Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "mesurar" in all thematic areas

escala de mesura escala de mesura

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  escala de mesura, n f
  • es  escala de medida
  • en  level of measurement
  • en  measurement scale

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>

Definition
Sistema en què es mesuren els valors dels atributs temàtics segons que es tracti de qualitats o de quantitats.

Note

  • Habitualment es distingeixen quatre escales de mesura diferents: l'escala nominal, l'escala ordinal, l'escala d'interval i l'escala de raó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
escala de mesura escala de mesura

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  escala de mesura, n f
  • es  escala de medida
  • en  level of measurement
  • en  measurement scale

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>

Definition
Sistema en què es mesuren els valors dels atributs temàtics segons que es tracti de qualitats o de quantitats.

Note

  • Habitualment es distingeixen quatre escales de mesura diferents: l'escala nominal, l'escala ordinal, l'escala d'interval i l'escala de raó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
escala de mesura escala de mesura

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  escala de mesura, n f
  • es  escala de medida
  • en  level of measurement
  • en  measurement scale

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>

Definition
Sistema en què es mesuren els valors dels atributs temàtics segons que es tracti de qualitats o de quantitats.

Note

  • Habitualment es distingeixen quatre escales de mesura diferents: l'escala nominal, l'escala ordinal, l'escala d'interval i l'escala de raó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
escala de valors escala de valors

<Física > Metrologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  escala de valors, n f
  • ca  escala de mesura, n f sin. compl.
  • es  escala de medida
  • es  escala de valores sin. compl.
  • fr  échelle de mesure
  • fr  échelle de valeurs sin. compl.
  • pt  escala de medição
  • pt  escala de valores sin. compl.
  • en  measurement scale
  • en  quantity value scale sin. compl.
  • cod  1.27

<Metrologia > Magnituds i unitats>

Definition
Conjunt ordenat de valors de magnituds amb un tipus de magnitud determinat, emprat per classificar les magnituds d'aquest tipus en ordre creixent o decreixent de quantia.

Exemple 1: Escala de temperatura Celsius.

Exemple 2: Escala de temps.

Exemple 3: Escala de duresa Rockwell C
escala de valors escala de valors

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  escala de valors, n f
  • ca  escala de mesura, n f sin. compl.
  • es  escala de medida
  • es  escala de valores sin. compl.
  • fr  échelle de mesure
  • fr  échelle de valeurs sin. compl.
  • pt  escala de medição
  • pt  escala de valores sin. compl.
  • en  measurement scale
  • en  quantity value scale sin. compl.
  • cod  1.27

<Metrologia > Magnituds i unitats>

Definition
Conjunt ordenat de valors de magnituds amb un tipus de magnitud determinat, emprat per classificar les magnituds d'aquest tipus en ordre creixent o decreixent de quantia.

Exemple 1: Escala de temperatura Celsius.

Exemple 2: Escala de temps.

Exemple 3: Escala de duresa Rockwell C
estepa blanca estepa blanca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa blanca estepa blanca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa borrera estepa borrera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  borrera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa bona, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa tardana, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera borda, n f alt. sin.
  • ca  esteperola, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  estépara llimonenca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borrera, n f var. ling.
  • ca  estrepa d'escurar, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa borrera estepa borrera

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  borrera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa bona, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa tardana, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera borda, n f alt. sin.
  • ca  esteperola, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  estépara llimonenca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borrera, n f var. ling.
  • ca  estrepa d'escurar, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

fer el cupatge [de] fer el cupatge [de]

<Vinificació. Enologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fer el cupatge [de], v prep
  • ca  mesclar, v tr
  • es  mezclar, v tr
  • fr  couper, v tr
  • en  blend, to, v tr

<Vinificació. Enologia>

Definition
Fer una barreja de vins diferents per obtenir un nou vi de caràcters especials i de més qualitat.