Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "mainatge" in all thematic areas

0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament? 0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?

<Indústria. Energia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?
  • es  (0 cervesificació) elaboración de cerveza, n f
  • es  (0 cervesificació) fabricación de cerveza, n f
  • es  (1 maltatge) malteado, n m
  • es  (2 maceració) braceado, n m
  • es  (2 maceració) maceración, n f
  • es  (3 cocció) cocción, n f
  • es  (4 fermentació) fermentación, n f
  • fr  (0 cervesificació) brassage, n m
  • fr  (1 maltatge) maltage, n m
  • fr  (2 maceració) brassage, n m
  • fr  (2 maceració) empâtage, n m
  • fr  (3 cocció) cuisson, n f
  • fr  (4 fermentació) fermentation, n f
  • it  (0 cervesificació) birrificazione, n f
  • it  (1 maltatge) maltaggio, n m
  • it  (2 maceració) ammostamento, n m
  • it  (2 maceració) macerazione, n f
  • it  (3 cocció) bollitura, n f
  • it  (4 fermentació) fermentazione, n f
  • en  (0 cervesificació) brewing, n
  • en  (0 cervesificació) brewing process, n
  • en  (1 maltatge) malting, n
  • en  (2 maceració) mashing, n
  • en  (3 cocció) boiling, n
  • en  (4 fermentació) fermentation, n

<Indústria. Energia > Indústria alimentària>

Definition
Tant cervesificació (nom femení), com maltatge (nom masculí), com maceració (nom femení), com cocció (nom femení) i com fermentació (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relatius al procés d'elaboració de la cervesa. En canvi, no es consideren adequades en català les formes *brassatge, *braceig, *bracejat ni *bracejament.

- La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
. Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
. Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
(1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
(2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
(2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
(3) Té l'aval de diversos especialistes.
(4) Es documenta la forma anàloga en italià.
. L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.

En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:

- El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
. L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.

- La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
. Els motius de la tria de maceració són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
(2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
(3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
. En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.

- La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
. Els motius de la tria de cocció són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
(2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.

- La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
. Els motius de la tria de fermentació són els següents:
(1) És una forma motivada semànticament.
(2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
    - La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
    - El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
    -La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
    . S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fem-cervesa-catala).
0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat? 0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?

<Indústria. Energia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?
  • es  (laminat d'escuma) laminado con espuma, n m
  • es  (laminatge amb escuma) foamizado, n m
  • es  (laminatge amb escuma) laminado sobre espuma, n m
  • fr  (laminat d'escuma) tissu doublé de mousse, n m
  • en  (laminat d'escuma) foam backed fabric, n
  • en  (laminat d'escuma) foam laminated, n
  • en  (laminat d'escuma) foam-to-fabric laminate, n
  • en  (laminatge amb escuma) fabric to foam laminating, n
  • en  (laminatge amb escuma) foam laminating, n
  • en  (laminatge amb escuma) foam-to-fabric laminating, n

<Indústria. Energia > Indústria química>

Definition
Tant laminatge amb escuma com laminat d'escuma (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *foamitzat.

- El laminatge amb escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una operació d'unir una o diverses capes de teixit amb una o diverses capes d'escuma plàstica, amb l'objectiu d'aconseguir un producte que ajunti les propietats de tots dos materials.
. Els equivalents castellans són foamizado i laminado sobre espuma, i els anglesos, fabric to foam laminating, foam laminating i foam-to-fabric laminating.

- Un laminat d'escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un producte que ha estat elaborat mitjançat un laminatge amb escuma.
. L'equivalent castellà és laminado con espuma; el francès, tissu doublé de mousse, i els anglesos, foam backed fabric, foam laminated i foam-to-fabric laminate.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) El laminatge amb escuma no és sinó un tipus de laminatge, en què el material no tèxtil utilitzat és escuma. (El laminatge consisteix a unir diverses capes de material tèxtil i de material no tèxtil, de manera paral·lela a l'obtenció dels anomenats productes laminats en metal·lúrgia.)
(2) El laminat d'escuma és el laminat obtingut amb aquest procés. (El laminat és el producte en forma de làmina que s'obté d'un procés de laminatge.)
(3) Tenen un ús força generalitzat entre els especialistes.
(4) Es documenten formes paral·leles en altres llengües.

En canvi, *foamitzat és un pseudoanglicisme, ja que es tracta d'un derivat català creat sobre l'anglès foam, 'escuma'. El manlleu foam resulta innecessari, i la creació *foamitzat (o *foamització, etc.) és inadequada.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats laminatge (nom masculí) per fer referència a l'operació d'acabat consistent a unir una capa de teixit o més amb una làmina o més de matèries no tèxtils, laminat (nom masculí) per fer referència al producte resultant d'un laminatge i laminar (verb transitiu) per fer referència a l'acció de fer un material que sigui un laminat.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI escuma EVA, goma EVA, escuma EVAC, goma EVAC, foam o Foamy?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de laminat d'escuma i laminatge amb escuma al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Foams, escumes i làmines, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/foams-escumes-i-lamines).
adjacència adjacència

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  adjacència, n f
  • ca  veïnatge, n m
  • es  adyacencia
  • es  vecindad
  • en  adjacency

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>

Definition
Relació espacial de contacte entre dos polígons que comparteixen un mateix límit o entre dues cel·les d'un ràster que comparteixen costat.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
adjacència adjacència

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  adjacència, n f
  • ca  veïnatge, n m
  • es  adyacencia
  • es  vecindad
  • en  adjacency

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>

Definition
Relació espacial de contacte entre dos polígons que comparteixen un mateix límit o entre dues cel·les d'un ràster que comparteixen costat.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
adjacència adjacència

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  adjacència, n f
  • ca  veïnatge, n m
  • es  adyacencia
  • es  vecindad
  • en  adjacency

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>

Definition
Relació espacial de contacte entre dos polígons que comparteixen un mateix límit o entre dues cel·les d'un ràster que comparteixen costat.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
afinatge afinatge

<Indústria > Indústria alimentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  afinatge, n m
  • es  afinaje, n m
  • fr  affinage, n m
  • en  ripening, n

<Indústria > Indústria alimentària>

Definition
Fase final de la maduració d'un formatge.
ales de pollastre adobades ales de pollastre adobades

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ales de pollastre adobades
  • es  alitas de pollo adobadas
  • fr  ailes de poulet marinées
  • it  alette di pollo marinate
  • en  marinated chicken wings
  • de  marinierte Hühnerflügel

<Plats a la carta. Tapes>

amanida de sardines escabetxades amanida de sardines escabetxades

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de sardines escabetxades
  • es  ensalada de sardinas escabechadas
  • fr  salade de sardines en escabèche
  • it  insalata di sardine marinate
  • en  pickled sardines salad
  • de  Salat mit marinierten Sardinen

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida tèbia de guatlles en escabetx amanida tèbia de guatlles en escabetx

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida tèbia de guatlles en escabetx
  • es  ensalada templada de codornices en escabeche
  • fr  salade tiède de cailles en escabèche
  • it  insalata tiepida di quaglie marinate
  • en  warm pickled quail salad
  • de  lauwarmer Salat mit marinierten Wachteln

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amplitud de la marea amplitud de la marea

<Energia > Energia elèctrica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud de la marea, n f
  • es  amplitud de la marea
  • es  carrera de marea
  • fr  amplitude de la marée
  • fr  hauteur des marées
  • fr  marnage
  • en  tidal range
  • de  Gezeitenamplitude
  • de  Gezeitenhub
  • de  Tidenhub

<Energia elèctrica>

Definition
Diferència de nivell entre una marea alta i una marea baixa successives.