in all thematic areas

aliança d'empreses aliança d'empreses

<Economia. Empresa>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aliança d'empreses, n f
  • es  agrupación temporal de empresas
  • es  empresa conjunta
  • es  joint venture
  • en  joint venture

<Economia i empresa>

Definition
Activitat empresarial duta a terme per dues o més empreses jurídicament independents associades ocasionalment, cadascuna de les quals és especialista en algun aspecte, que es reparteixen els beneficis o les pèrdues.
aliança d'empreses aliança d'empreses

<Empresa > Tipologia d'empreses>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  aliança d'empreses, n f
  • es  empresa conjunta
  • es  joint venture
  • fr  coentreprise
  • fr  joint venture
  • en  joint venture

<Empresa > Tipologia d'empreses>

Definition
Activitat empresarial duta a terme per dues o més empreses jurídicament independents associades ocasionalment.
aliança d'empreses aliança d'empreses

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aliança d'empreses, n f
  • es  empresa conjunta
  • es  joint venture
  • fr  coentreprise
  • fr  joint venture
  • en  joint venture

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

antena impresa antena impresa

<TIC > Telecomunicacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  antena impresa, n f
  • ca  pegat, n m sin. compl.
  • es  antena impresa
  • es  parche
  • en  patch antenna
  • en  printed antenna

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definition
Antena formada per una placa metàl·lica disposada sobre un substrat dielèctric col·locat al damunt d'un pla metàl·lic inferior. És molt utilitzada en combinació amb ^circuits de microones planars^ per la compatibilitat mecànica que presenta.
aquest esdeveniment es produeix per a cada còpia impresa aquest esdeveniment es produeix per a cada còpia impresa

<TIC > Informàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest esdeveniment es produeix per a cada còpia impresa
  • en  this event occurs for each copy printed

<Localització > Fraseologia>

armella de ganxo armella de ganxo

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armella de ganxo, n f
  • ca  baga de ganxo, n f
  • ca  armella oberta, n f sin. compl.
  • ca  baga oberta, n f sin. compl.
  • es  carta de colores
  • es  catálogo de colores
  • es  doblado
  • es  impreso
  • es  plegado
  • fr  pliage
  • fr  pliure
  • en  color card
  • en  color chart
  • en  folding
  • en  print
  • en  printed matter

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definition
Peça metàl·lica en forma de ganxo i proveïda d'una espiga roscada que permet de fixar-la a la fusta.
arrendament d'empresa arrendament d'empresa

<Dret mercantil>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrendament d'empresa, n m
  • es  arrendamiento de empresa

<Dret mercantil>

arrendament d'empresa arrendament d'empresa

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament d'empresa, n m
  • ca  arrendament d'indústria, n m sin. compl.
  • es  arrendamiento de empresa
  • es  arrendamiento de industria

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definition
Contracte d'arrendament en què la part arrendadora lloga tant l'espai físic com el negoci o les activitats que duu a terme una empresa, juntament amb les instal·lacions i l'organització, a la part arrendatària.

Note

  • Les empreses poden ser objecte de diversos negocis jurídics, entre els quals es troba l'arrendament d'empresa (o arrendament d'indústria).
    L'arrendament d'empresa és una figura que s'aplica de manera general a certs sectors, que consisteix a arrendar l'empresa totalment, és a dir, el conjunt de béns, drets i obligacions que conté.
    A diferència de l'arrendament de local, la jurisprudència defineix l'arrendament d'empresa com el negoci jurídic en què no només s'arrenda el local, sinó també el negoci o l'activitat de l'empresa, juntament amb les instal·lacions i l'organització i, per tant, la universalitat d'elements destinats a l'activitat de l'empresa.
    L'article 1543 del Codi civil espanyol (CC) defineix aquest negoci jurídic així: «contracte en què una de les parts (arrendadora) s'obliga a cedir l'ús a l'altra (arrendatària) per un temps i un preu determinats». Aquests dos elements, temps i preu, exigits pel CC, són indispensables i essencials en aquest tipus de negoci jurídic, ja que, en cas que no hi constessin, no es podria considerar un arrendament d'empresa, sinó un altre negoci jurídic.
    El preu s'ha de fixar en el contracte, però no necessàriament en diners, atès que també es permet el pagament en espècie o a canvi de serveis (encara que aquests no solen ser els casos comuns). La fixació del preu d'arrendament és determinat lliurement per les parts, i en el contracte s'ha de disposar el lloc on s'ha d'efectuar el pagament. En absència d'especificació del lloc, s'aplica l'article 1171 del CC, que disposa que el pagament s'ha de fer al lloc on s'hagi estipulat l'obligació o bé en altres casos, és a dir, al domicili del deutor o arrendatari.
    Pel que fa al temps de durada de l'arrendament, també ha de constar en el contracte. Cal deixar-hi clar que no es tracta d'un altre tipus de negoci jurídic, ja que no comporta un canvi de propietat de l'empresa. L'article 1543 del CC disposa que no s'accepta l'arrendament perpetu, però sí que és possible pactar un contracte de durada indeterminada.
    En aquest negoci jurídic, tant la part arrendadora com l'arrendatària tenen certes obligacions respecte a aquest arrendament i entre les parts. Per exemple, l'article 1554 del CC disposa que l'arrendador està obligat a entregar a l'arrendatari l'objecte (empresa) del contracte; a fer les reparacions necessàries per a conservar-lo en estat de servir per a l'ús destinat (sempre que els desperfectes no siguin atribuïbles a l'arrendatari), i també està obligat a «mantenir el gaudi pacífic de l'arrendament», és a dir, queda obligat a no fer la competència amb una altra empresa destinada a la mateixa activitat dins el territori on es troba l'empresa arrendada.
    D'altra banda, l'article 1555 del CC disposa les obligacions que té l'arrendatari: abonar el pagament del preu pactat en el contracte d'arrendament; utilitzar l'empresa arrendada i utilitzar-la per a l'activitat que figura en el contracte; pagar les despeses que pugui ocasionar l'escriptura del contracte (atès que no és aquesta la modalitat comuna); també està obligat a restituir l'empresa a l'arrendador un cop finalitzi el contracte, i, en alguns casos, ha d'assumir les despeses de certes millores o reparacions per al bon funcionament de l'empresa.
    El CC també permet el sotsarrendament de l'empresa, que pot ser total o parcial, sempre que no hi hagi pacte en contra en el contracte d'arrendament entre l'arrendador i l'arrendatari. Ara bé, els articles 1551 i 1552 del CC disposen que el sotsarrendament no exclou de la responsabilitat de compliment del contracte de l'arrendatari respecte a l'arrendador i, a més, el sotsarrendatari queda obligat a favor de l'arrendador per l'ús i la conservació de l'empresa, i pel preu convingut.
    A més, l'arrendador té la possibilitat i la facultat de desnonar judicialment l'arrendatari per diverses causes, com ara: l'impagament del preu convingut en el contracte; l'expiració del termini fixat de durada de l'arrendament; la infracció d'alguna o algunes condicions estipulades en el contracte, o bé destinar l'empresa a algun ús o servei que no s'hagi pactat en el contracte d'arrendament.
    Finalment, el CC disposa, com a regla general, que l'arrendament de l'empresa o la indústria conclou el dia prefixat en el contracte d'arrendament sense necessitat de requeriment. En cas que aquest hagi finalitzat però l'arrendatari segueixi l'activitat de l'empresa durant quinze dies més sense que l'arrendador hagi manifestat la seva oposició, s'entén que hi ha una continuació del contracte mitjançant una reconducció tàcita. Es prorroga el contracte tenint en compte el preu i el temps de pagament de l'arrendament, tal com disposa l'article 1566 del CC, i es fixa aquesta pròrroga segons el que disposen els articles 1577 i 1581 del CC («Si el contracte d'arrendament va ser fixat anualment, es prorrogarà per anys, en cas de ser un arrendament mensual la pròrroga es farà per mesos, i en cas de ser diari es prorrogarà diàriament»).
arrendament d'obra arrendament d'obra

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament d'obra, n m
  • ca  arrendament d'obres, n m sin. compl.
  • ca  contracte d'empresa, n m sin. compl.
  • ca  contracte d'execució d'obra, n m sin. compl.
  • es  arrendamiento de obra
  • es  arrendamiento de obras
  • es  contrato de ejecución de obra
  • es  contrato de empresa
  • es  contrato de obra

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definition
Contracte en què una part s'obliga a fer una obra per un preu determinat.

Note

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífico
  • La manca d'una regulació catalana pròpia sobre l'arrendament d'obra (figura que una part de la doctrina prefereix anomenar contracte d'execució d'obra o contracte d'empresa) porta a la regulació que el Codi civil espanyol (CC) fa d'aquesta figura jurídica, i que en l'article 1.544 diu que «en l'arrendament d'obra. una de les parts s'obliga a executar una obra. per un preu cert».
    En l'arrendament d'obres, per tant, una de les parts es compromet a realitzar l'obra; aquesta part rep el nom de arrendador, contractista, empresari o executant de l'obra. L'altra part, que ha encarregat l'obra i se n'aprofita, i que està obligada a pagar, rep el nom de arrendatari, propietari de l'obra o comitent. L'objecte del contracte no és tant la realització per una de les parts d'un treball en benefici de l'altra (cosa que pertany a l'àmbit de l'arrendament de serveis), com la materialització del treball en l'obra encarregada, que és objecte de lliurament i per la qual es paga el preu que s'ha estipulat (sentències del 24.9.1984 i del 10.3.1983).
    D'altra banda, es considera obra qualsevol resultat material o industrial, científic, artístic, etc. Fruit del desenvolupament d'una activitat o d'un treball. Ha de ser possible físicament i jurídicament, alhora que s'ha de poder determinar d'alguna manera, ja sigui per referència a un plànol o a un disseny o per indicació de qualsevol altra circumstància que l'especifiqui. Quant al preu, pot consistir en una prestació de qualsevol classe (a diferència del cas de la compravenda; Sentència del 8.10.1903), encara que normalment consisteix en diners. La inexistència del preu dona lloc a la inexistència del contracte (sentències del 14.5.1929 i del 19.12.1953). Es pot pactar una remuneració única i invariable per a tota l'obra o un preu fixat per peces o per mides, possibilitat expressament determinada per l'article 1592 del CC. Finalment, ha de ser vertader i determinat o determinable. No s'ha de confondre, en aquest punt, la certesa del preu a què es refereix l'article 1544 del CC amb el fet que aquest s'hagi pactat anticipadament o hagi d'estar necessàriament fixat en el contracte. Molta jurisprudència ha reconegut que n'hi ha prou que el preu es pugui determinar amb posterioritat al contracte, per acord de les parts, per determinació d'una tercera persona, per mitjà d'una taxació judicial, per relació a un fet que el pugui determinar o segons el costum d'allà on es fa l'obra (sentències del 4.9.1993, del 30.5.1987, del 31.5.1981, del 22.11.1980, del 28.4.1978, del 22.12.1954 i del 7.5.1901).
    S'ha de tenir en compte, d'altra banda, que, sovint, les parts volen que el preu final de l'obra es vagi adaptant a les circumstàncies que es poden produir mentre s'executa i que podrien determinar un increment o una disminució del valor. La revisió del preu sempre serà possible per aplicació del principi general d'autonomia de les voluntats (art. 1255 CC), fins i tot en els contractes a preu alçat. Per a un cas concret de preu alçat, l'article 1593 del CC estableix que «l'arquitecte o contractista que s'encarrega per un preu alçat de la construcció d'un edifici o d'una altra obra d'acord amb un plànol convingut amb el propietari del sòl no pot demanar augment de preu encara que hagi augmentat el dels jornals o materials; però ho pot fer quan s'hagi fet algun canvi en el plànol que produeixi un augment d'obra, sempre que el propietari ho hagi autoritzat». Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 1599 del CC, «si no hi ha pacte o costum en contra, el preu de l'obra s'ha de pagar en fer-se el lliurament».
    L'arrendament d'obres no requereix cap acord especial, i es regeix per la doctrina general dels articles 1278 i 1280 del CC. La proximitat conceptual entre l'arrendament d'obres i l'arrendament de serveis, juntament amb l'eventual dificultat per a distingir una figura o l'altra en determinats casos, ha obligat la doctrina i la jurisprudència a formular criteris de distinció satisfactoris entre un tipus d'arrendament i l'altre. D'entre tots els criteris formulats, el més comunament acceptat és el que se centra en l'objecte d'un contracte i l'altre. En l'arrendament d'obres el contractista s'obliga a un resultat, sense consideració al treball que s'hagi d'emprar per a crear-lo. Altrament, en l'arrendament de serveis, és objecte del contracte la prestació del treball en si mateix, sense que el resultat que finalment s'obté no condicioni en cap sentit l'obligació de l'arrendatari o arrendatària d'abonar el preu pactat (Sentència del 3.11.1983). La redacció de l'article 1588 del CC ha donat peu a la distinció de l'arrendament d'obres segons si el contractista s'obliga o no a subministrar els materials per a fer-la. Aquest article disposa que «es pot contractar l'execució d'una obra convenint que qui l'executi hi posi tan sols el seu treball o la seva indústria, o que també en subministri el material». La naturalesa jurídica de l'arrendament d'obres amb subministrament de materials ha estat controvertida per la dificultat de distingir aquesta figura de la de compravenda: sembla que cal estudiar cas per cas, a la llum de la voluntat de les parts i de la resta de circumstàncies concurrents, aquesta figura. Amb tot, com a mers criteris indicatius de la voluntat de les parts en cada cas, s'ha apuntat que hi ha venda si la persona que contracta treballa amb plànols propis o segons iniciativa pròpia i quan el procés productiu i la qualificació del producte revesteixen una importància menor. En canvi, hi ha arrendament d'obres quan el contractista realitza l'obra tal com li ha estat encarregada o el procés productiu i la qualificació de l'obra resulten determinants de la voluntat de qui l'encarrega.
    Pel que fa als drets i les obligacions de les parts, la persona que contracta, d'una banda, assumeix com a obligació principal l'execució i el lliurament de l'obra en el termini i en les condicions que s'hagin establert en el contracte; a canvi, té dret a rebre el preu de l'obra, i pot retenir la cosa en què hagi executat l'obra fins que no se li pagui, en el cas que aquesta sigui moble (art. 1600 CC). El propietari o propietària, d'altra banda, redueix les seves obligacions a rebre l'obra i pagar-la. En relació amb l'obligació de recepció, si s'ha pactat que l'obra s'ha de fer a satisfacció del propietari, si no hi ha conformitat, l'aprovació es reserva al corresponent judici pericial (art. 1598 CC).
    D'acord amb la regulació que en fa el CC, es poden distingir els següents casos de pèrdua de la cosa: a) si l'obra es perd abans de ser lliurada i el contractista s'ha obligat a subministrar els materials, aquest ha de suportar la pèrdua, tret que hi hagi hagut morositat en la recepció (art. 1589 CC); b) en el cas que el contractista no hagi estat obligat a subministrar els materials i l'obra es destrueixi abans de ser lliurada, aquest no té dret a rebre el preu pactat, excepte en els casos en què hi hagi hagut morositat en la recepció o si la morositat ha estat produïda per la mala qualitat dels materials i ha avisat d'aquesta circumstància el propietari o propietària (art. 1590 CC). Encara que no és regulat expressament, la pèrdua fortuïta dels materials ha de ser suportada pel comitent, mentre que la pèrdua dels materials per negligència del contractista comporta que aquest n'aboni al propietari l'import, i c) finalment, el propietari o propietària és qui ha de suportar la pèrdua de l'obra posterior al lliurament. S'exceptua, amb tot, el cas de les edificacions, regulat expressament per l'article 1591 del CC, que distingeix els casos següents per ruïna dels edificis: en el cas de pèrdua per vicis de la construcció ha de respondre el constructor durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; en el cas de pèrdua per vicis del sòl o per mala direcció de l'obra, ha de respondre l'arquitecte també durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; i el contractista ha de respondre durant quinze anys de la pèrdua de l'obra deguda a un incompliment de les seves obligacions contractuals. En aquest darrer cas, el contractista és alhora responsable pel treball executat per les persones que hagi emprat en l'obra, d'acord amb el que disposa l'article 1596 del CC.
    Pel que fa als efectes del contracte amb relació a terceres persones i d'acord amb el que disposa l'article 1597 del CC, «els qui posen llur treball i materials en una obra ajustada alçadament pel contractista no tenen acció contra el seu propietari o propietària, excepte per la quantitat que degui a aquella quan es fa la reclamació».
    El contracte d'arrendament d'obres s'extingeix per les causes generals d'extinció dels contractes. Amb tot, els articles 1594 i 1595 del CC paren atenció en aquestes tres causes d'extinció del contracte: a) desistiment unilateral del propietari o propietària; d'acord amb el que disposa l'article 1594 del CC, «l'amo pot desistir, per voluntat pròpia, de la construcció de l'obra, encara que s'hagi començat, i ha d'indemnitzar el contractista de totes les despeses, treball i utilitat que en pugui obtenir »; b) mort o incapacitat sobrevinguda del contractista: la mort del contractista pot donar lloc a l'extinció del contracte quan l'encàrrec de l'obra s'hagi fet per raó de les seves qualitats personals. El propietari, en aquest cas, ha d'abonar als hereus del constructor o constructora, a proporció del preu convingut, el valor de la part d'obra executada i dels materials preparats, sempre que d'aquests materials n'obtingui algun benefici. Això mateix s'entén en el cas que el contractista no hagi pogut enllestir l'obra per alguna causa independent a la seva voluntat (art. 1595 CC).
audiovisual d'empresa audiovisual d'empresa

<Empresa > Comunicació empresarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  audiovisual d'empresa, n m
  • es  audiovisual de empresa
  • fr  audiovisuel d'entreprise
  • fr  film d'entreprise
  • fr  vídeo d'entreprise
  • en  corporate audiovisual

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>

Definition
Audiovisual realitzat per una empresa per donar-se a conèixer, promoure la seva identitat corporativa, presentar els seus productes, etc.