Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "lila" in all thematic areas

amazona de coroneta lila amazona de coroneta lila

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amazona de coroneta lila, n f
  • es  amazona guayabera
  • fr  amazone à couronne lilas
  • en  lilac-crowned amazon
  • de  Blaukappenamazone
  • nc  Amazona finschi

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

bec de coral de cara lila bec de coral de cara lila

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bec de coral de cara lila, n m
  • es  granadero meridional
  • fr  cordonbleu grenadin
  • en  common grenadier
  • en  violet-eared waxbill
  • de  Granatastrild
  • nc  Granatina granatina

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

blanqueig lila blanqueig lila

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  blanqueig lila, n m
  • ca  blanqueig violeta, n m
  • es  lavado de imagen morado, n m
  • es  lavado de imagen púrpura, n m
  • es  lavado lila, n m
  • es  lavado morado, n m
  • es  purplewashing, n m
  • fr  lavage de l'image violette, n m
  • fr  lavage violet, n m
  • fr  purplewashing, n m
  • it  lavaggio di faccia violetta, n m
  • it  lavaggio lilla, n m
  • it  purplewashing, n m
  • pt  lavagem de imagem púrpura, n m
  • pt  lavagem lilás, n m
  • pt  purplewashing, n m
  • en  purplewashing, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Definition
Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern són simpatitzants de la causa feminista.

Note

  • Els adjectius lila i violeta, presents en les denominacions catalanes blanqueig lila i blanqueig violeta, respectivament, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s'ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
blanqueig lila blanqueig lila

<Política>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  blanqueig lila, n m
  • ca  blanqueig violeta, n m
  • es  lavado de imagen morado, n m
  • es  lavado de imagen púrpura, n m
  • es  lavado lila, n m
  • es  lavado morado, n m
  • es  purplewashing, n m
  • fr  lavage de l'image violette, n m
  • fr  lavage violet, n m
  • fr  purplewashing, n m
  • it  lavaggio di faccia violetta, n m
  • it  lavaggio lilla, n m
  • it  purplewashing, n m
  • pt  lavagem de imagem púrpura, n m
  • pt  lavagem lilás, n m
  • pt  purplewashing, n m
  • en  purplewashing, n

<Política>

Definition
Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern són simpatitzants de la causa feminista.

Note

  • Els adjectius lila i violeta, presents en les denominacions catalanes blanqueig lila i blanqueig violeta, respectivament, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s'ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
cardenal anyil de front lila cardenal anyil de front lila

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cardenal anyil de front lila, n m
  • es  azulillo índigo
  • fr  passerin indigo
  • en  indigo bunting
  • de  Indigofink
  • nc  Passerina cyanea

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

ceba marina autumnal ceba marina autumnal

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina autumnal, n f
  • ca  escil·la autumnal, n f alt. sin.
  • ca  escil·la tardoral, n f alt. sin.
  • ca  pinya lila autumnal, n f alt. sin.
  • nc  Scilla autumnalis L.

<Botànica > liliàcies>

gaig blau de clatell verd gaig blau de clatell verd

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gaig blau de clatell verd, n m
  • es  carraca lila
  • fr  rollier à longs brins
  • en  lilac-breasted roller
  • de  Gabelracke
  • nc  Coracias caudatus

<31.02 Ocells > Coraciformes > Coràcids>

herba de Sant Jordi herba de Sant Jordi

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  centrant, n m alt. sin.
  • ca  fava borda, n f alt. sin.
  • ca  favar bord, n m alt. sin.
  • ca  favera, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
  • ca  herba de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lilà, n m alt. sin.
  • ca  lilà bord, n m alt. sin.
  • ca  lilà de terra, n m alt. sin.
  • ca  rosa d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  valeriana, n f alt. sin.
  • ca  valeriana de jardí, n f alt. sin.
  • ca  valeriana roja, n f alt. sin.
  • ca  valeriana vermella, n f alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  nomeolvides, n m var. ling.
  • nc  Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  • nc  Valeriana rubra L. sin. compl.

<Botànica > valerianàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  lilà de Pèrsia, n m alt. sin.
  • ca  lilà petit, n m alt. sin.
  • ca  silà petit, n m var. ling.
  • nc  Syringa persica L.

<Botànica > oleàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mèlia, n f
  • ca  metzines, n f pl sin. compl.
  • ca  rosarier, n m sin. compl.
  • ca  arbre de sabonetes, n m alt. sin.
  • ca  arbre sant, n m alt. sin.
  • ca  azedarac, n m alt. sin.
  • ca  cínamom, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  lilà de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  metziner, n m alt. sin.
  • ca  parenostre, n m alt. sin.
  • ca  xuclamoro, n m alt. sin.
  • ca  amèlia, n f var. ling.
  • ca  cinamom, n m var. ling.
  • ca  cinamomus, n m var. ling.
  • ca  cinamon, n m var. ling.
  • ca  pare nostre, n m var. ling.
  • ca  parenostro, n m var. ling.
  • ca  xucla moro, n m var. ling.
  • nc  Melia azedarach L.

<Botànica > meliàcies>