Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca dret estranger, n m
ca llei estrangera, n f sin. compl.
es derecho extranjero, n m
es ley extranjera, n f sin. compl.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n f
ca n f
es n f
es n f
en n
en n

<Química > Química física>

Definition

Note

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca eucaliptus blau, n m
ca arbre de la salut, n m sin. compl.
ca eucaliptus comú, n m sin. compl.
ca febrer, n m sin. compl.
ca eucaliptus, n m alt. sin.
ca eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
ca eucaliptus de llei, n m alt. sin.
ca eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
ca eucaliptus ver, n m alt. sin.
ca caliptu, n m var. ling.
ca caliptus, n m var. ling.
ca eucalipte, n m var. ling.
ca eucalipto, n m var. ling.
ca eucaliptos, n m var. ling.
nc Eucalyptus globulus Labill.

<Botànica > mirtàcies>

Note

MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca eucaliptus blau, n m
ca arbre de la salut, n m sin. compl.
ca eucaliptus comú, n m sin. compl.
ca febrer, n m sin. compl.
ca eucaliptus, n m alt. sin.
ca eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
ca eucaliptus de llei, n m alt. sin.
ca eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
ca eucaliptus ver, n m alt. sin.
ca caliptu, n m var. ling.
ca caliptus, n m var. ling.
ca eucalipte, n m var. ling.
ca eucalipto, n m var. ling.
ca eucaliptos, n m var. ling.
nc Eucalyptus globulus Labill.

<Botànica > mirtàcies>

Note

MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fajol bord, n m
ca cairell, n m sin. compl.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola de llei, n f alt. sin.
ca corretjola sense flor, n f alt. sin.
ca corretjoles, n f pl alt. sin.
ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesolera borda, n f alt. sin.
ca fesolera falsa, n f alt. sin.
ca herba fesolera, n f alt. sin.
nc Polygonum convolvulus L.
nc Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
nc Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fajol bord, n m
ca cairell, n m sin. compl.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola de llei, n f alt. sin.
ca corretjola sense flor, n f alt. sin.
ca corretjoles, n f pl alt. sin.
ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesolera borda, n f alt. sin.
ca fesolera falsa, n f alt. sin.
ca herba fesolera, n f alt. sin.
nc Polygonum convolvulus L.
nc Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
nc Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ginesta, n f
ca ginesta (flor), n f sin. compl.
ca ginesta (fruit), n f alt. sin.
ca ginesta comuna, n f alt. sin.
ca ginesta de llei, n f alt. sin.
ca ginesta vera, n f alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca ginestera de flor, n f alt. sin.
ca ginestera groga, n f alt. sin.
ca ginestera mascle, n f alt. sin.
ca ginesteres, n f pl alt. sin.
ca herba de ballester, n f alt. sin.
ca herba del ballester, n f alt. sin.
ca lliroia (flor), n f alt. sin.
ca finestra, n f var. ling.
ca genestra, n f var. ling.
ca genista, n f var. ling.
ca ginestra, n f var. ling.
ca hilmestra, n f var. ling.
ca retama, n f var. ling.
ca retama de flor, n f var. ling.
ca retrama, n f var. ling.
ca retrama de flor, n f var. ling.
ca tilia, n f var. ling.
nc Spartium junceum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ginesta, n f
ca ginesta (flor), n f sin. compl.
ca ginesta (fruit), n f alt. sin.
ca ginesta comuna, n f alt. sin.
ca ginesta de llei, n f alt. sin.
ca ginesta vera, n f alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca ginestera de flor, n f alt. sin.
ca ginestera groga, n f alt. sin.
ca ginestera mascle, n f alt. sin.
ca ginesteres, n f pl alt. sin.
ca herba de ballester, n f alt. sin.
ca herba del ballester, n f alt. sin.
ca lliroia (flor), n f alt. sin.
ca finestra, n f var. ling.
ca genestra, n f var. ling.
ca genista, n f var. ling.
ca ginestra, n f var. ling.
ca hilmestra, n f var. ling.
ca retama, n f var. ling.
ca retama de flor, n f var. ling.
ca retrama, n f var. ling.
ca retrama de flor, n f var. ling.
ca tilia, n f var. ling.
nc Spartium junceum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gitam, n m
ca cabruna de llei, n f sin. compl.
ca timó de llei, n m sin. compl.
ca timó reial, n m sin. compl.
ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
ca dictam, n m alt. sin.
ca herba gitana, n f alt. sin.
ca herba gitanera, n f alt. sin.
ca matissola, n f alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
ca herbero, n m var. ling.
ca monreal, n m var. ling.
ca tamo real, n m var. ling.
ca timó real, n m var. ling.
nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Note

1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gitam, n m
ca cabruna de llei, n f sin. compl.
ca timó de llei, n m sin. compl.
ca timó reial, n m sin. compl.
ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
ca dictam, n m alt. sin.
ca herba gitana, n f alt. sin.
ca herba gitanera, n f alt. sin.
ca matissola, n f alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
ca herbero, n m var. ling.
ca monreal, n m var. ling.
ca tamo real, n m var. ling.
ca timó real, n m var. ling.
nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Note

1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.

Basic search

Advanced search

Results for "lleig" in all thematic areas

Definition

Note

Note

Note

Note

Note