Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "lligam" in all thematic areas
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca equacions de lligam, n m pl
- es ecuaciones de ligamiento
<Física>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en n
<Física > Mecànica>
Definition
Note
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impediment de vincle, n m
- ca impediment de lligam, n m sin. compl.
- es impedimento de ligamen, n m
- es impedimento de vínculo, n m sin. compl.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca lligam argumental, n m
- ca lligam A, n m sin. compl.
- es ligamiento A
- es ligamiento argumental
- fr liage argumental
- fr liage-A
- en A-binding
- en argument binding
<Lingüística>
Definition
Note
- En l'oració Jordi parlava amb si mateix el sintagma nominal Jordi ocupa la posició argumental de subjecte i estableix una relació de lligam argumental amb el sintagma nominal si mateix.
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n f
- en n
<Química > Química física>
Definition
Note
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n f
- en n
<Química > Química física>
Definition
Note
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca lligam no argumental, n m
- es ligamiento no argumental
- fr liage non-argumental
- en non-argument binding
<Lingüística>
Definition
Note
- En l'oració Oni vas veure els nostres amics ti?, el mot QU on ocupa la posició no argumental de complementador i estableix una relació de lligam no argumental amb la categoria buida que ocupa la posició original del dit mot QU.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca teoria del lligam, n f
- es teoría del ligamiento
- fr théorie du liage
- en binding theory
<Lingüística>
Definition
Note
- En la teoria del lligam es diferencien tres tipus de sintagmes: els pronominals (com el pronom fort ell, el pronom feble el o el subjecte buit de l'oració finita), les anàfores (com el pronom feble es, l'expressió si mateix o les traces d'un sintagma nominal) i les expressions referencials o expressions R (com els noms propis o les variables). Aquests sintagmes, d'altra banda, són caracteritzats a partir de tres principis: el principi A, segons el qual una anàfora ha de ser lligada en la seua categoria rectora; el principi B, segons el qual un pronominal ha de ser lliure en la seua categoria rectora, i el principi C, segons el qual una expressió referencial és lliure pertot.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca teoria del règim i del lligam, n f
- es teoría de rección y ligamiento
- fr théorie du gouvernement et du liage
- en Government and Binding theory
<Lingüística>
Definition
Note
- El model de la teoria del règim i del lligam va ser presentat l'any 1981 per Chomsky a l'obra Lectures on Government and Binding.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca teoria del règim i del lligam, n f
- es teoría del régimen y el ligamiento
- fr théorie du gouvernement et liage
- en government and binding theory
<Lingüística>
Definition
Note
- Aquestes teories se centren en les dependències entre els constituents de l'oració (teoria de la X amb barra, teoria temàtica, teoria del cas, teoria de la recció) o estableixen els principis de localitat a què estan sotmesos els fenòmens de correferència (teoria del lligam, teoria de la fitació, teoria del control). En aquest model, es diferencien tres nivells de representació estructural: l'estructura P, l'estructura S i la forma lògica. L'estructura S es deriva de l'estructura P, i la forma lògica, de l'estructura S per mitjà de l'aplicació d'una única regla transformacional: la regla de trasllat. Aquest model és el resultat de l'evolució de la teoria estàndard revisada i ampliada i va ser presentat globalment en l'obra de Noam Chomsky Lectures on Government and Binding (1981).
