Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "mare" in all thematic areas

0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador? 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
  • es  (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
  • es  (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
  • es  (gestant per substitució) madre portadora, n f
  • es  (gestant per substitució) madre subrogada, n f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  (gestant per substitució) mère de substitution, n f
  • fr  (gestant per substitució) mère porteuse, n f
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  (gestant per substitució) surrogate mother, n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n

<Dret>

Definition
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Note

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador? 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
  • es  (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
  • es  (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
  • es  (gestant per substitució) madre portadora, n f
  • es  (gestant per substitució) madre subrogada, n f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  (gestant per substitució) mère de substitution, n f
  • fr  (gestant per substitució) mère porteuse, n f
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  (gestant per substitució) surrogate mother, n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n

<Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

Definition
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Note

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror? 0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?

<Meteorologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
  • es  (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
  • es  (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
  • es  (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
  • es  (Grau 3: maror) marejada, n f
  • es  (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
  • fr  (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
  • fr  (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
  • fr  (Grau 2: marejol) mer belle, n f
  • fr  (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
  • fr  (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
  • it  (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
  • it  (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
  • it  (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
  • it  (Grau 3: maror) mare mosso, n m
  • it  (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
  • en  (Grau 0: mar plana) calm sea, n
  • en  (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
  • en  (Grau 2: marejol) smooth sea, n
  • en  (Grau 3: maror) slight sea, n
  • en  (Grau 4: forta maror) moderate sea, n

<Física > Meteorologia>

Definition
Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):

- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.

- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.

- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.

- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.

- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.

Note

  • 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
0 CRITERI mare de dia o pare de dia? 0 CRITERI mare de dia o pare de dia?

<Ciències socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mare de dia o pare de dia?
  • es  (mare de dia) asistente maternal, n f
  • es  (mare de dia) madre de día, n f
  • es  (pare de dia) asistente maternal, n m
  • es  (pare de dia) padre de día, n m
  • fr  (mare de dia) assistante maternelle, n f
  • fr  (mare de dia) maman de jour, n f
  • fr  (pare de dia) assistant maternel, n m
  • fr  (pare de dia) papa de jour, n m
  • en  (mare de dia, pare de dia) childminder, n
  • en  (mare de dia, pare de dia) parental assistant, n
  • en  (mare de dia, pare de dia) child minder, n var. ling.
  • de  (mare de dia) Tagesmutter, n f
  • de  (pare de dia) Tagesvater, n m

<Ciències socials > Educació>

Definition
Tant mare de dia (nom femení) com pare de dia (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen un abast referencial diferent:

- Una mare de dia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una dona o un home que ofereix en un ambient familiar, sovint casa seva, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a grups reduïts d'infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i madre de día; els francesos, assistante maternelle i maman de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesmutter.

En canvi, un pare de dia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és exclusivament un home que treballa com a mare de dia.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i padre de día; els francesos, assistant maternel i papa de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesvater.

El tractament que s'hi ha donat, doncs, és invers a l'habitual en les llengües romàniques, ja que en aquest cas el valor genèric no el té la forma masculina sinó la forma femenina. D'aquesta manera, mares de dia designa tant el col·lectiu de persones que exerceixen aquesta professió com únicament les dones que ho fan, mentre que pares de dia designa només els homes.
Ex.: La majoria de mares de dia es basen en el joc i el moviment lliure i el respecte al ritme de cada infant.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La gran majoria de persones que exerceixen aquesta professió són dones, amb una presència d'homes testimonial.
(2) El fet que les bases dels sintagmes siguin diferents (pare/mare) fa més detonant encara utilitzar la forma masculina amb un valor genèric per a tot el col·lectiu.
(3) Correspon a l'ús habitual en el sector i en els mitjans de comunicació.
(4) Es documenta aquest mateix ús en altres llengües.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats criança de dia (per fer referència al servei de cura d'infants que ofereix una mare de dia) i llar de criança (per fer referència a l'espai en què es duu a terme l'activitat).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de mare de dia i pare de dia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De mare no només n'hi ha una: les mares de dia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mare-no-nomes-nhi-ha-una-les-mares-dia).
0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme? 0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?

<Meteorologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
  • es  (Grau 5: maregassa) mar gruesa, n f
  • es  (Grau 6: mar brava) mar muy gruesa, n f
  • es  (Grau 7: mar desfeta) mar arbolada, n f
  • es  (Grau 8: mar molt alta) mar montañosa, n f
  • es  (Grau 9: mar enorme) mar enorme, n f
  • fr  (Grau 5: maregassa) mer forte, n f
  • fr  (Grau 6: mar brava) mer très forte, n f
  • fr  (Grau 7: mar desfeta) mer grosse, n f
  • fr  (Grau 8: mar molt alta) mer très grosse, n f
  • fr  (Grau 9: mar enorme) mer enorme, n f
  • it  (Grau 5: maregassa) mare agitato, n m
  • it  (Grau 6: mar brava) mare molto agitato, n m
  • it  (Grau 7: mar desfeta) mare grosso, n m
  • it  (Grau 8: mar molt alta) mare molto grosso, n m
  • it  (Grau 9: mar enorme) mare tempestoso, n m
  • en  (Grau 5: maregassa) rough sea, n
  • en  (Grau 6: mar brava) very rough sea, n
  • en  (Grau 7: mar desfeta) high sea, n
  • en  (Grau 8: mar molt alta) very high sea, n
  • en  (Grau 9: mar enorme) phenomenal sea, n

<Física > Meteorologia>

Definition
Tant maregassa, com mar brava, com mar desfeta, com mar molt alta i com mar enorme (tots, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, del grau 5 al 9):

- La maregassa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m d'alçada, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar gruesa; el francès, mer forte; l'italià, mare agitato, i l'anglès, rough sea.

- La mar brava (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m d'alçada, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar muy gruesa; el francès, mer très forte; l'italià, mare quasi molto agitato, i l'anglès, very rough sea.

- La mar desfeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m d'alçada, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar arbolada; el francès, mer grosse; l'italià, mare grosso, i l'anglès, high sea.

- La mar molt alta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m d'alçada, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar montañosa; el francès, mer très grosse; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, very high sea.

- La mar enorme (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de més de 14 m d'alçada, corresponent al grau 9 i últim de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar enorme; el francès, mer enorme; l'italià, mare tempestoso, i l'anglès, phenomenal sea.

Note

  • 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol , maror o forta maror?, que recull els estats de la mar dels graus 0 al 4 en l'escala de Douglas.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta i mar enorme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
abella reina abella reina

<Zoologia > Insectes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abella reina, n f
  • ca  abella mare, n f sin. compl.
  • ca  abella mestra, n f sin. compl.
  • es  abeja reina

<Zoologia > Insectes>

Definition
Femella fèrtil, única en cada eixam, que conviu amb els mascles i amb un gran nombre de femelles infèrtils que curen de l'alimentació i del treball al rusc.
amanida de mar i muntanya amanida de mar i muntanya

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de mar i muntanya
  • es  ensalada de mar y montaña
  • fr  salade de mer et de montagne
  • it  insalata di mare e montagna
  • en  sea and mountain salad
  • de  Meer- und Bergsalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida mar i terra amanida mar i terra

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida mar i terra
  • es  ensalada mar y tierra
  • fr  salade mer et terre
  • it  insalata mare e terra
  • en  salad sea and earth
  • de  Salat Meer und Land

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anestèsia de la mare anestèsia de la mare

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  anestèsia de la mare
  • en  maternal anesthesia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>

angelets angelets

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Note

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').