Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "lleig" in all thematic areas
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la de iure, adv
- ca de dret, adv
- ca de iure, adv
- ca de llei, adv
- ca per la força del dret, adv
- ca segons el dret, adv
- es de derecho, adv
- es de iure, adv
- es de ley, adv
- es por la fuerza del derecho, adv
- es según derecho, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definition
Note
-
Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC que s'aplica a situacions reals o hipotètiques reconegudes jurídicament. Es complementa semànticament amb de facto. No és correcta la forma de jure.
Exemple: En virtut d'aquesta presumpció establerta de iure, la condemna per delicte de pertinença, col·laboració o actuació al servei de banda armada pressuposa que s'imputa automàticament a l'associació.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: Un govern de iure.
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca decret llei, n m
- es decreto-ley
- fr décret-loi
<Dret constitucional>
Definition
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca decret llei, n m
- es decreto ley, n m
<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>
Definition
Note
- 1. El Govern de l'Estat pot dictar decrets llei sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets i els deures, les llibertats dels ciutadans, el règim de les comunitats autònomes i el dret electoral general.
- 2. El Govern de la Generalitat pot dictar decrets llei sempre que no afectin el sistema de reforma de l'Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca decret llei, n m
- ca reial decret llei, n m sin. compl.
- es decreto ley
- es real decreto ley
<Dret constitucional>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
El supòsit de fet que habilita el reial decret llei és la necessitat extraordinària i urgent. Ara bé, el Tribunal constitucional (TC) considera que la necessitat justificadora no es pot entendre com una necessitat absoluta, sinó com una necessitat relativa respecte de situacions concretes en què es requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el que es requereix en la tramitació parlamentària de les lleis. Necessitat extraordinària i urgent és, per tant, el que el Govern considera que ho és. Ara bé, el TC controlarà que aquesta necessitat sigui explícita i raonada i que hi hagi una connexió entre la situació que constitueix la necessitat i les mesures que s'adopten. Els factors que aconsellen al Govern de l'Estat l'aprovació del decret llei s'hauran d'incloure en l'exposició de motius de la norma, al llarg del debat parlamentari de convalidació i en el mateix expedient d'elaboració.
L'article 86.1 de la Constitució espanyola (CE) enumera de manera expressa les matèries que no poden ser regulades per un reial decret llei. Són les següents: l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat; els drets, els deures i les llibertats dels individus regulats en el títol I de la CE; el règim de les comunitats autònomes i el dret electoral general.
El reial decret llei és una disposició legislativa provisional. Això no vol dir que es tracti d'una norma imperfecta pel que fa al contingut, sinó que ha estat dictada per l'òrgan que no és, en principi, el competent per a dictar normes amb rang de llei i, per tant, caldrà que sigui ratificada per l'òrgan que sí que ho és. En aquest sentit, l'article 86 de la CE, en els apartats 2 i 3, regula el procediment de convalidació. D'una banda, el segon apartat estableix un procediment de convalidació segons el qual el Congrés dels Diputats exclusivament s'haurà de pronunciar expressament en el termini de trenta dies des de la publicació del decret llei sobre si cal convalidar-lo o derogar-lo, després de la realització d'un debat en el Ple de les Corts Generals. I, d'altra banda, el tercer apartat recull un procediment de convalidació segons el qual durant el termini de trenta dies des de la publicació del decret llei, les Corts el podran tramitar com a projecte de llei pel procediment d'urgència. Val a dir que en el primer cas, el reial decret llei no es transforma en llei i, per tant, no canvia de naturalesa jurídica, i en el segon cas, el resultat final serà una llei formal de les Corts. En aquest últim cas, s'ha de tenir present que les limitacions de tipus material que poden afectar un decret llei deixen d'afectar una llei, i en conseqüència, un decret llei que podia ser anticonstitucional ho deixa de ser des del moment en què és convalidat. Pot ocórrer, també, que el Congrés dels Diputats consideri la derogació del reial decret llei, la qual haurà de ser expressa.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca decret llei, n m
- es decreto ley
<Dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: decret n m
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca decret llei, n m
- oc decrèt lei, n m
- es decreto ley, n m
- fr décret-loi, n m
- en decree-law, n
- en Government act, n
- SC https://youtu.be/1ZBUK9S62CU
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definition
Note
- 1. Els decrets llei entren en vigor de manera immediata i han de ser validats expressament pel Parlament. Si el Parlament hi vota en contra, els decrets llei queden derogats. Els decrets llei validats poden ser tramitats al Parlament com a projectes de llei pel procediment legislatiu d'urgència, i no s'hi poden presentar esmenes a la totalitat de retorn.
- 2. En els períodes entre legislatures, la Diputació Permanent exerceix el control dels decrets llei que dicti el Govern en funcions.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca decret llei, n m
- es decreto ley, n m
- en decree-law, n
<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca decret llei [pl: decrets llei], n m
- es decreto ley, n m
<Dret constitucional>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra les lleis i els usos de la guerra, n m
- es delito contra las leyes y usos de la guerra, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dret estranger, n m
- ca llei estrangera, n f sin. compl.
- es derecho extranjero
- es ley extranjera
- fr droit étranger
- fr loi étrangère
- en foreign law
<Dret internacional > Dret internacional privat>
