Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "inadmissible" in all thematic areas

0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació 0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 1: degradable (EXEMPLE), adj
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 2: abatible (EXEMPLE), adj
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 3: elegible (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Alta productivitat sufix -ble conjugació 1: acoblable (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 2: extensible (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 3: reductible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Conjugació 2 amb radical acabat en diftong: prescriptible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1: Conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic: transmissible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Conjugació 2 amb solució culta: cognoscible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb d epentètica: componible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb d etimològica: atendible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb s etimològica: reprensible (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definition
A. GENERAL

El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')

Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)

A1. Patró de formació

El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble

Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble

A2. Productivitat segons la conjugació

El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar

En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.

De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)

B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

B1. Generalitats

La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.

Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)

En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)

B2. Grup -ndre: Situació

Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:

En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible

En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)

Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.

B3. Grup -ndre: Creació de noves formes

Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?

D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:

(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible

(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)

Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
aferrament per evitació evasiu aferrament per evitació evasiu

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  aferrament per evitació evasiu, n m
  • es  apego evitativo evasivo, n m
  • es  apego inseguro huidizo-evitativo, n m
  • fr  attachement évasif, n m
  • fr  attachement insaisissable, n m
  • en  avoidant attachment, n
  • de  unsicher-vermeidende Bindung, n f

<Psiquiatria>

Definition
Aferrament insegur en què l'infant tendeix a ignorar o esquivar la figura d'aferrament, la qual es mostra relativament insensible als seus requeriments i, fins i tot, nega les necessitats que pugui tenir.

Note

  • L'aferrament per evitació evasiu és descrit per l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.
aprest antiarrugament aprest antiarrugament

<Procediments i processos tèxtils>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aprest antiarrugament, n m
  • es  apresto antiarrugamiento
  • es  apresto inarrugable
  • fr  apprêt infroissable
  • en  wrinkle-resistant finish

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Procediments i processos tèxtils>

càrrega admissible càrrega admissible

<Enginyeria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càrrega admissible, n f
  • es  carga admisible, n f
  • fr  charge admissible, n f
  • en  working load, n
  • de  zulässige Tragfähigkeit, n f

<Enginyeria>

càrrega admissible estàtica càrrega admissible estàtica

<Enginyeria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càrrega admissible estàtica, n f
  • es  carga admisible estática, n f
  • fr  charge admissible statique, n f
  • en  working load statics, n
  • de  zulässige Belastbarkeit Statik, n f

<Enginyeria>

càrrega màxima admissible càrrega màxima admissible

<Energia > Energia elèctrica>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  càrrega màxima admissible, n f
  • es  carga máxima admisible
  • de  höchstzulässige Belastung

<Energia > Energia elèctrica>

concentració màxima admissible concentració màxima admissible

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  concentració màxima admissible, n f
  • ca  valor límit, n m sin. compl.
  • es  concentración máxima admisible
  • es  valor límite
  • fr  concentration maximale admissible
  • en  maximum allowable concentration
  • en  maximum permissible concentration

<Gestió ambiental > Política > Instruments i mesures de control>

Definition
Concentració màxima tolerable de substàncies contaminants en un medi durant un període de temps determinat.

Note

  • Es tracta d'un valor màxim sense risc per a la salut humana.
despesa imputable despesa imputable

<Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  despesa imputable, n f
  • es  gasto imputable
  • es  gasto subvencionable
  • es  gasto sufragable
  • fr  frais admissibles
  • fr  frais couverts
  • en  eligible expense

<Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació>

Definition
Despesa que compleix els requisits necessaris perquè sigui coberta per l'organisme finançador en el marc d'una convocatòria de beca o d'ajut a un projecte.

Note

  • La forma despesa imputable s'utilitza generalment en plural.
dosi màxima admissible dosi màxima admissible

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  dosi màxima admissible, n f
  • es  dosis máxima admisible
  • fr  dose maximale admissible
  • en  maximum permissible dose

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Radiacions>

Definition
Concentració més elevada de contaminants que pot rebre un organisme sense patir alteracions.
encefalopatia transmissible del visó encefalopatia transmissible del visó

<Veterinària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  encefalopatia transmissible del visó, n f
  • ca  TME, n f
  • es  encefalopatía transmisible del visón
  • es  TME
  • fr  encéphalopathie transmissible du vison d'élevage
  • en  TME
  • en  transmissible mink encephalopathy

<Veterinària>

Definition
Encefalopatia espongiforme esporàdica que afecta el sistema nerviós central dels visons que creixen en granges.