Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "marjada" in all thematic areas

0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror? 0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
  • es  (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
  • es  (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
  • es  (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
  • es  (Grau 3: maror) marejada, n f
  • es  (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
  • fr  (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
  • fr  (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
  • fr  (Grau 2: marejol) mer belle, n f
  • fr  (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
  • fr  (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
  • it  (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
  • it  (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
  • it  (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
  • it  (Grau 3: maror) mare mosso, n m
  • it  (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
  • en  (Grau 0: mar plana) calm sea, n
  • en  (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
  • en  (Grau 2: marejol) smooth sea, n
  • en  (Grau 3: maror) slight sea, n
  • en  (Grau 4: forta maror) moderate sea, n

<Ciències de la Terra > Meteorologia>

Definition
Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):

- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.

- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.

- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.

- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.

- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.

Note

  • 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
àngel àngel

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

almirall de l'armada almirall de l'armada

<Defensa>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  almirall de l'armada, n m
  • es  almirante de la armada
  • en  naval admiral

<Defensa>

amanida variada amanida variada

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida variada
  • es  ensalada variada
  • fr  salade variée
  • it  insalata mista
  • en  assorted salad
  • de  gemischter Salat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amarant del Sahel amarant del Sahel

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amarant del Sahel, n m
  • es  amaranta barrada
  • fr  amarante pointé
  • en  bar-breasted firefinch
  • de  Pünktchenamarant
  • nc  Lagonosticta rufopicta

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

amarratge amarratge

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarratge, n m
  • ca  amarrada, n f sin. compl.
  • ca  amarrament, n m sin. compl.
  • es  amarradura
  • es  amarraje
  • es  amarre
  • fr  amarrage
  • en  mooring

<Ports > Accions>

Definition
Acció d'amarrar, l'efecte.
amarratge amarratge

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarratge, n m
  • ca  amarrada, n f sin. compl.
  • ca  amarrament, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definition
Acció i efecte d'amarrar, especialment una nau.
anguila blanca anguila blanca

<Zoologia > Peixos>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anguila blanca, n f
  • ca  anguila marbrada, n f
  • es  anguila blanca
  • es  anguila de los cenotes
  • en  marbled swampeel
  • en  swamp eel
  • nc  Synbranchus marmoratus

<Zoologia > Peixos>

araçarí becmarcat araçarí becmarcat

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  araçarí becmarcat, n m
  • es  arasarí marcado, n m
  • fr  araçari marqué, n m
  • en  lettered araçari, n
  • de  Schriftarassari, n m
  • nc  Pteroglossus inscriptus

<Zoologia > Ocells>

Definition
Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus
araçarí becmarcat araçarí becmarcat

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  araçarí becmarcat, n m
  • es  arasarí marcado
  • fr  araçari marqué
  • en  lettered araçari
  • de  Schriftarassari
  • nc  Pteroglossus inscriptus

<32.03 Ocells > Piciformes > Ramfàstids>